Quan Angela Merkel s’erigeix en mediadora directa amb el president Putin pel conflicte ucraïnès, en nom de qui ho fa? Dels interessos europeus? Per exercir de líder global? O pensa en la dependència alemanya del gas rus i en les 6.000 empreses del seu país a Rússia? “La UE no funciona, però el veritable problema és Berlín”, hauria dit un diplomàtic nord-americà a Der Spiegel, per les reticències de Merkel a aïllar Putin amb sancions diplomàtiques i econòmiques com volen els EUA. Els ritmes lents i dubitatius de la cancellera exasperen l’administració Obama. Cada intercanvi entre Washington i Berlín -la capital que més es va indignar pel “ fuck the EU ” de la diplomàcia dels EUA- està marcat per la tensió. Per molt que la cancellera hagi dit que Putin viu “fora de la realitat”-com haurien filtrat els nord-americans per debilitar l’eix Berlín-Moscou-, ningú com ella entén la retòrica i els esquemes de Guerra Freda que configuren el món del president rus. El primer problema d’Obama és Merkel.