Una onada d’atemptats amb nou morts sacseja Turquia

BarcelonaEn l’últim mes i mig la vida ha canviat molt a les ciutats del sud-est de Turquia, de majoria kurda. La calma relativa que havia acompanyat l’alto el foc dels últims dos anys i mig entre les forces de seguretat i la guerrilla kurda del PKK es va veure trencada ja al juny, amb diverses explosions durant la campanya electoral que va fer entrar per primer cop al Parlament el partit prokurd HDP. Però d’ençà que el 24 de juliol el govern turc va iniciar els seus bombardejos contra l’Estat Islàmic a l’Iraq, atacant alhora posicions del PKK, l’alto el foc ha saltat definitivament pels aires. A l’escalada de violència s’hi van sumar ahir fins a mitja dotzena d’atemptats perpetrats de manera simultània en aquesta zona del país i a la capital, Istanbul, que van deixar un total de nou morts i més d’una desena de ferits.

El més greu va tenir lloc a la província de Sirnak, al sud-est turc, quan una mina amb control remot va fer esclatar un vehicle blindat i va matar quatre policies i en va ferir greument un altre. Poc després, un soldat va morir quan l’helicòpter militar que el traslladava a aquesta mateixa zona va ser colpejat per un míssil. Els dos atacs es van atribuir al Partit dels Treballadors del Kurdistan (PKK), al qual s’imputen també dos atacs més pocs minuts després en una comissaria i una direcció local de seguretat a la província de Diyarbakir, també al sud-est del país. En aquest cas, però, no hi va haver ferits.

“Moltes coses han canviat en aquest últim mes i mig. Els avions no paren d’enlairar-se des de Diyarbakir per bombardejar campaments del PKK. Estem acostumats a certa inseguretat, però aquesta vegada fins i tot jo mateixa he sigut testimoni directe d’un tiroteig”, explicava a la BBC Hatice Gokhan, una estudiant turca d’aquesta zona. Com ella, altres ciutadans d’aquest territori de majoria kurda denunciaven l’escalada de violència dels últims dies, que ha aturat completament el flux de turistes a la zona i que els feia témer que es pogués tornar a la situació de violència dels anys 90.

Però l’onada d’atemptats d’ahir dilluns no es va limitar al territori kurd, sinó que també es va deixar sentir a la capital. Quatre persones van morir poc després de la mitjanit de dilluns en un atac a les dependències policials del barri de Sultanbeyli, a la banda asiàtica del canal del Bòsfor que divideix Istanbul. Un cotxe bomba va esclatar prop de la comissaria i va causar la mort de l’atacant i va ferir una desena de policies, alhora que va enfonsar part de l’edifici. Hores després, els agents que investigaven l’explosió van haver de defensar-se d’uns desconeguts que van obrir foc contra ells. Un dels policies i dos dels atacants van morir en el tiroteig.

Contra el consolat dels EUA

El consolat dels Estats Units a Istanbul també va ser objectiu dels atacs d’ahir, tot i que en aquest cas sense baixes. Segons Reuters, dues dones van obrir foc contra els agents que custodiaven el consolat, en un atac reivindicat per l’esquerrà Partit-Front Revolucionari d’Alliberament Popular (DHKP-C), considerat com a organització terrorista per Turquia i pels Estats Units. Una de les dones assaltants va resultar ferida i va ser capturada poc després. Fonts policials van explicar que es tractava d’una dona de 51 anys que havia estat a la presó com a membre del DHKP. El partit va confirmar que un dels seus membres havia participat en l’atac al consolat nord-americà i, segons Reuters, va titllar els Estats Units d’“arxienemic” del Pròxim Orient.

L’atemptat d’ahir, de fet, arribava just l’endemà que els EUA iniciessin els seus atacs aeris a Síria i l’Iraq des de les bases militars turques. Sis caces F-16 nord-americans es van enlairar diumenge de la base d’Incirlik, al sud-est de Turquia, materialitzant així l’acord firmat al juliol per Washington i Ankara.