El líder de Hamàs Mohamed Deif sobreviu a un altre atac

JerusalemL’exèrcit israelià ha intentat assassinar altre cop el líder de les brigades Izz al-Din al-Qassam, la branca armada de Hamàs. Un avió va bombardejar dimarts el seu domicili en un barri de la ciutat de Gaza i va causar la mort de la seva esposa i d’un fill de set mesos, però l’elusiu Mohammed Deif aquesta vegada no era a casa.

Deif, de 49 anys, ha sobreviscut a mitja dotzena d’atacs israelians, tot i que com a conseqüència d’aquests atacs ha sofert greus deficiències físiques, fins al punt que molts líders israelians, quan parlen d’ell, li diuen “aquest tros d’home”, una expressió que s’ha repetit una vegada i una altra des del mes de juliol als mitjans de comunicació hebreus.

En mitjans palestins es comentava ahir que amb tota probabilitat la ruptura dimarts mateix de l’enèsima treva pactada a les negociacions del Caire va ser provocada deliberadament per Israel quan va rebre informacions en el sentit que Deif era al seu domicili. De fet, un dels primers bombardejos de l’aviació va tenir com a objectiu aquest edifici.

Durant hores i hores els israelians no van parlar de l’atac, esperant que fossin els mateixos palestins els que confirmessin la mort de Deif. Tot i això, hi va haver filtracions en el sentit que Deif havia mort. L’edició d’ahir del Iediot Ahronot, el diari de pagament de més difusió, titulava a la portada amb lletres gruixudes: “L’exèrcit ha atacat un objectiu excepcional a Gaza”, i durant tot el dia es va insinuar, fins i tot per part de ministres, que Deif havia mort.

Va ser ben entrada la tarda quan diverses fonts de Hamàs ho van negar, dient que Deif no només estava viu sinó que “aquest tros d’home” continuava dirigint les accions militars de les brigades d’Al-Qassam. El cas és que des de poc després d’aquest atac frustrat, les milícies van intensificar significativament el llançament de coets contra Israel. A la tarda Hamàs va amenaçar totes les línies aèries que volin a l’aeroport de Ben Gurion.

Mohammed Deif va néixer en una família palestina al camp de refugiats de Khan Iunis, al sud de la franja. La família era originària d’un petit poble de l’àrea d’Ashkelon, que avui és una ciutat israeliana situada al sud de Tel Aviv, i que va ser expulsada per les forces sionistes el 1948, quan es va establir l’estat jueu. Deif va estudiar a la Universitat Islàmica de Gaza i durant aquest període simpatitzava amb els Germans Musulmans. Encara no existia Hamàs, però quan es va fundar aquesta organització, coincidint amb el començament de la Intifada l’any 1987, Deif s’hi va afiliar, i fins i tot va ser detingut poc després per l’exèrcit i condemnat a 16 mesos de presó.

Al començament, Hamàs va ser impulsat per les autoritats israelianes per fer de contrapès a Fatah. Nombrosos líders israelians, incloent-hi el malabarista Shimon Peres, es van reunir amb dirigents de Hamàs en un to presidit per la cordialitat i la camaraderia. Pensaven que la religió de Hamàs podia acabar amb el moviment polític de resistència palestí laic que cobrava força amb la Intifada.

No va ser fins al 1991, quan estava acabant la Intifada, que Mohammed Deif es va incorporar a les brigades Al-Qassam sota la tutela de Iehia Aiiash, l’Enginyer, un dels caps mítics de la branca militar de Hamàs, assassinat per Israel cinc anys després.

L’inventor dels coets Qassam

La progressió de Deif dins de les brigades Al-Qassam ha durat més de dues dècades i ha sigut molt activa. Se li atribueix la invenció dels coets Qassam i la planificació de nombrosos atemptats, molts dels quals suïcides, tant a Israel com als territoris ocupats. Per això l’exèrcit i els serveis d’intel·ligència israelians l’han buscat sense descans durant gairebé quatre lustres.

En mitjans palestins també es destaca la seva capacitat organitzativa. Es diu que ha creat uns quadres molt ben preparats que mantindran viva la flama de la resistència després de la seva desaparició. Les brigades Al-Qassam ja no són grups més o menys cohesionats sinó una organització que actua de manera molt professional.

El problema va ser la redacció escrita

El delegat de Hamàs a les negociacions del Caire, Izzat Resheq, va explicar ahir: “Els problemes van sorgir quan vam intentar posar per escrit el que havíem acordat verbalment”, malgrat que les dues parts havien assolit un acord general sobre l’aixecament del bloqueig de la franja de Gaza.

Els israelians volien afegir una o més frases a cada article del document que, segons Resheq, desvirtuaven l’acord inicial proposat per Egipte, on continua la delegació palestina. “Els israelians en realitat no accepten el final del bloqueig sinó només algunes mesures per alleujar-lo”, va declarar Iamal al-Xubki, ambaixador palestí a la capital egípcia.

Sobre el terreny, la jornada d’ahir va estar marcada pels intensos bombardejos de l’aviació israeliana sobre la franja de Gaza que van causar més d’una quarantena de morts, inclosos alguns nens, i més d’un centenar de ferits. Les milícies palestines van disparar més d’un centenar de coets que no van causar danys personals.

D’altra banda, Amnistia Internacional i Human Rights Watch van acusar Israel de negar-los l’entrada a la franja per investigar les acusacions de violacions del dret internacional.