Federico Mayor Zaragoza : "El món viurà una transformació general en menys de deu anys"

BarcelonaAmb el seu accent tortosí, Federico Mayor Zaragoza, el bioquímic que va presidir la Unesco, parla del món amb optimisme. Són 80 anys de bagatge i el convenciment que la humanitat és a temps d’un canvi necessari. Ahir va rebre el Premi d’Honor Dret i Societat del despatx Roca Junyent.

La UE ha naufragat amb l’arribada de poc més d’un milió de refugiats.

Això ja ho van començar Reagan i Thatcher: van crear un sistema en què només prevalen els diners. La UE ha donat només el 4% de l’ajut que havia promès a l’Àfrica. Avui es moriran de fam, en aquest món que hem creat, entre 20.000 i 30.000 persones, la majoria criatures menors de cinc anys. I nosaltres mirant cap a l’altra banda i parlant de la societat del benestar. Un benestar que, en el seu millor moment, només ha arribat al 18% de la humanitat. El que està passant és perquè Europa ha sigut insolidària i no ha sabut crear una unió política i social, sinó una unió només monetària, ni tan sols econòmica. Aquí només es procura evadir impostos, és a dir, evadir solidaritat. I després n’hi ha que es lamenten que aquesta gent vingui. És molt perillós el que està passant.

Com de perillós?

Jo ja sóc gran. I m’enrecordo del que va passar a Europa el 1938 i 1939 i la influència decisiva que van tenir a Espanya, només després de quatre anys de República, Hitler i Mussolini. I ja sabem el que va passar. L’altre dia a Madrid es va permetre una manifestació de feixistes! Però què és això? I Trump diu que la raça anglosaxona preval! La humanitat està arribant a un punt de no retorn i el que cal és respectar el principi de la igual dignitat dels éssers humans.

Aquí ens preocupa el Brexit.

Però com se’n poden anar els britànics de la UE si mai hi han entrat? Tenen la seva lliura, el xec britànic... si volen marxar, doncs bon viatge! El que a mi em preocupa és un sistema d’especulació i de deslocalització de la producció: aquí a Catalunya teníem una gran indústria tèxtil i ara tot es fa a Bangla Desh i a Turquia. Perquè a Europa només es mira pels diners. La competitivitat, en lloc de centrar-se en R+D, ha consistit a fer que aquí siguem quasi tan barats com a la Xina.

Té esperança?

Tot això només es pot arreglar amb una gran reacció popular. I ara es pot fer. Quan jo tenia 18 anys no sabíem què passava més enllà de 100 quilòmetres. Ara tothom viatja i sabem què passa a tot el món. I a més ara podem parlar. Per això acabo d’escriure un llibre que es diu Delito de silencio. Hi ha coses que no poden ser: no podem abandonar la justícia pels diners. Els refugiats, per exemple, tenen uns drets que no s’estan respectant. Els filats espinosos generen odi. Sembra odi i recolliràs terroristes.

El Mediterrani s’ha convertit en la frontera més desigual del món.

Segons Intermón Oxfam, hi ha 100 persones que tenen més diners que la meitat de la humanitat. Però això no pot durar: espero que no passaran vuit o deu anys abans que no hi hagi una transformació generalitzada. Perquè ara ja no s’utilitzarà la força. I això és perquè progressivament comencen a manar més dones. Abans Thatcher o Merkel només tenien referents homes, però ara les dones comencen a tenir una influència. I això marcarà una nova era.

Com veu Espanya i Catalunya?

Crec que tots aquests revulsius dels últims anys hauran sigut positius. Aquesta Constitució -que no s’ha d’oblidar que va permetre passar d’una dictadura a una democràcia- no pot justificar coses absurdes, com que no es pugui parlar de nació catalana. Es pot avançar cap a un estat plurinacional, un sistema federal o com se’n vulgui dir. I és l’hora que a Espanya s’interpreti bé la voluntat popular i que arribi algú que es planti davant del Banc Central Europeu i no permeti que ens continuïn anomenant PIGS .