Mèxic construeix cases amb ampolles de plàstic
La iniciativa permet proporcionar habitatges als damnificats pels sismes
Ciutat De Mèxic“Cases fetes d’ampolles? Aguantaran? No s’enfonsaran? Jo deia als meus fills que ni gosessin recolzar-se a les parets!”. Escepticisme i por va ser la primera impressió de Lupita Jiménez, una de les damnificades del sisme del 19 de setembre de l’any passat a Mèxic, quan l’organització Viviendas Emergentes (VIEM MX) li va dir que construiria una casa per a ella i els seus fills amb envasos de plàstic usats de Coca-Cola, Pepsi, Fanta, Sprite o Bonafont. Però diumenge passat va rebre el seu nou habitatge, situat al municipi de Tetela del Volcán, a l’estat mexicà de Morelos, al centre del país, i se sent feliç. “Estic molt contenta i agraïda. Ara que he vist la casa em sembla superresistent”, assegura.
Muntanyes de residus
La idea de fer cases amb politereftalat d’etilè (PET) -o sigui, amb plàstic- va sorgir enmig de l’emergència després del terratrèmol de 7,1 graus que va deixar 370 morts i més de 7.000 ferits a Ciutat de Mèxic i diversos estats del centre del país. Només havien passat 48 hores del sisme quan les principals places de la capital, almenys les més pròximes a cases i edificis ensorrats, ja estaven plenes de voluntaris, menjar i milions d’ampolles d’aigua. Mèxic és el segon consumidor d’envasos de plàstic per a refrescos al món i el primer per a recipients d’aigua, segons dades publicades pel diari El Universal.
L’arquitecta Vanessa Rendón treballava a la ciutat de Santiago de Querétaro revisant una obra de 12 pisos quan va sentir el moviment tel·lúric. “És molt estrany que els terratrèmols se sentin a Querétaro, així que vaig deduir de seguida que Ciutat de Mèxic havia sigut realment colpejada pel sisme”, diu Rendón sobre la seva primera impressió del terratrèmol, el pitjor que ha viscut Mèxic des del 1985, quan un altre sisme va sacsejar el país, també un 19 de setembre. Immediatament Rendón es va mobilitzar per portar ajuda a la capital mexicana, i quan va veure als mitjans de comunicació les muntanyes d’ampolles de plàstic buides que s’estaven acumulant a molts punts de la ciutat va dir a un amic arquitecte: “Fem cases amb envasos”. I així va sorgir Viviendas Emergentes (VIEM MX), una organització que va néixer cinc dies després d’aquell fatídic 19 de setembre, després de fer una crida a les xarxes socials per recol·lectar envasos de plàstic a magatzems, universitats i places de forma massiva. En només un mes Rendón va aconseguir reunir un milió d’ampolles, i va formar un equip amb altres arquitectes, enginyers i fins i tot comunicòlegs.
Amb la disponibilitat de matèria primera i després d’estudiar les zones més afectades pel terratrèmol, VIEM MX va decidir construir les primeres cases en àrees rurals dels estats de Mèxic, Puebla i Morelos. L’equip va decidir fer-ho de forma lenta però segura, per resoldre el problema de fons. Ara, quan fa gairebé un any del sisme, VIEM MX ha lliurat quatre cases a famílies damnificades, tres es troben en procés de construcció i se n’estan planificant quinze més.
Comunitats sostenibles
Per a aquestes 15 cases aplicaran una altra metodologia: capacitar la població local perquè ella mateixa sàpiga fer “ecoconstruccions”. “L’objectiu és que la comunitat aprengui. Que no ens necessiti per reconstruir els seus habitatges i que nosaltres puguem implementar el projecte en un altre lloc”, diu Rendón. A més, pretenen instruir la població en conceptes d’economia circular i solidària perquè sàpiguen aprofitar al màxim molts dels productes que solen consumir i llençar després a les escombraries quan encara podrien tenir una segona, tercera o fins i tot una quarta vida d’ús. En conclusió, formar comunitats sostenibles.
La primera construcció feta per VIEM MX va ser una habitació de gairebé 10 metres quadrats. Van utilitzar gairebé 4.000 ampolles de plàstic plenes de sorra, terra i runa. Els envasos van ser col·locats en estructures fetes amb filferro, que després van ser folrades amb una malla i enfortides amb ciment. Van trigar 10 dies a fer la cambra. Posteriorment, amb l’assessoria d’enginyers i l’ús d’altres materials com ampolles de vidre, palets de fusta, o cartró, van construir cases de 30, 42 i 90 metres quadrats. “Vam tardar uns 3 mesos a fer cada construcció. Són habitatges que disposen de tots els serveis necessaris: llum, aigua i instal·lacions sanitàries. A més, tenen una sala-menjador, una cuina, un bany i d’una a tres habitacions. Les adaptem a les necessitats de cada família perquè sentin que és casa seva”, destaca l’arquitecta.
Cada casa, assegura l’organització, pot tenir una vida de 2 a 30 anys, segons el manteniment que s’hi faci. Totes són impermeables, aïllants, antisísmiques i més econòmiques que les fetes amb altres materials. La casa de Lupita, de 30 metres quadrats, va costar 75.000 pesos (uns 3.400 euros). Si s’hagués construït amb una tècnica tradicional hauria costat 110.000 (més de 5.000 euros). Ara VIEM MX estudia aliar-se amb empreses que fan ciment a base de residus de llana.
Mèxic fa servir uns 9.000 milions d’ampolles de plàstic a l’any (unes 722.000 tones) a causa de l’alt consum de refrescos i aigua embotellada al país. El 2014 cada mexicà va consumir una mitjana de 234 litres d’aigua, cosa que equival a uns 21 milions d’envasos. Mèxic també és líder en reciclatge d’envasos a l’Amèrica Llatina, amb xifres de fins al 50,4%. Amb tot, segons l’ONU, 8 milions de tones de plàstics acaben cada any al mar, i cada ampolla triga fins a 500 anys a descompondre’s, segons Greenpeace.