En lluita per conservar la creu cristiana a Síria

Tel Tamer (Síria)A Tel Tamer aquesta Setmana Santa no hi va haver missa. Fa un mes i mig tots els veïns van haver de fugir d’aquestes terres assolellades i fèrtils per l’arribada de l’Estat Islàmic. Tel Tamer és la principal població d’una cadena de 35 viles cristianoassíries instal·lades en un tram de ribera del riu Jabur, al nord-est de Síria. Avui entre els carrers muts de Tel Tamer només s’hi passegen guerrillers amb creus tatuades o amb amulets com el del Devid. “No volem atacar a ningú. Només defensar els nostres pobles”, afirma.

A finals de febrer, en una ofensiva llampec, l’Estat Islàmic va penetrar als poblets cristians del Jabur. Era la seva represàlia per haver perdut la ciutat kurdosiriana de Kobane un mes abans. En tan sols una nit aquesta organització apocalíptica va segrestar 220 veïns i va provocar 3.000 desplaçats. Els 140 membres dels Guardians del Jabur, la milícia cristiana que defensava la zona, no van poder fer-hi res per aturar-los per falta d’efectius i d’armes.

L’única protecció, kurda

“Les YPG/J són les úniques que ens van venir a ajudar”, diu un dirigent dels Guardians del Jabur anomenat Kaldo, referint-se a les Unitats Populars de Protecció kurdes. Operen a Rojava, una autonomia autoproclamada pels kurds al nord de Síria. Els kurds volen agregar-se la ribera de Tel Tamer.

El Kaldo creu que, malgrat que els vilatans recelen de l’autoritat kurda, val la pena ser de Rojava si els deixen gestionar les seves pròpies institucions. Són entitats com el Consell Militar Siríac, que coordina milícies cristianes d’altres zones on hi ha presència cristianoassíria, i les patrulles policials Sutoro.

A més dels símbols cristians, aquestes organitzacions intenten recuperar la parla del siríac, la versió moderna de la llengua que, segons es creu, parlava Jesús de Natzaret al seu temps.

Amb el suport kurd, des del nord, els Guardians del Jabur han pogut començar a fer retirar els combatents de l’Estat Islàmic, posicionats a la vora sud del riu.

Els enfrontaments encara segueixen. Des de les seves bases, a un quilòmetre de Tel Tamer, llancen esporàdicament foc de morter contra la població. La base defensora és sobre un turó, sobre el qual onegen juntes la bandera triangular amb fons groc de les Unitats Populars de Protecció kurdes i la blanca, estrellada en blau i vermell, dels cristians assiris.

Assegut al menjador d’una casa pròxima, dominat per una estatueta metàl·lica de sant Jordi, el Devid acusa de “traïdor” el govern de Baixar al-Assad per no haver-los ajudat a frenar l’Estat Islàmic. Les tropes fidels a Damasc es van retirar estratègicament de la zona el 2012. El destacament més pròxim és avui a uns cinquanta quilòmetres, a la ciutat de Hasakah.

“Ja fa tres anys l’aviació del règim va destruir una església al poblet pròxim de Tel Nasri, on va matar un civil. Últimament han bombardejat Tel Tamer tres cops, i ni un sol cop Daesh”, es lamenta el milicià, referint-se a l’acrònim en àrab de l’Estat Islàmic.

La nit de l’atac jihadista

Abans de la guerra, el Devid era pintor de parets. Es va unir fa set mesos als Guardians del Jabur, en què el seu pare també milita, “per necessitat”. El Devid no es pot esborrar del cap una nit en concret: “No menys de dos-cents membres de l’Estat Islàmic ens van atacar per sorpresa a les dues de la matinada.Anaven vestits amb uniformes de YPG/J i cridaven « heval!» [company, en kurd] per confondre’ns. Van envoltar a menys de cinc metres la nostra dushka [metralleta pesada]”. “¿Que com ens en vam sortir? A les palpentes obríem foc contra el lloc des d’on sentíem que cridaven « heval!» amb accent foraster”, replica el Devid, amb posat greu.

“Al cap de quatre hores vam poder repel·lir l’atac. Ens trobem que sovint els atacants no són ni tan sols sirians”, explica el Feras, un combatent local que defensa el poblet de Tel Juma, prop de Tel Tamer, i l’església de Sant Tomàs.

“Amb l’Estat Islàmic també hi ha gent d’aquest indret que es coneixen fil per randa cadascuna de les posicions on som. Això facilita els seus atacs”, diu. Segons els milicians, els vespres i les nits són els moments en què els jihadistes intenten avançar. Augmenten el llançament de projectils contra Tel Tamer i els franctiradors castiguen amb la mort qualsevol distracció.

“Els desplaçats em truquen cada dia per preguntar quan podran tornar -mussita el Devid amb veu trista-. Si aquesta situació s’allarga gaire més, molts acabaran anant a viure amb els seus familiars a l’estranger i aquesta zona quedarà per sempre, després de molts segles, despoblada de cristians. Nosaltres lluitem per evitar justament això”.

“No permetrem més diàspores”

Fa tot just un segle, els cristians assiris van haver d’exiliar-se de Hakkari, al sud-est de Turquia, fugint del genocidi perpetrat pels otomans. Aquesta comunitat va recalar a Simele, prop de Mossul, d’on van haver de fugir altre cop l’any 1933 per una massacre a mans del regne iraquià. El Devid promet que, malgrat la irrupció de l’Estat Islàmic, el seu poble no permetrà “una nova diàspora”.