Fugir de l’infern jihadista per malviure als campaments

Irbil (kurdistan Iraquià)Milers d’iraquians han deixat la zona de Mossul en l’última setmana, mentre les forces iraquianes i els peixmergues avancen en l’ofensiva per recuperar el control de la capital de l’autoproclamat califat islàmic. El flux més gran de desplaçats interns està arribant des del front sud d’Al-Qayara, on viuen milers de civils atrapats en els pobles del voltant. Els que han fugit confirmen que els jihadistes els retenen per usar-los com a escuts humans en la batalla per Mossul. “Van acusar els nostres homes d’estar ajudant els Haixid [milícies locals] i es van endur les dones i els nens com a ostatges. Durant 20 dies vam estar retinguts a Al-Zawiya [una població molt pròxima a Al-Xura, un dels bastions de l’Estat Islàmic a la zona]. Però quan les tropes iraquianes es disposaven a atacar, ens van posar en camions i ens van portar a Al-Hud, on ens van tancar”, recorda a l’ARA una desplaçada que no vol donar el seu nom per raons de seguretat.

Un dels onze nous campaments habilitats per l’ONU per reallotjar l’arribada massiva de famílies iraquianes que fugen de Mossul és a Al-Qayara. Té capacitat per a mil tendes i en els últims dies hi han arribat 18 famílies. La instal·lació està envoltada d’una espessa i tòxica cortina de fum negre provocat pels pous de petroli cremats, i cobreix el cel.

La resta del prop d’un miler de civils que han fugit des que fa una setmana va començar l’ofensiva per reconquerir Mossul han anat al camp de Debaga, als afores d’Irbil, capital de la regió autònoma del Kurdistan. És un dels més sobrepoblats de la regió i rep una mitjana de 150 famílies a la setmana, provinents la majoria de Makhmur, Al-Qayara i Mossul.

Investigant la identitat

Abans de poder ingressar al campament, els Asayish (forces de seguretat kurdes) indaguen sobre qui són els nous desplaçats arribats de zones sota control de l’EI. En realitat, les autoritats kurdes no es fien dels refugiats iraquians sunnites, de qui sospiten que són simpatitzants dels jihadistes. A causa d’aquestes mesures preventives, algunes famílies poden arribar a estar setmanes en l’àrea de recepció del camp de refugiats de Debaga, una zona envoltada per altes tanques, càmeres de vigilància i filferros espinosos que sembla més una presó que un camp de refugiats.

Els nouvinguts es desesperen, amuntegats en grans carpes, perquè ja no hi ha prou espai per poder tenir una carpa per família. El campament es va construir amb diners dels Emirats Àrabs Units per rebre 700 famílies el desembre del 2015. I ara acull més de 75.000 desplaçats.

El Sagban, de 17 anys, va fugir fa cinc dies de Mossul. “Em vaig escapar de nit perquè no em detinguessin en els controls de sortida de la ciutat. Des de fa unes setmanes s’han incrementat les mesures de seguretat a Mossul i hi ha llocs de control per tot arreu; fins i tot els jihadistes han col·locat un gran nombre d’explosius als marges de les carreteres per frenar els civils que volen fugir”, relata aquest jove resident a Mossul a l’ARA. El Sagban va recórrer 43 quilòmetres en dos dies. Part del trajecte el va fer a peu, i la resta a bord dels cotxes que passaven. “La meva família continua a Mossul. El meu pare és funcionari i rep el seu sou. L’han amenaçat de matar-lo per traïdor si fuig. Sóc l’únic que s’ha pogut escapar”, lamenta el jove refugiat. Als campaments de refugiats del Kurdistan iraquià els més joves marxen perquè corren el perill de ser reclutats per les milícies sunnites, alerten les ONG.

“Estem preocupats. Aquí vénen les milícies i s’emporten els nois que han arribat sols sense la seva família. No hi podem fer res perquè ells demanen anar a lluitar”, lamenta el Mohammad, un treballador social al camp de Debaga que té al seu càrrec 47 menors que han fugit sols de Mossul i altres localitats pròximes a Al-Qayara.