De Geòrgia a Ucraïna, una croada contra la corrupció

KíevL’expresident georgià Mikhaïl Saakaixvili ha desembarcat en la política ucraïnesa com una tromba d’aigua. Vol fer neteja, demostrar que es pot acabar amb la corrupció. I la seva plataforma de llançament és la ciutat portuària d’Odessa, epicentre de tota mena de tràfics il·legals. Al maig, el president ucraïnès, Petró Poroixenko, el va nomenar governador de la regió. Sota el seu mandat, ha començat un ball d’acomiadaments i nomenaments que n’han fet tremolar més d’un. Es recluten nous policies i inspectors fiscals, però els seus poders són limitats i les resistències, enormes.

No tots els ucraïnesos han entès la decisió de fer venir un estranger per ocupar un càrrec polític. Però les seves credencials l’avalen: com a president de Geòrgia, entre el 2004 i el 2013, va aconseguir reduir dràsticament els nivells de corrupció, va fer neteja a la policia i a l’administració, i va aixecar construccions espectaculars a la capital.

Però aquesta no és la seva única carta en una Ucraïna marcada per l’enfrontament amb Rússia. Saakaixvili és també l’home que va plantar cara al president Vladímir Putin, desafiant-lo en una guerra el 2008 pel control d’Ossètia del Sud. L’aventura militar va fracassar, però va servir per refermar la seva rancúnia contra Moscou. I per a Poroixenko aquest nomenament és una manera més de desafiar el Kremlin.

“Odio Puntin -ha declarat Saakaixvili sense embuts-. Odessa és una peça clau en el seu projecte per dividir el país i cal assegurar-nos que no cau sota el seu control”. Odessa forma part de la Ucraïna russòfona i els seus carrers, durant l’Euromaidan, van ser l’escenari de violents enfrontaments que van causar 46 morts. En una societat dividida, Saakaixvili veu la millora de les condicions de vida com la via més segura per inclinar la balança a favor de Kíev. “Si acabem amb els abusos de poder i els suborns, si millorem les infraestructures, Putin haurà perdut la guerra”, reflexiona.

De Geòrgia a Ucraïna

Però els mètodes que Saakaixvili va utilitzar a Geòrgia no es poden transposar fàcilment a Ucraïna, un país més gran i complex. Com a president del país controlava tots els ministeris, mentre que com a governador els seus poders són limitats. A més, les eleccions locals que s’acaben de fer han sigut un cop als seus projectes, ja que l’obligaran a conviure amb forces del passat.

Però Saakaixvili no s’acovardeix. Té una energia desbordant que transmet des de la seva immensitat física. Ha acomiadat més de 600 treballadors de l’administració pública i s’ha envoltat de joves activistes. El seu últim fitxatge és Iulia Maruixevska, una jove de 26 anys que es va fer famosa a Maidan gràcies a un vídeo titulat Jo sóc ucraïnesa que va triomfar a les xarxes socials. Malgrat la seva inexperiència, serà l’encarregada de dirigir la duana del port més gran d’Ucraïna.

Per a Saakaixvili és el camí més curt per prendre el control directe d’un dels organismes més corruptes de la regió. “Segons els nostres càlculs, cada any es desvien entre 500 i 1.000 milions d’euros del pressupost de l’estat, robat per funcionaris corruptes, per gent que en teoria hauria de fer aplicar la llei”, explica Saakaixvili, que va compartir aules amb Poroixenko a l’Institut de Relacions Internacionals de Kíev.

Saakaixvili vol actuar localment per fer avançar les coses a escala nacional. Però ja s’ha adonat que molts dels seus projectes no seran viables fins que no canviï la legislació. “Té la voluntat política, però no els poders. Ha de sotmetre’s al govern i això limita la seva llibertat”, explica l’analista polític Víktor Zamiatin.

Quan Poroixenko el va cridar, Saakaixvili vivia a Nova York, on manté contactes a la Universitat de Colúmbia i a l’administració dels EUA de quan presidia Geòrgia. Sap que no pot tornar al seu país, on l’esperen acusacions d’abús de poder i apropiació indeguda. Però creu que des de Kíev pot continuar la batalla contra el president rus. “Sóc a Ucraïna perquè aquesta és la meva guerra”, exposa. Diuen que es podria convertir en el pròxim primer ministre d’Ucraïna. Una notícia amarga per al president Putin.