Israel prohibeix l’entrada al país a 20 grups partidaris del boicot

JerusalemEl govern israelià va publicar el diumenge una llista negra amb 20 organitzacions -incloent-hi un grup jueu dels Estats Units- els líders de les quals no podran entrar al país per haver donat suport al boicot econòmic, cultural i acadèmic d’Israel. La llista es va elaborar d’acord amb una llei promulgada fa prop d’un any per combatre el moviment de boicot, desinversió i sancions, al qual els israelians s’oposen categòricament, ja que el consideren antisemita i partidari de la destrucció del país.

Els partidaris de l’estratègia de pressió porten a terme el boicot a Israel amb l’objectiu que posi punt final a l’ocupació de Cisjordània, es proporcioni als ciutadans palestins d’Israel la plena igualtat davant la llei i es concedeixi el dret de retorn als refugiats palestins. Però el retorn del gran nombre de refugiats àrabs probablement significaria el final d’Israel com a estat jueu.

“Hem canviat estar a la defensiva per passar a l’ofensiva”, va dir Gilad Erdan, ministre d’Afers Estratègics -l’oficina que va elaborar la llista- en un article al diari Haaretz. “Les organitzacions de boicot han de saber que l’Estat d’Israel hi actuarà en contra” i no els permetrà “entrar al seu territori per ferir els seus ciutadans”. La llista negra, que entrarà en vigor el dia 1 de març, inclou diversos grups nord-americans i organitzacions de Xile, França, Alemanya, Irlanda, Itàlia, Noruega, Suècia i Sud-àfrica. “Aquestes persones intenten explotar la llei i la nostra hospitalitat per actuar contra Israel i difamar el país”, va dir a Haaretz el ministre de l’Interior, Aryeh Deri, que s’encarregarà de fer complir la prohibició.

Rebecca Vilkomerson, que dirigeix un dels grups damnificats, La Veu Jueva per la Pau, i que va abraçar el moviment del boicot el 2005, va titllar la llista negra d’esforç “per intimidar-nos”. “És emotiu i difícil”, va dir Vilkomerson, que viu a Brooklyn. “El meu marit viatjava dissabte a casa des d’Israel. Els seus pares tenen 80 anys, ell va néixer i créixer allà, tots estem a prop d’Israel. És el tipus de conflicte clàssic entre el principi polític i l’impacte personal. Realment no sé com acabarà tot”.

La crítica política

Vilkomerson va indicar que mentre que els partidaris del moviment fora d’Israel es veuran afectats, les principals víctimes de la llista negra seran activistes palestins que viuen a Israel amb permisos temporals, alguns casats amb israelians que són ciutadans o tenen residència permanent. Segons la llei, els ciutadans i els residents permanents no poden perdre aquesta condició per donar suport al moviment de boicot, però els que tenen permisos d’estada temporal podrien veure’ls revocats.

En un comunicat, el ministeri d’Afers Estratègics va dir que els 20 grups indicats diumenge havien “assumit accions contínues, coherents i significatives per promoure el boicot a Israel”. El ministeri va dir que la llista negra “exclou explícitament la crítica política a Israel” com a criteri d’inclusió en la llista i estava dirigida a “figures centrals en organitzacions clau de boicot”.

Yousef Munayyer, director de la Campanya pels Drets dels Palestins, va considerar la inclusió del seu grup a la llista com un “distintiu d’honor”. “Quan Israel, que pretén retratar-se davant el món com a liberal i democràtic, posa en una llista negra activistes i dissidents no violents, s’exposa a si mateix com un frau”, va dir.

Dubtes legals

La llei en què es basa la llista negra està sent qüestionada per una possible inconstitucionalitat i per violar la versió israeliana de la Declaració de Drets i la seva Llei Fonamental per a la Dignitat Humana, adoptada el 1992. L’advocat Shachar Ben Meir, que representa el cas, considera que la llei viola la llibertat intel·lectual i la llibertat de consciència de la Llei Fonamental. La quantitat de danys econòmics que suposa el boicot per a Israel és una qüestió de debat permanent.