Guatemala, 20 anys de pau destenyits per la violència

Ciutat De Guatemala"Pau ferma i duradora", hi ha escrit a les monedes de quetzal a Guatemala, amb data del 29 de desembre del 1996. Dijous es va complir el 20è aniversari de la firma dels acords de pau entre el govern d’Álvaro Arzú i la Unitat Revolucionària Nacional Guatemalenca (URNG) que van posar fi a la guerra civil que havia assolat el país centre-americà durant trenta sis anys (entre el 1960 i el 1996). El conflicte va deixar 200.000 morts i 50.000 desapareguts, a més de 669 massacres -la majoria, de membres de comunitats indígenes i de camperols, perpetrades, en un 93% dels casos, per l’exèrcit, tal com indica l’informe de la Comissió de l’Esclariment Històric de l’ONU.

En total, els actors que van signar el pacte van adquirir 900 compromisos, que anaven des d’una reforma agrària fins a incrementar la recaptació fiscal per a un repartiment equitatiu de la riquesa, a més de tenir en compte la identitat i els drets dels pobles indígenes.

Compromisos pendents

Amb tot, el president del país, Jimmy Morales, reconeix a l’ARA que 20 anys després de firmar la pau encara no s’han complert 550 punts de l’acord. “Hi ha moltes coses que encara no hem fet”, admet. Entre els compromisos pendents hi ha la llei de recerca de desapareguts, una tasca que, en absència de l’estat, realitzen diferents organitzacions, com la Fundació d’Antropologia Forense de Guatemala i la Lliga Guatemalenca d’Higiene Mental.

“No puc dir concretament quina és la raó per la qual aquesta normativa no s’ha aprovat, però, com aquesta llei, hi ha molts temes de l’àmbit legislatiu, executiu i judicial pendents de resoldre, que no s’han pogut dur a terme per manca de recursos financers”, explica Morales, de 47 anys, que no fa ni un any que és al capdavant de l’executiu.

Més enllà de l’incompliment dels acords de pau, dues dècades després que callessin les armes de la guerra, Guatemala segueix immersa en un clima de violència. La pau pactada no ha acabat amb la brutalitat als carrers i als barris del país. Només entre el gener i el novembre d’aquest any s’han registrat 5.032 assassinats, segons dades de l’Institut Nacional de Ciències Forenses de Guatemala (INACIF). Així, la xifra de morts violentes registrada des de la firma dels acords, fa vint anys, puja a 94.595, i supera les 43.200 víctimes que es van comptabilitzar durant els últims 20 anys de guerra (entre el 1975 i el 1995).

Guatemala és un dels països més violents de l’Amèrica Llatina, a causa, sobretot, de la presència de grups criminals que es dediquen a l’extorsió i a l’assassinat. A més, tot i que el 2008 es va aprovar la llei de feminicidi, els assassinats violents contra les dones no han disminuït, i s’han situat en una mitjana de 700 anuals.

Creix la pobresa

Aquest clima violent afecta majoritàriament la població més desafavorida, en un país on un 59,3% de la població -9,3 milions de persones- viu en situació de pobresa o de pobresa extrema, amb uns ingressos anuals que oscil·len entre els 5.750 i els 10.218 quetzals (l’equivalent a 718 i 1.277 euros), segons l’Enquesta Nacional de Condicions de Vida del 2014. El mateix estudi, però del 2006, evidencia que, lluny de disminuir, la pobresa ha augmentat a Guatemala: la situació afectava llavors un 51,1% de la població.

Tot això, al marge de l’economia del país, que ha experimentat un creixement anual mitjà d’un 4%. La desigualtat la pateix, majoritàriament, la població indígena, fins al punt que quatre de cada cinc indígenes -un 79,2%- viuen en la pobresa.

Una altra de les assignatures pendents de l’actual president, que complirà el seu primer any al càrrec el 14 de gener i que abans de liderar el govern conservador era actor de comèdia a la televisió i havia participat en algunes pel·lícules, és garantir la seguretat dels activistes dels drets humans i de la protecció del medi ambient.

Només el 2016 han mort 14 activistes a Guatemala, que se sumen als 12 assassinats de l’any passat, segons ha denunciat l’Observatori per a la Protecció dels Defensors dels Drets Humans.