Guerra oberta de Trump contra els mitjans de comunicació

WashingtonDonald Trump no està perdent el temps a l'hora de capitalitzar l'assassinat de l'activista d'extrema dreta Charlie Kirk i deixar enrere els eufemismes. Ara que el trumpisme ja ha interioritzat i validat la cultura de la cancel·lació que durant tant de temps havia criticat, el president estatunidenc s'ha deixat de pressions maquillades i ha obert foc directe contra els mitjans. Alçant l'estampeta del seu nou màrtir polític, Trump se sent impune per amenaçar amb retirar les llicències a les televisions si el critiquen.

L'advertència la feia dijous, quan li van preguntar si la Comissió Federal de Comunicacions (FCC) intervindria en altres cadenes després de demanar la suspensió de l'humorista Jimmy Kimmel. Trump va amenaçar amb reitrar les llicències a les televisions que fessin una cobertura "negativa" de la seva presidència. En principi, Kimmel va ser suspès per un comentari sobre l'assassí de Kirk i no per haver criticat Trump. Però al president ja tant li fa la coherència. Ja no necessita seguir disfressant el seu relat.

La suspensió de Kimmel ha posat el focus sobre una campanya d'assetjament que el president capitaneja des d'abans d'entrar a la Casa Blanca. Només cal recordar les demandes contra la cadena CBS i ABC. La primera va ser l'octubre del 2024, abans que guanyés les eleccions, i la segona al desembre, just després de la victòria electoral. En tots dos casos les companyies van decidir enterrar la disputa judicial passant per caixa. En aquell moment ja van sonar algunes veus d'alarma sobre el futur que auguraven aquells dos casos. Divendres el jutge va arxivar una altra demanda contra el New York Times.

Vetos a la sala de premsa

Des de la Casa Blanca, l'administració Trump ha fet servir les acreditacions de premsa com una eina per pressionar els mitjans. En els primers mesos de mandat va vetar l’agència Associated Press (AP) del pool –el grup de periodistes que segueix el president– del Despatx Oval per no acatar la nomenclatura de “golf d’Amèrica” que havia dictat per al golf de Mèxic. AP no va poder tornar a recuperar el seu lloc fins que, mesos després, un tribunal li va donar la raó. Obligar els mitjans a passar per litigis judicials costosos és una altra tàctica de desgast contra la premsa.

El càstig per no plegar-se a la seva nova realitat també va servir d'advertència a la resta de mitjans, que els últims mesos han hagut d'afrontar els atacs cada cop més frontals per part de tots els membres del gabinet –no només Trump– mentre els passadissos de la Casa Blanca s'han anat omplint d'influencers afins al govern. Els new media, com se'ls ha batejat. A la sala de premsa els periodistes polítics comparteixen espai amb els corresponsals del pòdcast de Steve Bannon, Bannon's War Room, o la televisió en estríming Real America's Voice (RAV). Fins i tot Turning Point USA (TPUSA), la plataforma fundada per Kirk, hi té una enviada.

Cada una de les preguntes que fan aquests new media, més enllà de retroalimentar el relat oficial de l'administració Trump, ocupen espai per a les preguntes que pretenen fiscalitzar les accions del govern. El resultat és que l'escrutini públic de les rodes de premsa cada cop es dilueix més enmig de la propaganda. I a més la portaveu de la Casa Blanca, Karoline Leavitt, també confronta i ataca directament els periodistes que li fan preguntes incòmodes.

Tot això resulta ser una tendència que Trump ha normalitzat. Abans de tornar a la presidència, el mandatari es limitava a criticar i insultar els mitjans, però ara també els amenaça. Aquest dimarts mateix, va fer callar un periodista australià que li havia preguntat pels conflictes d’interès entre els seus negocis i el seu càrrec públic. "Estàs fent mal a Austràlia ara mateix. I ells volen portar-se bé amb mi. El teu líder vindrà a veure’m aviat i li parlaré de tu. Has fet servir un to molt dolent, podries ser més agradable", l’advertia.

Envalentit, també amenaçava un altre reporter de la cadena ABC que li havia preguntat amb quin fonament legal pretenia perseguir els "discursos d’odi": "Probablement perseguirem gent com tu perquè em tractes molt injustament i tens molt d’odi al cor".

Un animal televisiu

La relació del president amb els mitjans sempre ha estat turbulenta i un punt tòxica. Durant anys el magnat va dependre de la televisió i la premsa groga per construir la seva fama d’home de negocis, que més tard explotaria per arribar a la Casa Blanca. En reiterades ocasions, Trump ha demostrat ser un animal televisiu que sap llegir les pulsions internes dels mitjans. El republicà sap que el seu estil histriònic i les seves declaracions incendiàries li fan guanyar titulars i informatius. Però alhora, Trump detesta els mitjans per com van fiscalitzar el seu primer mandat.

Aquesta dependència es va anar enverinant i afeblint i va anar apareixent tot un ecosistema mediàtic alternatiu enmig de l'auge del moviment ultraconservador. A finals del primer mandat de Trump, i especialment durant el seu interregne, l’extrema dreta nord-americana ha anat construint un sistema de mitjans alternatius que simpatitzen amb la causa. Influencers amb milions de seguidors com el difunt Kirk van jugar un paper decisiu en la victòria de Trump les passades eleccions. Per no parlar de l’algoritme dopat d’Elon Musk, que en la recta final dels comicis donava més visibilitat als discursos polaritzadors i a les teories conspiranoiques sobre un possible frau electoral.

La guerra contra els mitjans, però, no només és contra els de casa. El departament de Seguretat Nacional està treballant per passar una nova norma que pretén escurçar els visats dels corresponsals a una durada màxima de 240 dies, amb la possibilitat d'anar demanant múltiples pròrrogues del mateix període. Això fa més fàcil per a l'administració fer callar les preguntes incòmodes.