Mor Andreotti, El 'divo' que va dominar mig segle de política italiana

RomaAquesta tarda amics i familiars donaran l'últim adéu a l'home més poderós de l'anomenada Primera República italiana, el període que va des la postguerra fins a l'escàndol de corrupció de partits, la Tangentopoli, als anys 90, que va donar pas a l'era berlusconiana. Als 94 anys, però, Giulio Andreotti va continuar fins a l'últim dia al peu del canó com a senador vitalici. Va ser ell qui fa només cinc anys va donar el cop de gràcia al govern de centreesquerra de Romano Prodi, per bé que dos anys abans havia donat suport a la seva investidura.

Dos sobrenoms expressen el que significava Andreotti per als uns i els altres a Itàlia: el divo -com el va retratar un premiat film de Paolo Sorrentino-, capaç de fer i desfer en la política italiana sense abandonar mai una actitud reservada i encarcarada, i Belzebú per als detractors, un polític sense escrúpols que segons sospiten els seus enemics no va dubtar a pactar amb el mateix dimoni, és a dir, amb els poders ocults de l'estat, entre els quals la màfia i la lògia maçònica P-2.

La justícia, de fet, va confirmar la seva relació amb la màfia siciliana, la Cosa Nostra, en el període anterior als anys 80, però el va deixar lliure per la prescripció del delicte. Un penedit fins i tot va assegurar que havia vist Andreotti fent un petó, símbol de connivència, al capo més important de la màfia, el sanguinari Totò Riina, un fet que va tacar la imatge d'Andreotti i li va impedir acariciar el somni de convertir-se en president de la República.

Un final íntim

Andreotti no ha volgut funerals d'estat, com va assegurar ahir la família, que ha instal·lat la capella ardent a la casa estudi del polític, en ple centre de Roma. Avui a les dues de la tarda se celebrarà el funeral a l'església de San Giovanni dei Fiorentini, on el polític democristià assistia a missa cada dia. La família ha demanat que només hi assisteixin els familiars estrictes. No debades al polític més important d'Itàlia no li van agradar mai els focus; preferia actuar discretament entre bastidors, i fa poc deia irònicament: "Què voldria al meu epitafi? Data de naixement, data de mort. Punt. Les paraules sobre l'epitafi són totes iguals, i en llegir-les un es pregunta: si tots són bons, on és el cementiri dels dolents?"

Andreotti era autor d'altres frases famosament lapidàries, com ara "El poder fa malbé només a qui no el té" i "Qui pensa malament peca, però sovint l'endevina".

Com va dir ahir el president de la República, Giorgio Napolitano, "només la història" podrà jutjar "la llarga experiència de vida del senador".

Aquest polític romà va ser set cops primer ministre i vint-i-dos ministre -d'Exteriors, d'Economia, de Finances, de Defensa, de l'Interior-. Va néixer a Roma el 14 de gener del 1919, any del feixisme i del Partit Popular de Don Sturzo, representant de l'Església implicada en política. "De tots tres, només quedo jo", va dir irònicament fa poc.

Un jove Andreotti va convertir-se en un dels membres més actius de l'assemblea constituent que va dotar l'Itàlia de la postguerra de la seva carta magna. L'havia apadrinat Alcide de Gasperi, fundador de la Democràcia Cristiana i primer cap de govern de la Primera República. Els dos es van conèixer a la Biblioteca Vaticana, on Andreotti havia trobat una de les seves primeres feines.

El Vaticà i la màfia

La Santa Seu va ser un dels puntals de la carrera política d'Andreotti: de ben petit havia freqüentat els cercles dels papes i als anys 40 el cardenal Montini, futur papa Pau VI, hauria proposat a De Gasperi que nomenés el jove Andreotti viceministre, cosa que va suposar l'inici d'una llarga trajectòria al poder. El papa Joan Pau II el va beneir públicament quan Andreotti s'enfrontava al judici per l'assassinat del periodista Mino Pecorelli. Un conegut penedit de la màfia, Tomasso Buscetta, havia assegurat que la Cosa Nostra havia matat Pecorelli per ordre d'Andreotti. El tribunal ordinari el va absoldre, el tribunal d'apel·lació el va declarar culpable i el va condemnar a 24 anys de presó, però el tribunal de cassació va acabar anul·lant la sentència.

Un altre moment fosc en la vida d'Andreotti va ser la mort per enverinament a la presó del banquer maçó Michele Sindona, a qui el polític havia defensat fins poc temps abans a capa i espasa. N'hi ha que van assegurar que Andreotti havia fet una maniobra per matar el banquer, per por que revelés secrets, però mai se n'ha trobat cap prova. Tampoc s'ha provat que Andreotti fos el cap de la lògia maçònica P-2, com havia dit la vídua del banquer Roberto Calvi, que es va trobar penjat en un pont de Londres.

Fora d'ombres i sospites, el moment més complicat en la vida política d'Andreotti va ser el 1978, quan, sent primer ministre, les Brigades Roges -terroristes de l'esquerra- van segrestar l'altre gran dirigent de la Democràcia Cristiana, Aldo Moro. Andreotti va rebutjar les negociacions i Aldo Moro va ser assassinat 55 dies després.

Al govern avui seuen dos polítics que van començar a la Democràcia Cristiana d'Andreotti: el primer ministre, Enrico Letta, i Angelino Alfano, del Poble de la Llibertat.