Migrants subsaharians denuncien pallisses de la policia del Marroc
NADORGourogou és una petita muntanya a 12 quilòmetres de Nador i a dues hores a peu de la tanca que blinda Melilla. Als seus boscos hi viuen refugiats més de 200 migrants subsaharians, la majoria nigerians, però també senegalesos, malians, gambians, guineans i ghanesos. Malgrat aquest aiguabarreig de nacionalitats, gairebé tots provenen de la costa occidental de l'Àfrica Negra i han arribat al Gourogou buscant la manera de creuar cap a Europa i començar una vida nova, sovint fugint de conflictes i persecucions polítiques i ètniques als seus països d'origen.
És el cas del Mustafà, un senegalès de 27 anys que està dret davant la mesquita principal de Nador. El primer que crida l'atenció del jove són els seus braços embenats, que porta penjant del coll amb un tros de gasa. Sense gaires reserves, explica que les seves ferides són fruit d'una topada amb la policia marroquina.
Fa unes setmanes, el Mustafà i altres compatriotes seus van aconseguir saltar la tanca de filferro de sis metres d'alçada que separa el Marroc de territori europeu. La Guàrdia Civil, explica, els va atrapar tan bon punt van trepitjar Melilla i els va posar en mans de la policia marroquina, sense estudiar els seus casos de manera individual, i va obrir-los un procés d'expulsió, tal com marca la llei d'estrangeria espanyola. Segons assegura el jove, els agents marroquins el van colpejar brutalment, li van provocar fractures a les cames i el van deixar impossibilitat per caminar durant uns dies.
Una organització humanitària el va trobar malferit i el va enviar a un hospital a Uxda, una ciutat fronterera amb Algèria que ha esdevingut refugi dels subsaharians que entren a través del país veí. El senegalès va iniciar altre cop, a peu, el trajecte de 133 km que separa Uxda de Nador, però no té clar si intentarà tornar a creuar a Melilla il·legalment. "Potser ho tornaré a intentar quan se'm curin les ferides, però m'estic plantejant tornar al Senegal, perquè si continuo intentant saltar la tanca acabaré perdent la vida", diu.
Les dificultats de tornar a casa
Tornar, però, els suposa tantes dificultats com intentar arribar a Europa. Si intenten creuar cap a Algèria, les autoritats duaneres els repel·leixen, segons els migrants, fins i tot a trets. Si fan cap al sud han de tornar a travessar el desert del Sàhara en condicions que no asseguren en absolut la seva supervivència i, a més, han gastat tots els estalvis familiars per arribar fins allà i senten que no poden decebre els que han deixat al seu país. Estan literalment atrapats al Marroc i, malgrat tot, l'única sortida és persistir en l'intent de migrar.
L'Ibrahim, ghanès, ja ha provat dues vegades de creuar l'estret de Gibraltar en una pastera i en totes dues va ser interceptat abans d'abandonar aigües marroquines per un vaixell guardacostes. Ell va tenir la mateixa sort que el Mustafà. "La policia marroquina és molt agressiva amb nosaltres", explica mentre mostra les cicatrius que li marquen els avantbraços i les mans.
El ghanès va arribar a Nador després de tres mesos de viatge, pensant que creuar la frontera seria poc més que un tràmit burocràtic. Les dificultats que ha trobat no li han tret l'esperança d'assolir el seu objectiu. "Jo al Marroc no m'hi quedo. Me'n vaig a Europa a buscar una vida millor", afirma taxatiu. Després agafa l'autobús que el portarà un altre cop a Gourogou, a 20 minuts a peu de les ultimes cases de Bouyzazan, un dels últims pobles que el separa de Melilla.