La UE, dividida davant l’amenaça russa

Brussel·lesLa crida feta per Europa a la retirada de les tropes russes de Crimea i les amenaces a Moscou no han tingut cap efecte. Vladímir Putin sembla disposat a desafiar Occident i els socis europeus dubten de la resposta que hi han de donar. La pregunta a què intentaran respondre en una cimera europea que celebren avui els líders és si resulta convenient o no imposar sancions a Rússia. La resposta és complexa i amenaça de fer fracassar la cita europea.

Les capitals estan dividides, i això tindrà com a conseqüència que, si s’aproven sancions, siguin poc contundents o no tinguin gaire abast, segons han indicat fonts diplomàtiques, mentre que fonts comunitàries ho argumenten principalment fet que no hi ha unanimitat. Les reunions d’alt nivell prèvies a la cimera i la trobada d’urgència celebrada dilluns per debatre quina resposta ha de donar la Unió Europea a l’amenaça de Moscou han fet evident la diferència d’opinions. La dependència del gas i el petroli rus d’alguns socis comunitaris com Alemanya i el temor d’una guerra obliguen a actuar amb prudència quan es tracta de sancionar la poderosa Rússia.

Tot i que les relacions diplomàtiques ja es van tensar quan Ucraïna va fer un pas enrere en el seu acostament al club europeu i va rebutjar l’acord d’associació amb la UE, als socis comunitaris no els interessa trencar els ponts amb Moscou. És el sentiment d’una majoria de governs, i la prova més evident és que fins ara han apostat decididament pel diàleg. Espanya també defensa clarament la via diplomàtica i està en sintonia amb Alemanya. L’estat espanyol importa de Rússia el 14% del petroli que consumeix i hi té importants relacions econòmiques.

Solució dialogada

Només alguns socis que comparteixen frontera amb Ucraïna i consideren que la seva seguretat està amenaçada, com Polònia, reclamen mà dura amb Rússia. Segons fonts diplomàtiques, a la cimera d’avui els líders europeus insistiran en el missatge d’una solució dialogada i pacífica al conflicte entre Ucraïna i Rússia. També pressionaran per tancar un acord amb Putin per enviar a Crimea una missió internacional sobre el terreny que desplegaria l’Organització per a la Seguretat i la Cooperació a Europa (OSCE).

De fet, ahir a la nit l’activitat diplomàtica encara era intensa. El ministre d’Afers Exteriors rus, Serguei Lavrov, es va entrevistar a París amb alguns dels seus homòlegs europeus i amb el secretari d’Estat nord-americà, John Kerry. L’alt mandatari dels Estats Units va demanar a Lavrov “converses directes” entre Moscou i Kíev per solucionar el conflicte pacíficament. “He vist el ministre rus amb ganes d’arribar a un acord”, va apuntar el cap de la diplomàcia espanyola, José Manuel García-Margallo, també present ahir a París. Però algunes fonts diplomàtiques asseguraven que les negociacions amb Rússia estaven “bloquejades”.

Visats i embargament energètic

Entre les possibles sancions que debatran els caps d’estat i de govern hi ha la prohibició d’atorgar visats a ciutadans russos de l’entorn de Putin i la suspensió de les negociacions per a la liberalització de visats. També hi ha sobre la taula l’embargament comercial en sectors com el de l’energia i la congelació de béns a persones i empreses. Però aquestes dues últimes sancions tindrien també un impacte negatiu per a Europa i és més difícil que s’acordin.

Entre les mesures que avui debatran els líders de la UE també hi ha una ajuda econòmica d’11.000 milions d’euros per a Ucraïna per als pròxims dos anys, segons va anunciar ahir el president de la Comissió Europea, José Manuel Durão Barroso. L’ajuda servirà per evitar la fallida de l’economia ucraïnesa i estarà condicionada a una sèrie de reformes econòmiques. L’ajuda també dependrà del fet que hi hagi un acord entre Kíev i el Fons Monetari Internacional (FMI) per un altre paquet d’ajuda. Una missió de l’FMI és a la capital del país per negociar el préstec amb les noves autoritats ucraïneses i donar llum verda a l’ajuda europea.

Hores abans de l’inici de la cimera europea, l’OTAN va decidir ahir refredar les relacions amb Rússia com a primera represàlia pel desplegament militar a Crimea. El secretari general de l’Aliança Atlàntica, Anders Fogh Rasmussen, va anunciar després de reunir-se amb el representant de Rússia davant l’Aliança Atlàntica la suspensió de la preparació d’una missió militar conjunta amb el país que consistia a fer d’escorta d’un vaixell nord-americà que participarà en la neutralització de l’arsenal químic de Síria. Però els aliats volen deixar la porta oberta al diàleg amb Moscou, malgrat haver fet un primer pas per sancionar el govern de Putin.

L’OTAN també suspèn les reunions civils o militars amb Rússia. Així mateix, Rasmussen va advertir que es revisaran altres aspectes de la cooperació amb Moscou.