Internacional 25/04/2022

Macron, el president elegit amb menys suport des del 1969

Si es tenen en compte els vots en blanc i l'abstenció, només el 38,5% dels electors l'han votat a la segona volta

3 min
El president francès, Emmanuel Macron.

ParísLa nit electoral de diumenge, quan el reelegit president encara no havia arribat al Camp de Mart, el líder de l'esquerra radical, Jean-Luc Mélenchon, va proclamar que Emmanuel Macron era el president "més mal escollit de la Cinquena República". Mélenchon, que començava així la seva campanya per a les legislatives , no va fer una afirmació del tot exacta, però no anava desencaminat. Els percentatges de vot de l'elecció presidencial no tenen en compte el nombre de vots en blanc, els nuls ni l'abstenció. Si es mira el percentatge de vot integrant totes les paperetes i el nombre de ciutadans cridats a les urnes que no van anar a votar, Macron és el segon president escollit amb menys suports, només per darrere de Georges Pompidou el 1969. Diumenge el candidat moderat va guanyar amb el 58,5% dels vots, però en realitat només un 38,5% dels electors francesos van votar per l'inquilí de l'Elisi. Pompidou va obtenir el 37,5% dels vots fa més de cinc dècades.

Resultats de la segona volta a França
Vot dels 48.752.500 francesos inscrits a les llistes electorals

Marine Le Pen

Blancs

Nuls

Abstenció

Emmanuel Macron

Sobre els que han votat un dels candidats

58,5%

41,5%

Sobre els que han votat

54,7%

38,8%

6,5%

Sobre tot el cens

1,6%

38,5%

27,3%

4,6%

28%

44

44

2017

2022

Marine Le Pen

Emmanuel Macron

Blancs

Nuls

Abstenció

Sobre els que han votat un dels candidats

58,5%

41,5%

Sobre els que han votat

6,5%

54,7%

38,8%

Sobre tot el cens

1,6%

38,5%

27,3%

28%

4,6%

44

44

2017

2022

Emmanuel Macron

Marine Le Pen

Blancs

Nuls

Abstenció

Sobre els que han votat un dels candidats

58,5%

41,5%

Sobre els que han votat

6,5%

54,7%

38,8%

Sobre tot el cens

1,6%

38,5%

27,3%

28%

4,6%

44

44

2017

2022

La clau és l'abstenció. El 1969 es va registrar un màxim històric (31,3%) i l'elecció de diumenge va registrar la segona pitjor xifra de participació, amb una abstenció del 28%. Però no es pot ignorar que l'elevada abstenció de diumenge es deu, en bona part, als milers de ciutadans que no van anar a votar com a protesta, desencantats amb els candidats o directament amb el sistema polític. Dies abans dels comicis, París i altres ciutats franceses van viure manifestacions, sobretot de joves, per revoltar-se contra l'elecció entre els dos candidats. "Ni Macron ni Le Pen", deia el lema de les protestes.

És evident que hi ha una part de l'electorat que mai votaria, per principis, l'extrema dreta, però tampoc considera que Macron sigui una alternativa. La seva gestió de les crisis socials en els últims cinc anys o de la pandèmia ha deixat un país fracturat on ha crescut la desafecció política. També ha incrementat la ràbia contra un polític que sovint és vist com el president de les elits, dels rics. Aquest és el pensament del votant que ha preferit quedar-se a casa abans que votar un dels dos candidats. Òbviament, no és un fenomen que afecti només els joves, però sí que l'abstenció és especialment elevada en aquest col·lectiu.

