La justícia denega a Trump mantenir en secret documents sobre l'assalt al Capitoli

El govern dels EUA demana 51 mesos de presó per al xaman de QAnon, una de les figures més visibles de l'intent d'insurrecció

3 min
Jake Angeli,  Q Shaman, dimecres al Capitoli.

WashingtonNo sembla que hi hagi res que pugui aturar la investigació del Congrés sobre la insurrecció violenta al Capitoli del 6 de gener, mal que li pesi a Donald Trump. Una jutge federal ha rebutjat la petició de l'expresident de mantenir en secret centenars de documents, notes i comunicacions de la Casa Blanca referents a aquell dia, que Trump volia evitar que s'entreguessin als investigadors al·legant que havien de continuar sent confidencials pel "privilegi executiu" que encara diu que té, tot i que ja no és president.

Inscriu-te a la newsletter Internacional El que sembla lluny importa més que mai
Inscriu-t’hi

Una de les peces cabdals per treure l'entrellat de l'assalt al Capitoli és precisament conèixer la responsabilitat de la Casa Blanca durant els fets, saber què passava dins un Despatx Oval que va respondre tard a la violència contra els congressistes. Trump fa temps que insisteix que tot i no governar encara gaudeix del poder de decidir quins documents de la seva administració es fan públics o no, un privilegi que la jutge federal encarregada del cas, Tanya S. Chutkan, no veu de la mateixa manera.

"Els presidents no són reis, i el demandant no és el president", ha resolt la magistrada, que ha reiterat que la sol·licitud d'informació de la comissió del Congrés té un "interès públic superior" i que Trump no pot basar-se "en la noció que el seu poder executiu existeix a perpetuïtat". L'actual president, Joe Biden, qui sí que podria justificar el poder executiu per mantenir en secret documents i comunicacions, fa temps que diu que està d'acord amb l'entrega i publicació dels documents, que ara estan en mans dels responsables dels Arxius Nacionals.

"No es pot permetre que ningú s'interposi en el camí de la veritat, sobretot el president anterior, que va instigar i encoratjar la insurrecció", s'ha felicitat la demòcrata Nancy Pelosi, presidenta de la Cambra de Representants.

La decisió judicial és un triomf importantíssim per als congressistes que integren la comissió especial que investiga els fets. Tot i això, encara és possible que triguin temps a rebre els documents, perquè Trump ha presentat una apel·lació gairebé de manera immediata. És probable que el cas acabi al Tribunal Suprem.

La investigació no s'atura

En paral·lel, la comissió no aixeca el peu de l'accelerador ni la pressió al cercle més pròxim a Trump. Aquesta setmana ha citat més d'una quinzena d'exassessors i fidels aliats de l'expresident, inclosos els seus últims portaveus, caps de campanya i ideòlegs de capçalera.

El pla és doble. Primer, deixar clar que no es quedaran únicament en els fets del 6 de gener i indagaran sobre què va dur fins a l'esclat violent, des de l'organització de la manifestació fins a la campanya de desinformació i atiament de les masses per provocar la revolta. Segon, i en un àmbit més estratègic, l'onada de demandes vol servir com a xarxa de pesca d'arrossegament: com més personatges estiguin sota la mirada inquisidora, més opcions hi ha que algú trenqui la fidelitat amb Trump i confessi tot el que va passar i la implicació de tots i cadascun dels protagonistes.

El que tampoc s'atura és la tasca de la justícia contra els centenars de detinguts i acusats per l'assalt. Una de les figures més conegudes que espera sentència és Jacob Chansley, més conegut com a Jake Angeli o el xaman de QAnon, el personatge amb banyes i tors nu que va protagonitzar múltiples portades. El govern dels EUA ha demanat per a ell 51 mesos de presó com a condemna pel delicte d'obstrucció de procediments del Congrés del qual es va declarar culpable a principis de setembre, una petició justificada perquè serveixi d'exemple per a qui vulgui convertir-se en abanderat d'un futur intent d'insurrecció.

stats