L’Azerbaidjan anuncia una treva unilateral a Nagorno-Karabakh
Armènia denuncia que Bakú segueix atacant per guanyar territori
MoscouEl ministeri de Defensa de l’Azerbaidjan va anunciar ahir un alto el foc unilateral a Nagorno-Karabakh, territori en disputa amb Armènia des de l’època del final de la Unió Soviètica, i on aquest cap de setmana s’han reprès les hostilitats amb l’ús d’artilleria pesant i víctimes mortals després de 21 anys d’un fràgil acord de pau que les dues parts s’acusen mútuament d’haver violat.
Segons el comunicat de Defensa, la decisió es va prendre com a resposta a les crides de dissabte de la comunitat internacional a aturar la violència. L’anunci de Bakú, però, va ser negat de seguida per les autoritats de Stepanakert, la capital de l’autoproclamada República de Nagorno-Karabakh, controlada de facto per Armènia des del 1994 -quan va acabar la guerra de 3 anys-, però que en època soviètica formava part de la República Socialista de l’Azerbaidjan. Ahir durant tot el dia hi va haver informacions de combats amb artilleria amb diversos ferits.
El president de l’Azerbaidjan, Ilham Alíev, va qualificar ahir de “gran victòria” les accions militars del seu exèrcit, que haurien respost, segons les seves paraules, a provocacions armènies. Bakú admet que en els combats d’aquest cap de setmana han mort 12 soldats azerbaidjanesos i assegura que almenys han mort un centenar d’armenis, però Erevan només ha anunciat la mort de 18 dels seus.
Segons Alíev, durant els 20 anys que fa que duren les negociacions per aquest enclavament, Erevan ha optat per les provocacions per boicotejar el procés: “Armènia no vol la pau, no vol alliberar els territoris ocupats i dedica tots els esforços a mantenir l’ statu quo ”.
Des d’Erevan i Stepanakert, el conflicte es veu d’una manera totalment diferent i els armenis asseguren que va ser l’exèrcit de l’Azerbaidjan el que va iniciar l’ofensiva dissabte a la matinada, quan van començar els atacs d’artilleria contra les posicions contràries i contra la població civil. Es preveu que el Grup de Minsk de l’Organització per a la Seguretat i la Cooperació a Europa (OSCE), dedicat a la resolució del conflicte a Nagorno-Karabakh, es reuneixi dimarts a Ginebra.
L’escalada d’aquest cap de setmana ha obert una sèrie d’interrogants encapçalats pel “per què” i pel “per què precisament ara” s’ha reobert aquest conflicte, que es qualificava de congelat i que si no s’atura amenaça de desestabilitzar tota la regió del Caucas Sud. Una de les hipòtesis és que Rússia, tradicionalment més aliada d’Armènia, a més d’haver ajudat a rearmar els dos exèrcits enfrontats també ha contribuït a posar més llenya al foc en els últims dies per desacreditar el paper mediador dels Estats Units, després que els presidents armeni i azerbaidjanès mantinguessin consultes per separat la setmana passada amb les autoritats nord-americanes en el marc de la cimera nuclear. En aquest escenari, Vladímir Putin voldria erigir-se com el pacificador del conflicte.
Thomas de Waal, especialista en el Caucas del Centre Carnegie, considera que no es pot descartar res però creu que Rússia no té tant de control de la situació sobre el terreny per manar cap dels dos exèrcits. De Waal es decanta més per la teoria que l’Azerbaidjan tenia més interès en la represa de les hostilitats per intentar recuperar el territori.
Turquia felicita l’atac de Bakú
Els analistes armenis no passen per alt el fet que l’únic país que ha aprovat l’operació de Bakú hagi sigut Turquia, enemic històric d’Armènia, aliat de l’Azerbaidjan i actualment enfrontat amb Rússia arran de la guerra a Síria. Segons l’agència russa Ria Nóvosti, el primer ministre Ahmet Davutoglu va trucar dissabte a Alíev per expressar-li el seu suport i felicitar-lo “per l’exitosa operació al Karabakh”. El periodista armeni Aik Khalatian considera que aquest gest indica que com a mínim els dos països havien mantingut consultes sobre l’operació. De tota manera es decanta més per la hipòtesi que a l’Azerbaidjan ara li interessa reobrir el conflicte per distreure l’atenció d’altres problemes interns d’aquest país tan ric en petroli que també ha sigut colpejat per la baixada de preus del cru.