Vot segons grup
Sobre els que han votat un dels dos candidats

Edat i sexe

Situació laboral

Dones

Directiu

59%

41%

77%

23%

Homes

Empleat

43%

57%

57%

43%

18-24 anys

Obrer

61%

39%

33%

67%

25-34 anys

Autònom

51%

49%

58%

42%

35-49 anys

A l’atur

53%

47%

36%

64%

50-59 anys

Jubilat

68%

32%

49%

51%

60-69 anys

59%

41%

Més de 70 anys

71%

29%

Ingressos mensuals

Màxima educació rebuda

Inferior

50%

50%

Menys de 1.250 €

44%

56%

Batxillerat

48%

52%

1.250€ a 2.000 €

53%

47%

Batxillerat +2

58%

42%

2.000€ a 3.000 €

56%

44%

Superiors

Més de 3.000 €

74%

26%

65%

35%

Edat i sexe

Dones

59%

41%

Homes

57%

43%

61%

39%

18-24 anys

25-34 anys

51%

49%

53%

47%

35-49 anys

50-59 anys

49%

51%

59%

41%

60-69 anys

Més de 70 anys

71%

29%

Situació laboral

Directiu

77%

23%

43%

57%

Empleat

33%

67%

Obrer

58%

42%

Autònom

36%

64%

A l’atur

68%

32%

Jubilat

Ingressos mensuals

Menys de 1.250 €

44%

56%

1.250€ a 2.000 €

53%

47%

2.000€ a 3.000 €

56%

44%

Màxima educació rebuda

50%

50%

Inferior

Batxillerat

48%

52%

Batxillerat +2

58%

42%

Superiors

74%

26%

Edat i sexe

Dones

59%

41%

Homes

57%

43%

18-24 anys

61%

39%

25-34 anys

51%

49%

53%

47%

35-49 anys

50-59 anys

49%

51%

59%

41%

60-69 anys

Més de 70 anys

71%

29%

Situació laboral

Directiu

77%

23%

43%

57%

Empleat

33%

67%

Obrer

58%

42%

Autònom

36%

64%

A l’atur

68%

32%

Jubilat

Ingressos mensuals

Menys de 1.250 €

44%

56%

1.250€ a 2.000 €

53%

47%

2.000€ a 3.000 €

56%

44%

Màxima educació rebuda

50%

50%

Inferior

Batxillerat

48%

52%

Batxillerat +2

58%

42%

Superiors

74%

26%

Al costat dels joves

Macron n'és conscient i diumenge a la nit va voler allargar la mà als joves. Primer al camí que va fer a peu cap al Camp de Mart, on va caminar acompanyat de la seva dona i d'un grup de joves i nens en una imatge emesa en directe per tot Europa. I després en el seu discurs, en què es va comprometre a treballar "al servei" dels joves. "Aquest moment històric l’escriurem junts per a les noves generacions", va destacar el president.

La crítica de Mélenchon al cap de l'estat "més mal escollit" només té sentit si es té en compte tot l'electorat. En qualsevol altre escenari, Macron en surt més ben parat. Pel que fa al nombre total de vots, no és dels presidents escollits amb menys suports. Diumenge va obtenir gairebé 19 milions de paperetes. És menys que a les eleccions del 2017, quan es va proclamar president per primera vegada amb 20,7 milions de vots, però més que els 18 milions de François Hollande el 2012 i que els 15,7 milions de Jacques Chirac el 1995. Aquesta comparació, però, no té en compte l'augment de l'electorat durant les últimes dècades.

A més, el 58,5% que va aconseguir l'inquilí de l'Elisi és el tercer percentatge més elevat de les 10 eleccions presidencials que hi ha hagut a la Cinquena República. El segon és el que va firmar ell mateix a l'elecció del 2017 (66,1%) i el primer és el percentatge que va obtenir el 2002 Jacques Chirac (82,2%) contra Jean-Marie Le Pen, pare de l'actual líder de Reagrupament Nacional, anomenat Front Nacional en l'època de Le Pen pare.

Vot urbà i vot rural

La dissecció del vot de l'elecció de diumenge permet confirmar que Macron obté més bons resultats a les grans ciutats i Le Pen, als entorns rurals. L'extrema dreta s'ha fet forta especialment al departament del Pas de Calais, on hi ha la conca minera amb municipis governats per l'extrema esquerra que han votat per Le Pen, i en alguns departaments de la Catalunya del Nord. Segons l'anàlisi feta per Ipsos, el perfil del votant de Macron viu a la ciutat, té estudis superiors i ingressos elevats –un 77% dels directius han votat pel president– o és jubilat. La líder d'extrema dreta, en canvi, capta el vot de les persones amb pocs ingressos, obrers i aturats especialment, i sense estudis superiors.

stats