El govern britànic encara no té un pla sobre el Brexit

LondresUn memoràndum elaborat per la consultora Deloitte filtrat ahir retrata la situació dins del govern sobre el Brexit: dividit i sense una estratègia conjunta sobre com enfocar la negociació amb Brussel·les. L’informe, filtrat pel diari The Times i BBC Radio 4 i que Downing Street no ha admès com a propi, es va començar a elaborar en el moment de transició entre el lideratge de David Cameron i el de Theresa May. Un altre dels advertiments del text era el mètode de control de la premier May, un enfocament que es descrivia com a gens operatiu i “poc probable que sigui sostenible” en el temps.

La manca d’una estratègia conjunta del govern es materialitza en els cinc-cents projectes diferents en què treballen els ministeris, sempre segons el document filtrat. En conseqüència, la càrrega de treball sobre el funcionariat és enorme. La consultora Deloitte calcula que caldria contractar fins a 30.000 nous empleats públics per assumir la feina. En aquest sentit, el sindicat majoritari que representa aquesta elit de l’administració britànica va emetre a la tarda un comunicat assegurant que es corre el risc de fer un “Brexit barat” quan, de fet, és “la tasca més gran [a què s’enfronta el funcionariat] des de la Segona Guerra Mundial”.

Tot i així, el portaveu d’aquests treballadors, Dave Penman, denunciava que “no hi ha indicacions” en l’avantprojecte de llei de pressupostos 2017-2018 -que s’ha de presentar la setmana vinent- que el Tresor pensi a destinar més recursos per dotar els departaments dels que calen per fer el Brexit. A més, són necessaris sis mesos més, assegura el document, per definir una estratègia global.

La minillei del Brexit

Mentrestant, el govern britànic es posa la bena abans de la ferida. Fonts de la BBC van informar ahir que l’executiu que dirigeix Theresa May ja té redactada una llei, de tres línies, per sotmetre-la a la consideració de la Cambra dels Comuns i poder posar en marxa formalment el Brexit un cop sigui aprovada, com és previsible que succeeixi. El breu redactat de la llei impediria que fos esmenada tant en la seva tramitació a la Cambra dels Comuns com en l’enviament a la dels Lords. S’arribaria així a temps perquè, a finals de març del 2017, Londres invoqués l’article 50 del Tractat de Lisboa i comencessin les negociacions amb Brussel·les per sortir de la UE.

El brevíssim redactat de la llei del Brexit és considerat pel govern com una peça legislativa “a prova de bombes”. S’ha dut a terme en previsió que el govern perdi el recurs davant del Suprem sobre si el Parlament ha d’autoritzar o no la invocació de l’esmentat article 50. El Suprem emetrà la seva decisió a mitjans de gener. La vista, que tindrà lloc del 5 al 8 de desembre, és conseqüència d’un dictamen anterior, del Tribunal Superior de Justícia d’Anglaterra i Gal·les, que obliga l’executiu a sotmetre’s a la sobirania del Parlament en la qüestió específica del Brexit.

Downing Street sosté que el Cabinet està facultat per tirar-lo endavant amb una ordre executiva -la prerrogativa reial, que es remunta a l’Edat Mitjana- sense comptar amb el concurs dels parlamentaris. Els que s’hi oposen consideren que només la Cambra dels Comuns pot revocar drets fonamentals dels britànics recollits ja en la legislació comunitària vigent al Regne Unit com a membre de la Unió Europea. Sortir-ne podria afectar la protecció d’aquests drets mentre no fossin inclosos en una altra legislació. En conseqüència, només Westminster té capacitat per modificar-los o fins i tot suprimir-los.

Tramitació exprés

La presentació de la llei del Brexit al Parlament tindria lloc immediatament després de la hipotètica sentència contrària del Suprem. El període de tràmit no superaria les dues setmanes. Després seria el torn dels pars, alguns dels quals ja han amenaçat de mirar amb lupa qualsevol text que els arribi sobre la matèria. La confiança de Downing Street és que els lords, càrrecs no electes, no gosin entorpir una llei ja sancionada pels membres de la Cambra dels Comuns.