Juncker promet un gir social per a la nova Comissió Europea

Brussel·lesÉs difícil que a Europa es compleixin els calendaris previstos. El més habitual és que directives i negociacions s’ajornin mesos, però aquesta vegada ha sigut diferent. Els membres de la nova Comissió Europea (CE), liderada pel luxemburguès Jean-Claude Juncker, agafaran les regnes de l’executiu comunitari l’1 de novembre, tal com estava previst. I això que Juncker s’ha vist obligat a fer canvis d’última hora pressionat pel Parlament Europeu.

Tot i els entrebancs, la nova Comissió va aconseguir ahir l’aval del Parlament Europeu, l’últim tràmit abans que els comissaris puguin prendre possessió del càrrec. Però Juncker va aconseguir menys suports que les dues anteriors Comissions, dirigides per José Manuel Durão Barroso.

Si ahir l’Eurocambra va donar el vistiplau a la pròxima Comissió per 423 vots a favor i 209 en contra, Barroso va aconseguir en el seu segon mandat 488 vots a favor i 137 en contra, lleugerament més que en el seu primer mandat. La paradoxa és que mentre que Juncker era el primer candidat proposat i escollit pel Parlament Europeu, la seva és la Comissió Europea que té menys suport dels eurodiputats.

Aconseguir el sí del Parlament no era fàcil. Amb un hemicicle més dividit que mai i amb més presència d’euroescèptics disposats a boicotejar tot el que tingui a veure amb les institucions comunitàries, el luxemburguès no va tenir més remei que buscar el suport de tres de les grans famílies parlamentàries -populars, socialistes i liberals- per obtenir l’aval de l’Eurocambra.

Conscient de la necessitat dels vots socialdemòcrtates, Juncker va optar per prometre un gir social en les polítiques europees. “Vull que la Unió Europea tingui la triple A social. És tan important com l’econòmica i la financera”, va assegurar, fent una metàfora amb la màxima nota que atorguen als països les agències de qualificació de riscos.

Accelerar el pla d’inversions

En l’aspecte més pràctic, el nou president de la CE es va comprometre a accelerar el pla d’inversions dotat amb 300.000 milions d’euros per rellançar l’economia europea. És un pla que Juncker es va treure de la màniga quan va presentar la seva candidatura a presidir la CE i que es finançarà amb aportacions públiques i privades. Estava previst que presentés les propostes al febrer però ahir va anunciar que ho farà abans de finals d’aquest any. El cap del futur executiu comunitari encara no ha concretat d’on sortiran tants diners, però el que sembla clar és que l’aportació pública no seran diners nous sinó que es reassignarà una part dels pressupostos comunitaris destinats a altres àrees.

CiU, dividit en el vot

Tot i la poca concreció de la proposta, va ser suficient per aconseguir els vots a favor dels socialistes europeus, excepte els dels eurodiputats del PSOE i del PSC, que es van desmarcar del seu grup parlamentari i es van abstenir. El socialista català Javi López va justificar el seu vot per la presència de comissaris en l’executiu europeu que quan han sigut caps de govern han apostat per l’austeritat. “Unes receptes que ens porten de cap a una tercera recessió”, va argumentar López.

Entre la resta de catalans, divisió de vots. Els eurodiputats de CiU van emetre vots diferents: mentre que Ramon Tremosa (CDC) es va abstenir, Francesc Gambús (UDC) hi va votar a favor. Per la seva banda, els eurodiputats d’ERC i ICV van votar en contra de la CE de Juncker i els del PP i Ciutadans, a favor.

La nova Comissió Europea serà més política que mai -entre els comissaris hi ha 20 exministres i quatre ex primers ministres o vice primers ministres- i tindrà una estructura inèdita fins ara: Juncker tindrà un vicepresident primer que serà la seva mà dreta, un càrrec que ocuparà l’holandès Frans Timmermans. Per aconseguir completar el seu executiu, el luxemburguès ha hagut de canviar la comissària eslovena, Alenka Bratusek, perquè el Parlament Europeu la va rebutjar. Amb el canvi de la titular eslovena, el president ha hagut de fer alguns retocs que no han afectat el representant espanyol, Miguel Arias Cañete.

L’exministre del PP, que ocuparà la cartera d’Energia i Canvi Climàtic, ha aconseguit finalment el vistiplau de l’Eurocambra tot i les polèmiques per la seva participació en empreses petrolieres i per les declaracions masclistes que va fer durant la campanya europea.

Sense paritat

Juncker tindrà un equip políticament potent però no ha complert la seva promesa de fer un executiu amb dones ocupant càrrecs rellevants per compensar la falta de paritat. Dels set vicepresidents només hi ha dues dones, i això que va prometre als països que designessin candidates que els assignaria càrrecs més importants. En el conjunt dels 28 comissaris de la nova CE, només nou són comissàries, una xifra que no suposa ni un terç. “M’avergonyeix una mica que Luxemburg no hagi designat una dona”, va reconèixer Juncker, que ha sigut primer ministre del país durant més de 20 anys.

El luxemburguès substituirà Barroso, que ha estat durant deu anys al capdavant de l’executiu comunitari. En una de les seves últimes declaracions com a president, el portuguès es va tornar a pronunciar contra el procés sobiranista català. “Com més unitat, millor, i com més divisió, pitjor”, va dir.

Un executiu comunitari format per exministres

Frans Timmermans

L’holandès Frans Timmermans serà la mà dreta del president Juncker. Ocuparà la primera vicepresidència, un càrrec de nova creació. Timmermans, de 53 anys, és socialista i fins ara era ministre del govern de Mark Rutte.

Federica Mogherini

La italiana Federica Mogherini, fins ara ministra d’Exteriors del govern de Matteo Renzi, és la dona amb més poder a l’executiu comunitari. Serà la cap de la diplomàcia europea i vicepresidenta de la Comissió Europea.

Pierre Moscovici

El francès Pierre Moscivici és un dels altres socialistes de l’executiu de Juncker. Ocuparà una de les carteres amb més pes polític, Afers Econòmics. També formava part fins ara del govern francès com a ministre d’Economia.

Violeta Bulc

L’eslovena Violeta Bulc és l’última incorporació a la nova Comissió Europea. Substitueix la candidata que va tombar el Parlament Europeu, Alenka Bratusek. Bulc era fins ara vicepresidenta d’Eslovènia i serà comissària de Transports.