Macron, el president elegit amb menys suport des del 1969
Si es tenen en compte els vots en blanc i l'abstenció, només el 38,5% dels electors l'han votat a la segona volta
ParísLa nit electoral de diumenge, quan el reelegit president encara no havia arribat al Camp de Mart, el líder de l'esquerra radical, Jean-Luc Mélenchon, va proclamar que Emmanuel Macron era el president "més mal escollit de la Cinquena República". Mélenchon, que començava així la seva campanya per a les legislatives, no va fer una afirmació del tot exacta, però no anava desencaminat. Els percentatges de vot de l'elecció presidencial no tenen en compte el nombre de vots en blanc, els nuls ni l'abstenció. Si es mira el percentatge de vot integrant totes les paperetes i el nombre de ciutadans cridats a les urnes que no van anar a votar, Macron és el segon president escollit amb menys suports, només per darrere de Georges Pompidou el 1969. Diumenge el candidat moderat va guanyar amb el 58,5% dels vots, però en realitat només un 38,5% dels electors francesos van votar per l'inquilí de l'Elisi. Pompidou va obtenir el 37,5% dels vots fa més de cinc dècades.
La clau és l'abstenció. El 1969 es va registrar un màxim històric (31,3%) i l'elecció de diumenge va registrar la segona pitjor xifra de participació, amb una abstenció del 28%. Però no es pot ignorar que l'elevada abstenció de diumenge es deu, en bona part, als milers de ciutadans que no van anar a votar com a protesta, desencantats amb els candidats o directament amb el sistema polític. Dies abans dels comicis, París i altres ciutats franceses van viure manifestacions, sobretot de joves, per revoltar-se contra l'elecció entre els dos candidats. "Ni Macron ni Le Pen", deia el lema de les protestes.
És evident que hi ha una part de l'electorat que mai votaria, per principis, l'extrema dreta, però tampoc considera que Macron sigui una alternativa. La seva gestió de les crisis socials en els últims cinc anys o de la pandèmia ha deixat un país fracturat on ha crescut la desafecció política. També ha incrementat la ràbia contra un polític que sovint és vist com el president de les elits, dels rics. Aquest és el pensament del votant que ha preferit quedar-se a casa abans que votar un dels dos candidats. Òbviament, no és un fenomen que afecti només els joves, però sí que l'abstenció és especialment elevada en aquest col·lectiu.
Al costat dels joves
Macron n'és conscient i diumenge a la nit va voler allargar la mà als joves. Primer al camí que va fer a peu cap al Camp de Mart, on va caminar acompanyat de la seva dona i d'un grup de joves i nens en una imatge emesa en directe per tot Europa. I després en el seu discurs, en què es va comprometre a treballar "al servei" dels joves. "Aquest moment històric l’escriurem junts per a les noves generacions", va destacar el president.
La crítica de Mélenchon al cap de l'estat "més mal escollit" només té sentit si es té en compte tot l'electorat. En qualsevol altre escenari, Macron en surt més ben parat. Pel que fa al nombre total de vots, no és dels presidents escollits amb menys suports. Diumenge va obtenir gairebé 19 milions de paperetes. És menys que a les eleccions del 2017, quan es va proclamar president per primera vegada amb 20,7 milions de vots, però més que els 18 milions de François Hollande el 2012 i que els 15,7 milions de Jacques Chirac el 1995. Aquesta comparació, però, no té en compte l'augment de l'electorat durant les últimes dècades.
A més, el 58,5% que va aconseguir l'inquilí de l'Elisi és el tercer percentatge més elevat de les 10 eleccions presidencials que hi ha hagut a la Cinquena República. El segon és el que va firmar ell mateix a l'elecció del 2017 (66,1%) i el primer és el percentatge que va obtenir el 2002 Jacques Chirac (82,2%) contra Jean-Marie Le Pen, pare de l'actual líder de Reagrupament Nacional, anomenat Front Nacional en l'època de Le Pen pare.
Vot urbà i vot rural
La dissecció del vot de l'elecció de diumenge permet confirmar que Macron obté més bons resultats a les grans ciutats i Le Pen, als entorns rurals. L'extrema dreta s'ha fet forta especialment al departament del Pas de Calais, on hi ha la conca minera amb municipis governats per l'extrema esquerra que han votat per Le Pen, i en alguns departaments de la Catalunya del Nord. Segons l'anàlisi feta per Ipsos, el perfil del votant de Macron viu a la ciutat, té estudis superiors i ingressos elevats –un 77% dels directius han votat pel president– o és jubilat. La líder d'extrema dreta, en canvi, capta el vot de les persones amb pocs ingressos, obrers i aturats especialment, i sense estudis superiors.