Tots contra Orbán: el líder hongarès, per primer cop contra les cordes

Enviada especial a BudapestBudapest es va despertar dissabte amb molts menys cartells electorals als fanals de la ciutat. Embriagats per l'eufòria (i la cervesa), molts joves hongaresos van despenjar tants plafons de propaganda com van poder. Tots de Fidesz, el partit del primer ministre, Viktor Orbán. La plaça dels Herois de la capital hongaresa i els seus voltants es van omplir divendres d'hongaresos ansiosos per un canvi polític al país. A l'enorme esplanada, i al llarg dels 700 metres d'avinguda arbrada que hi condueix, es repetien una vegada i una altra clams contra Orbán, que aquest diumenge s'ho juga tot en unes eleccions que es consideren les més decisives des de la caiguda del comunisme.

En aquesta mateixa plaça és on Orbán va fer els seus primers passos en la política, fa 37 anys, quan la democràcia tot just començava a treure el cap a Hongria. "Si creiem en la nostra força, serem capaços de derrotar la dictadura comunista; si som prou decidits, podem forçar el partit governant a sotmetre's a unes eleccions lliures", deia un jove Orbán amb barba i grenyes el 16 de juny del 1989. Divendres, més de 120.000 persones li retornaven el missatge amb crits a favor del "canvi de règim" en un macroesdeveniment que durant set hores va combinar les actuacions musicals amb els discursos entusiastes.

Viktor Orbán governa Hongria des del 2010, cosa que li ha atorgat el títol de mandatari europeu més longeu. Però, per primer cop en una dècada i mitja, sembla viable que perdi unes eleccions i que no pugui revalidar el càrrec de primer ministre, que ha ocupat de manera ininterrompuda els últims 16 anys. Per primer cop s'enfronta a un contrincant que podria desbancar-lo: Péter Magyar, un renegat de Fidesz, s'ha convertit en l'únic opositor amb opcions reals de derrotar-lo.

Les enquestes li atorguen un avantatge molt ampli, de més de deu punts. Els seus seguidors es debaten entre l'esperança i la cautela, conscients que el govern de Fidesz ha eliminat gran part dels mecanismes que asseguren el correcte funcionament d'un sistema democràtic.

Orbán ha transformat Hongria en el que ell mateix ha batejat com una "democràcia il·liberal", però molts analistes i organitzacions independents ho consideren una autocràcia, és a dir, un sistema en el qual tots els poders recauen en una sola persona i on s'han eliminat tots els mecanismes de control. Freedom House va degradar Hongria el 2020 d'una "democràcia semiconsolidada" a un "règim híbrid", mentre que l'Institut V-Dem la considera una "autocràcia electoral" des del 2018.

Zsuzsanna Végh, investigadora associada del think tank European Council on Foreign Relations (ECFR), ho explica així a l'ARA: "El nucli del sistema, la lògica operativa, és autocràtica. Però té el component electoral per mantenir la façana que és una democràcia. Hi ha eleccions, esclar, però no són justes, perquè no tots els partits competeixen en les mateixes condicions", afegeix.

El sistema electoral hongarès no és proporcional: beneficia el partit més gran, en aquest cas Fidesz, que controla dues terceres parts del Parlament des de fa setze anys. Els electors han de votar amb dues paperetes: una d'una llista nacional, de la qual surten 93 diputats, i una altra a través de la qual trien representants locals, i que elegeix els 106 restants. "És un sistema electoral que es va implantar el 2013 –impulsat per Fidesz– i que s'ha anat modificant gairebé a cada elecció", explica Végh. El sistema beneficia Fidesz perquè dona més pes als districtes rurals i petits que a les grans ciutats, on l'oposició té més base. "D'aquesta manera s'han pogut garantir les supermajories al Parlament i governar excloent tota la resta: partits i societat civil", afirma.

Després de guanyar les eleccions del 2010 amb una majoria de dues terceres parts —les últimes que es consideren justes—, Fidesz va modificar la Constitució "sense cap coordinació amb els altres partits". "La Constitució actual és una llei fonamental escrita per un sol partit", ha subratllat Végh, que afegeix que l'han modificat més de deu vegades.

Oligarques gràcies als fons de la UE

Ja durant els primers anys, Fidesz va acabar amb la independència judicial, va convertir els mitjans públics en una potent maquinària de propaganda i va començar la campanya per pressionar els mitjans independents —Hongria ha passat del lloc 23 del rànquing de llibertat de premsa de Reporters Sense Fronteres al lloc 68— i les ONG, sobretot les que estan centrades en la lluita contra la corrupció.

