El Parlament britànic tancarà sis anys per reformes

LondresL’icònic edifici del parlament britànic, el palau de Westminster, cau a trossos i el centre de l’activitat política del Regne Unit —la cambra dels Comuns i la dels Lords— es podria traslladar durant un mínim de sis anys a partir de la propera legislatura (2020) mentre es duen a terme les necessàries obres de restauració.

L’opció del trasllat provisional, la més barata i la més senzilla, és la conclusió a què ha arribat un comitè conjunt de diputats i pars que va ser creat el novembre de l’any passat per estudiar les solucions més viables i menys disruptives davant la degradació continuada de les Cases del Parlament. La decisió final, però, haurà de ser aprovada pels plens de les dues cases.

La necessitat d’una reforma estructural urgent de Westminster no és cap novetat. Fa ja més de quatre anys que es denuncia l'estat de les instal·lacions i es creen diferents comissions i grups de treball per abordar les mancances estructurals d’unes dependències que utilitzen a diari milers de persones, que anualment visiten més d’un milió, però que no han sigut objecte d’una restauració a fons des de fa sis dècades.

L'últim toc d’atenció el va fer l’any passat l’'speaker' —el president— de la cambra, John Bercow, durant una conferència celebrada al mes de març.

Inicialment, alguns dels membres del Comitè eren reticents a l’opció d’abandonar temporalment les instal·lacions. Però les evidències són demolidores: inundacions contínues, filtracions en els soterranis i goteres en les parts més elevades; progressiu enfonsament d’algunes parts, com el 'cloister court'; esmicolament de la pedra exterior com si fos molla de pa sec; cablejat elèctric caòtic i inadequat per a les funciones que s’hi duen a terme; canalitzacions d’aigua antigues, calefacció ineficient i, entre moltes altres deficiències, mesures antiincendis insuficients. També és popular la presència de ratolins arreu del palau, especialment als soterranis.

Enfonsament de façanes

El cas del 'cloister court', el claustre de la capella de St Stephen, del costat dels Comuns, que era freqüentat per Churchill, Disraeli, Glasdstone i altres gegants de la política del Regne Unit, és, segons Adam Watrobski, arquitecte principal del recinte, molt "preocupant". No només "pel lent enfonsament d’algunes de les façanes", sinó perquè si és perd, és perd, pràcticament, l’única part que queda dreta del palau original, del segle XV. Actualment, és un espai vetat al públic, i, en general, també als parlamentaris.

El cost de la restauració, segons va comentar Bercow, no seria inferior als 4.118 milions d’euros, xifra que molts especialistes, entre altres Watrobski, creu que, en el millor dels casos, acabaria per doblar-se. De fet, el Comitè que recomana el trasllat provisional assegura que pot arribar als 7.500 milions.

Si la proposta acaba rebent llum verda, la cambra dels Comuns es traslladaria a una seu provisional que s'instal·laria a l’avinguda de Whitehall, mentre que la dels Lords es duria al centre de convencions Queen Elisabeth II. Tots dos espais són a cinc minuts a peu de l’actual emplaçament.

La democràcia moderna més antiga del món compta, doncs, amb el Parlament o un dels parlaments més envellits. Si no s’hi actua ja, podria no complir els 200 anys des de l’obertura de l’edifici actual, de 1839.

Es podria perdre també un dels elements que més llegendes aporten a la vida política britànica. Per exemple, que els soterranis de Westminster estan plens de túnels per facilitar la fugida dels parlamentaris en cas de necessitat. N'hi ha alguns, efectivament. I un en concret, que uneix els Comuns amb Downing Street, va ser utilitzar per Nick Clegg per anar a veurel'aleshores 'premier',Gordon Brown, després de l'inconclús resultat de les eleccions generals de 2010. La intenció de Brown era sondejar Clegg per formar govern i per això necessitava màxima discreció.