MadridMig mil·leni després, la família Romano està a les portes d’obtenir la nacionalitat espanyola. “No m’ho puc creure. Per fi han volgut reparar tot el mal que ens van fer”, explica exaltada per telèfon Rachel Pasternak, que abans de casar-se duia el cognom Romano. Als seus 67 anys, aquesta israeliana que va néixer a Bulgària encara parla judeocastellà, la llengua que han conservat molts jueus sefardites que van haver d’abandonar la península Ibèrica el 1492. Ara s’aferra al projecte de llei que va aprovar ahir el govern espanyol per modificar els articles 21 i 23 del Codi Civil i concedir així, de manera gairebé automàtica, la doble nacionalitat espanyola als descendents dels jueus expulsats fa cinc segles, sempre que puguin acreditar el seu origen.
De la mateixa manera que la Rachel, les organitzacions sefardites calculen que 3,5 milions de persones repartides per tot el món, però sobretot a Israel, Turquia, Veneçuela, l’Argentina, Colòmbia i el Marroc, podrien beneficiar-se de la reforma del Codi Civil.
Però com es pot provar, 500 anys després, que la teva família va ser expulsada de la Península? La vicepresidenta del govern espanyol, Soraya Sáenz de Santamaría, va tancar ahir la porta a considerar el cognom una prova vàlida, sinó només un element addicional. Els mitjans israelians fa mesos que feien circular una llista de 5.200 cognoms que serien d’origen sefardita. Romano, el nom familiar de la Rachel, hi figurava. Ara haurà de buscar noves maneres de provar el seu origen.
Segons la nova llei, haurà de presentar un certificat d’una comunitat jueva, o bé verificar que parla el judeocastellà. Haver cursat uns estudis d’història o cultura espanyola o haver fet donatius a entitats o institucions de l’Estat també servirà. Però l’especial vincle amb Espanya exigirà la superació d’una prova d’avaluació de llengua i cultura espanyola de l’Institut Cervantes.
Finalment, la concessió de la nacionalitat s’haurà d’inscriure al Registre Civil en el termini d’un any. La sol·licitud es presentarà en castellà a la plataforma electrònica que s’habilitarà per a aquest ús. La taxa serà de 75 euros.
La Rachel ja està a punt per fer el tràmit, quan sigui possible d’aquí unes setmanes. “El meus fills no paren de preguntar-me quan entrarà en vigor, perquè ho sol·liciti de seguida -diu aquesta professora universitària-. Significa un baló d’oxigen per a tota la família. A Israel la cosa està complicada i és difícil fer plans per al futur”.