L'Iran amenaça amb atacar companyies estatunidenques a la regió a partir de demà
Trump carrega contra els europeus per no ajudar-lo a Ormuz i els ofereix comprar el seu petroli
WashingtonUn dia més de la guerra en què les paraules es contradiuen amb els fets. La Casa Blanca insistia ahir que estan negociant amb els iranians i que les converses són bones, però sobre el terreny les primeres tropes especialitzades en operacions terrestres ja són a lloc i l'Iran apuja el to. La Guàrdia Revolucionària de l'Iran ha advertit aquest dimarts que, a partir de demà, atacarà empreses estatunidenques a la regió, segons informen mitjans estatals del país. En total, Teheran parla de 18 empreses, que inclouen Microsoft, Google, Apple, Intel, IBM, Tesla i Boeing, a les quals els adverteix que "s'haurien d'esperar la destrucció de les seves instal·lacions per cada acte terrorista a l'Iran", en referència als atacs dels Estats Units i Israel.
Bombardejar les instal·lacions de les companyies estatunidenques suposa una escalada més en la guerra horitzontal que el règim va aplicar des del mateix moment que va ser atacat pels Estats Units i Israel. Immersos en una guerra de desgast, els iranians han estat estenent el conflicte a la regió tant com ha estat possible: des d'atacar els països veïns del Golf, fins a constrènyer l'economia global amb el bloqueig de l'estret d'Ormuz i les represalies contra les refineries àrabs. Moltes d'elles, com la de Ras Laffan (Qatar) són clau per al mercat gasístic europeu i asiàtic.
Més enllà de l'arribada de la primera unitat de marines a la regió –la 81a divisió a bord del vaixell amfibi Tripoli dels EUA– aquest dimarts els Estats Units han començat a sobrevolar territori iranià amb bombarders B-52 per primera vegada des de l'inici del conflicte. Ho ha explicat el cap de l'estat major conjunt, el general Dan Caine, en la primera compareixença del Pentàgon després de quasi dues setmanes des de l'última roda de premsa el passat 11 de març. Ara bé, malgrat la presència d'avions B-52, el secretari de Defensa, Pete Hegseth, ha reconegut que Teheran encara conserva la capacitat de contraatacar.
El general Caine ha explicat que els avions de combat estatunidencs es concentren ara en destruir les cadenes de subministrament de les instal·lacions iranianes de fabricació de míssils, drons i vaixells navals. Tot, amb l'objectiu d'asfixiar la capacitat del país per reemplaçar les seves municions destruïdes en les quatre setmanes de bombardejos estatunidencs i israelians. Hores més tard, un funcionari de la Casa Blanca afirmava a Reuters que "els Estats Units estaven i estan preparats per frenar qualsevol atac de l’Iran".
L'estret d'Ormuz, clau
L'ultimàtum de Washington per iniciar els atacs contra les centrals elèctriques iranianes segueix en descompte i res indica que l'espiral de violència s'hagi de refredar. Quan es compleix el primer mes de guerra, sembla que finalment la Casa Blanca ja té un objectiu amb el qual justificar la campanya militar: reobrir l'estret d'Ormuz. Dit d'altra manera: desfer l'embull que Trump va provocar quan va donar llum verda a l'atac conjunt amb Israel el 28 de febrer. Dilluns, el magnat tornava a amenaçar Teheran amb el fet que si el pas marítim no s'obria "immediatament" atacarien les seves plantes elèctriques, pous de petroli i l'illa de Kharg. Trump fins i tot plantejava destruir les plantes de dessalinització d'aigua, les quals són crucials per a la supervivència de la població civil. En cas de fer-ho, els Estats Units podrien estar cometent un crim de guerra.
Si dilluns carregava contra l'Iran per Ormuz, aquest dimarts ho feia contra els seus socis occidentals, i en especial, contra el Regne Unit. El president estatunidenc ha afirmat en la seva xarxa social que "tots aquells països que no poden aconseguir combustible per a avions a causa del bloqueig de l'estret d'Ormuz, com el Regne Unit, que es va negar a implicar-se en la decapitació de l'Iran, us faig un suggeriment: número 1, compreu als Estats Units, en tenim de sobres".
El republicà, amb to intimidatori, insistia en un segon suggeriment que aquests països han de reunir el valor que han estat ajornant per anar a l'estret i, simplement, prendre'l per la força de les armes. Una vegada més, Trump feia valer el poder del seu exèrcit, i la dependència d'Europa de l'OTAN sota control de la Casa Blanca, per recordar, sobretot als socis transatlàntics, que hauran de començar a aprendre a lluitar per ells mateixos. I acabava dient: "Els Estats Units ja no hi seran per ajudar-vos, igual que vosaltres no hi heu sigut ser per a nosaltres. L'Iran ha estat, essencialment, delmat. La part difícil ja està feta. Aneu a buscar el vostre propi petroli!", reblava.
L'enèsim retret de Trump contra els aliats europeus arriba d'unes declaracions similars, dilluns, del seu secretari d'Estat, Marco Rubio. El portaveu de Washington va afirmar que el seu país haurà de “revisar” la relació amb l’OTAN quan hagi acabat la guerra amb l’Iran a causa de la negativa d’Espanya i d’altres països a permetre-li utilitzar les seves bases. “En un moment de necessitat per als Estats Units (...) tenim països com Espanya, un membre de l’OTAN al qual estem compromesos a defensar, que ens neguen l’ús del seu espai aeri i presumeixen de negar-nos l’ús de les seves bases. I hi ha altres països que també han fet això”, va dir en una entrevista amb Al-Jazeera.
El cap de la diplomàcia nord-americana deia que una de les raons per les quals l’Aliança Atlàntica és “beneficiosa” per als Estats Units és que li proporciona “bases per a contingències” com estacionar tropes, avions i armes a Europa. “Però si l’OTAN significa que només nosaltres defensem Europa mentre ells ens neguen drets de bases quan les necessitem, aleshores no és gaire bon acord. Tot això ho haurem de revisar”, va dir.