Durant aquests 16 anys, Orbán ha creat un sistema profundament corrupte a través del finançament amb diners públics (principalment, de fons procedents de la Unió Europea) d'empreses creades per amics i familiars que en pocs anys han fet grans fortunes gràcies a les concessions públiques.

"Fidesz, bruts!", criden, incansablement, els assistents al macroconcert de Budapest. Entre els que pugen a l'escenari hi ha un soldat i un cap de la policia que durant la campanya han denunciat públicament la corrupció sistemàtica del govern d'Orbán. Les ovacions més sonores se senten cada cop que algú s'enfila a un fanal per despenjar els cartells electorals del partit governant. Més tard, pels carrers del centre de la ciutat, alguns joves transporten els plàstics sota el braç, trencats i trepitjats, plens d'adhesius i guixades amb insults i dibuixos grollers.

O ara o mai

El conservador Péter Magyar ha aconseguit aglutinar sota les sigles del seu partit, Tisza —una abreviació de Respecte i Llibertat i, alhora,el nom d'un riu hongarès—, pràcticament tots els crítics amb el govern de Fidesz, capitalitzant l'enuig i centrant la seva campanya en la promesa de desmuntar "l'estat mafiós". La gran majoria dels partits opositors s'han retirat de la cursa electoral, que en aquestes eleccions deixa de banda el tradicional eix dreta-esquerra i es converteix en un "tots contra Orbán". "Això és com una mena de revolució", diu la Bori, de 20 anys, des de la plaça dels Herois.

La sensació entre els crítics amb Orbán és d'urgència i d'última oportunitat. "Si no ho aconseguim aquest cop, serà molt més difícil el següent. És la nostra millor oportunitat. Si no, potser estarem els pròxims cinquanta anys igual –deia el Levente, un dels molts joves assistents al macroconcert–. La gent està realment desesperada i busca alguna cosa que provoqui un canvi".

Al seu costat, un amic seu m'observa amb certa perspicàcia: "No deus ser russa, no?". A part dels crits contra Fidesz, l'altre lema més repetit és "Russos, marxeu!". I, entre els discursos, s'han fet moltes referències als lligams del govern d'Orbán amb el Kremlin. Durant l'última setmana de campanya, diverses investigacions periodístiques han posat al descobert la relació de servilisme de l'executiu de Fidesz amb Moscou, a través de la publicació d'unes converses entre el ministre d'Afers Exteriors hongarès, Péter Szijjártó, i el seu homòleg rus, Serguei Lavrov.

Per això aquestes eleccions no són només importants per als hongaresos. A Brussel·les i a Moscou també hi ha una gran expectació. Orbán s'ha convertit, sobretot els últims quatre anys, en la pedra a la sabata més gran de la Unió Europea, amb el bloqueig continu de gran part de les iniciatives comunitàries, especialment les que fan referència a ajudar Ucraïna i castigar Rússia. Per això, si Orbán perd, Vladímir Putin perdrà el seu gran actiu a la Unió Europea. També ha posat bastons a les rodes pel que fa a les sancions contra Israel. El primer ministre hongarès ha creat escola i líders com l'eslovac Robert Fico i el txec Andrej Babis, que ara podrien ocupar el seu rol.

A Washington també estan atents als resultats electorals en aquest petit país europeu. Dimarts, justament el dia en què Donald Trump tenia tot el món alarmat pel seu ultimàtum contra l'Iran –acompanyat d'amenaces que feien pensar en una catàstrofe nuclear, el seu vicepresident–, J.D. Vance, era a Budapest per donar suport a Orbán; un reconeixement a la feina feta pel pioner d'aquest moviment ultraconservador que ara s'escampa per tot el món.

Viktor Orbán ha manipulat el sistema des de dins per posar-ho tot a favor seu. Tot i això, aquest diumenge pot ser que vegi que no n'hi ha hagut prou. La por entre gran part dels que esperen el canvi és que opti per tàctiques més dràstiques i encara menys democràtiques. Un dels joves que omplien la plaça dels Herois divendres ho resumia així: "No en podem estar segurs fins que surtin els resultats oficials dilluns. Però hem de fer tot el que estigui a les nostres mans per aconseguir-ho".