El mariscal Al-Sissi encara un ‘annus horribilis’
Els abusos policials, el terrorisme i la cessió d’unes illes als saudites enfonsen la imatge del president
TunisConvocats per una pàgina anònima de Facebook, divendres passat unes 3.000 persones es van concentrar a la seu del sindicat de periodistes per denunciar l’entrega a l’Aràbia Saudita de dues illes estratègiques del mar Roig administrades per Egipte des de fa dècades. Les seves exigències no es van limitar a això i, per primer cop en dos anys de cruenta repressió, van tornar a ressonar al Caire els crits d’“el poble vol la caiguda del règim”. La protesta és fruit d’una acumulació d’errades i de desgràcies que han erosionat la popularitat del president, Abdel Fattah al-Sissi. El mariscal, fa un temps considerat “carismàtic”, ha viscut un hivern negre.
La sort del rais, que va ascendir al poder en un cop d’estat el 2013, va començar a canviar el setembre passat, quan l’exèrcit va bombardejar per error un comboi de turistes mexicans i van morir 12 persones, l’ènesim cop al malmès sector turístic. Un mes després arribaria el sinistre d’un avió civil rus a la península del Sinaí amb 224 persones a bord, amb cap supervivent.
Davant l’opacitat del Caire, els EUA i Rússia van certificar que la reivindicació de l’Estat Islàmic de l’atemptat era verídica. Tant les aerolínies russes com diverses de britàniques -els dos països van representar més del 65% dels turistes el 2015- van suspendre els seus vols als complexos turístics del mar Roig, precisament una zona que havia mantingut les constants vitals del turisme a Egipte.
El següent cop contra el govern van ser els escàndols per abusos policials. Fins llavors limitades a islamistes o activistes revolucionaris, les víctimes de les violacions de drets humans van ser ciutadans normals: un metge brutalment torturat per no voler falsificar l’informe d’un policia i un taxista mort d’un tret al cap per haver assetjat un agent que no volia pagar la carrera. Fa dos dies un venedor ambulant va morir pels trets d’un policia després d’una discussió pel preu d’una tassa de te. Tots aquests casos van desfermar la indignació popular.
L’assassinat de Regeni
El viacrucis va continuar amb el brutal assassinat de Giulio Regeni, un investigador italià el cadàver del qual va aparèixer el febrer passat amb signes de tortura una setmana després d’haver desaparegut. En un principi, les autoritats egípcies van voler amagar els indicis que la responsabilitat era de les forces de seguretat i van assegurar que havia sigut un “accident de trànsit”.
La falta de cooperació del govern egipci va acabar de convèncer l’opinió pública italiana de la culpabilitat de les forces de seguretat, convertides en una màquina de torturar i matar que ja ni respecta la línia vermella dels estrangers occidentals. Sota una forta pressió, Itàlia va retirar l’ambaixador del Caire.
I després que la imatge exterior d’Al-Sissi se’n ressentís, va passar el mateix amb la interior. La visita del rei saudita, Salman bin Abdulaziz, que havia d’escenificar el ferm suport de la monarquia dels Saud, es va convertir en un desastre de relacions públiques. Mentre s’anunciava la construcció d’un pont entre els dos països sobre el mar Roig i l’enèsima injecció de capital per sostenir l’economia egípcia, en un fosc comunicat es va fer saber que Egipte cedia la sobirania de dues illes estratègiques a tocar de la península del Sinaí.
En qüestió d’hores, les xarxes socials bullien pel que consideraven un greuge contra l’orgull nacional en un país on la majoria de la població professa un nacionalisme fervorós. Fins i tot nombrosos diputats de l’habitualment dòcil Parlament van suggerir que votarien contra la ratificació del tractat. La crisi encara no s’ha acabat, i el 2016 s’anuncia com un annus horribilis per al mariscal.