Holanda, primer examen del populisme

Brussel·lesMai unes eleccions a Holanda havien generat tanta expectació. Tot Europa estarà pendent dels comicis que el país, tradicionalment liberal i amb un elevat nivell de benestar, celebra dimecres vinent. 800 periodistes s’han acreditat per seguir la nit electoral a la seu del partit liberal del primer ministre, el VVD de Mark Rutte. La mirada, però, estarà posada en el líder ultradretà Geert Wilders, que podria guanyar les eleccions. El líder xenòfob del Partit per la Llibertat (PVV) ha fet campanya defensant la “desislamització” del país i prometent tancar mesquites i prohibir l’Alcorà.

Interactiu especial: un fantasma recorre Europa

La Unió Europea tem l’ascens del populisme arreu del territori comunitari. El dels Països Baixos és el primer examen per a Europa, un termòmetre per veure si l’augment del suport a l’euroescepticisme i la islamofòbia es concreta en victòries electorals dels partits que parlen sense embuts d’expulsar ciutadans musulmans o de marxar de la UE seguint l’exemple del Regne Unit.

Wilders, encara que dimecres el seu partit sigui el primer o el segon més votat, té poques opcions de formar part del govern -i encara menys de convertir-se en primer ministre- perquè la fragmentació política a Holanda obliga a fer governs de coalició, generalment amb més de dos partits. Davant la seva radicalització, la majoria de forces s’han compromès a fer un cordó sanitari i no pactar amb el partit ultradretà i euroescèptic, que va donar suport a l’executiu de Rutte en minoria entre el 2010 i el 2012.

Pèrdua de suports

El PVV de Wilders ha perdut suport en les últimes setmanes, però continua liderant les enquestes. Segons els últims sondejos, el PVV podria obtenir un 25% dels vots (entre 27 i 30 escons en un Parlament de 150 diputats). El partit liberal de Rutte, guanyador dels últims comicis, té actualment 40 diputats, mentre que el de Wilders només en té 12.

Però una hipotètica victòria de Wilders donaria ales als partits populistes d’altres països com França i Alemanya, que també celebren eleccions aquest any, i podria desestabilitzar la UE. A Brussel·les preocupen especialment els efectes que els resultats electorals d’Holanda puguin tenir a França, on la líder d’extrema dreta, Marine Le Pen, del Front Nacional (FN), ha aconseguit disparar la seva popularitat. Les enquestes situen Le Pen com a favorita a la primera volta de les eleccions, prevista per al 23 d’abril, però cauria en la segona volta, segons els sondejos.

“El veritable repte és França, que és un país central” per a la UE, assegura la professora d’estudis europeus de la Universitat de Basilea Teresa Pullano. També la directora gerent del Fons Monetari Internacional (FMI) i exministra d’economia de França, Christine Lagarde, va reconèixer fa pocs dies que està “preocupada, com tothom, pels resultats d’algunes d’aquestes eleccions” que se celebraran a Europa durant l’any 2017.

Els populismes, que defensen un retorn de les competències comunitàries als governs estatals, posen en perill el projecte europeu. El context internacional accentua l’amenaça: l’arribada al poder de Donald Trump als Estats Units ha donat una empenta als partits d’extrema dreta a Europa, que podrien acabar governant en algun dels països del club. La ultradreta europea ha aprofitat la crisi migratòria per radicalitzar els seus postulats xenòfobs i per atacar la UE, un discurs que ha triomfat entre milers d’europeus. Tant Wilders com Le Pen volen fer referèndums als seus països per sortir de la Unió si guanyen.

Programa electoral fluix

No és casualitat que les propostes electorals i la campanya de Wilders tinguin com a únics protagonistes la immigració i la Unió Europea. Més enllà d’aquestes dues qüestions, la ultradreta holandesa no té pràcticament discurs. “El programa electoral només té una pàgina. És molt abstracte i fluix”, assegura Peter Scholten, catedràtic de polítiques públiques de la Universitat de Rotterdam. “No és una proposta seriosa, no sabem què farà si governa”, afirma.

Per què Wilders no podrà governar encara que guanyi les eleccions?

Fragmentació

La fragmentació política a Holanda fa que els governs hagin de ser de coalició. Cap partit aconsegueix la majoria absoluta, i això obliga a teixir complicades aliances de govern. L’actual Parlament, de 150 escons, està format per diputats de 17 partits diferents. El liberal, amb 40 escons, és el majoritari.

Cordó sanitari

La fragmentació farà possible que encara que el Partit per la Llibertat (PVV), de l’ultradretà Geert Wilders, sigui el primer o el segon més votat, ho tingui molt complicat per formar govern. Tot i que no tots, la majoria de partits han impulsat un cordó sanitari i s’han compromès a no participar en cap executiu en què hi hagi Wilders.

Impacte

Encara que l’extrema dreta holandesa no formi part del futur govern del país, la seva victòria tindria un impacte negatiu a Europa. L’èxit electoral de Wilders serviria d’empenta per a la ultradreta francesa. A l’abril se celebra la primera volta dels comicis a França, i Marine Le Pen encapçala les enquestes.