Un jove descobreix un tram oblidat del Mur de Berlín

BerlínChristian Bormann és un investigador berlinès de 37 anys aficionat a la història des que era adolescent. Fa unes setmanes va publicar a la seva pàgina web un altre dels seus curiosos descobriments històrics: un tram original del mur que va separar Alemanya durant gairebé 30 anys.

La troballa va tenir un gran ressò mediàtic. “Dos dies després, tots els voltants es van tancar i es va iniciar el procés de protecció de monuments”, explica Bormann. Molts curiosos es van acostar a la zona, allunyada i poc freqüentada, per veure el mur. Alguns fins i tot van intentar endur-se a casa un tros d’aquest símbol històric.

L’investigador alemany explica que el 1999 ja havia descobert les restes d’aquesta frontera històrica. Ara ho ha fet públic per “evitar que empitjori el mal estat del mur i per aconseguir que sigui declarat bé cultural protegit”. Si hagués publicat la troballa en el moment que la va descobrir hauria sigut impossible. “Segurament l’haurien tirat a terra per continuar esborrant l’empremta de la cicatriu que va dividir les dues Alemanyes”, assegura. El tros de mur, d’uns quatre metres d’altura, no l’havia descobert ningú més perquè, segons Bormann, “la vegetació l’amaga i difícilment es podia pensar que allà hi hagués unes ruïnes”.

Símbol d’una època

L’aparició d’aquest tram de mur en ruïnes i l’interès d’una fundació belga per rehabilitar-lo van coincidir amb l’efemèride que celebraven els berlinesos el 5 de febrer, quan es van complir 10.316 dies de la caiguda del Teló d’Acer, els mateixos dies que va estar dret el mur.

Mentrestant, les autoritats i els experts han confirmat l’autenticitat dels gairebé 80 metres de mur, situat al districte berlinès de Pankow, al nord de la ciutat. Tècnicament se’l coneix com la primera generació del Mur de Berlín, i té una peculiaritat: pertany a la primera frontera original dins el país, que va separar entre el 1961 i el 1989 la República Democràtica Alemanya (a l’est) i la República Federal d’Alemanya (a l’oest), ja dividides en dos estats des del 1949.

Entre el 1949 i el 1961 es calcula que 3 milions de persones van passar de l’est a l’oest, entre les quals hi havia també ciutadans polonesos i txecs que, amb els alemanys de l’Est, utilitzaven Berlín per arribar al costat occidental. Per evitar-ho, el 13 d’agost del 1961 les autoritats soviètiques van començar a construir una gran muralla de seguretat. El mur, de 45 quilòmetres, dividia Berlín en dues parts i, segons els seus constructors, estava destinat a contenir el feixisme. Almenys 200 persones, segons dades oficials, van morir intentant travessar-lo sense permís.

Entre dos mons

Durant gairebé 30 anys Berlín va allotjar una petita illa capitalista enmig d’un oceà comunista. Els dos mons vivien dues realitats molt diferents. La troballa de Bormann evidencia que la improvisació i les presses van ser males conselleres durant la divisió i la reunificació d’Alemanya: dos episodis històrics que no es van fer amb l’eficàcia que s’esperava dels alemanys, segons alguns analistes. Les conseqüències polítiques d’això són encara latents actualment.

L’entrada del partit d’extrema dreta alemany, l’AfD, al Parlament, per exemple, es podria explicar en part pel teixit socioeconòmic forjat a l’antiga Alemanya de l’Est des del procés de reunificació. La manera com es va privatitzar el sector públic i les conseqüències actuals en termes de dèficit o desocupació martiritzen certs sectors de Berlín i de la resta d’estats situats a l’antiga Alemanya Oriental.

Amb aquest descobriment es continua escrivint la tràgica història d’un altre mur al món, que no només separava una ciutat i els seus habitants en dos sectors enfrontats, sinó que representava la guerra entre dos sistemes polítics i econòmics oposats, que lluitaven per imposar arreu del planeta les seves visions antagòniques del món.

Bormann creu que “aquesta part única del mur original s’hauria de rehabilitar i que s’hi hauria de construir un petit parc commemoratiu”. El lloc, entre les vies d’una línia de metro i el pàrquing d’un supermercat, està envoltat de bosc. Té clar que visibilitzar el mur ha de servir per aprendre de la història, perquè aquesta frontera, herència de la Guerra Freda, s’ha emulat unes quantes vegades. Un exemple: el mur que hi ha entre les dues Corees i que continua separant els dos països asiàtics.