Supervivent de l'assalt a la Moneda, el cardiòleg Óscar Soto recorda en una entrevista telefònica les últimes hores de Salvador Allende. Aquest dijous reviurà el cop d'estat a Xile en una taula rodona a la Casa Amèrica. La dictadura de Pinochet va obligar-lo a exiliar-se a Mèxic, Cuba i Espanya.
¿Intuïa el final tràgic d'aquell 11 de setembre del 1973?
Quan a les 7.30 h em van trucar de la residència d'Allende vaig tenir un pressentiment, però igualment vaig anar cap al Palau de la Moneda. Era el nostre compromís com a equip del president. Però haig de ser franc: quan a les 9 els comandants de les forces armades van emetre un comunicat en què es demanava la renúncia d'Allende, vam ser conscients que el govern estava derrotat.
Vostè informa al mateix Allende que té 10 minuts per rendir-se...
Va ser ja a primera hora de la tarda, cap a tres quarts de dues. En un moment de treva em van detenir a la planta baixa, se'm va acostar un oficial i amb força amabilitat em va dir: "Doctor, pugi a la segona planta i digui als seus companys que tenen deu minuts per baixar desarmats i rendir-se". I això és el que vaig fer. Vaig pujar l'escala i em vaig trobar Allende a uns sis o set metres. Em va preguntar: "Què passa, doctor?" Jo li vaig respondre el mateix que m'havia dit l'oficial. Llavors va dir: "Baixin en fila índia, jo baixaré l'últim". I així va ser. Ell va escapolir-se cap al Saló de la Independència i allà es va disparar un tret.
Ho va veure?
No, però ho explico perquè quan vaig arribar a baix i em van detenir vaig sentir com una persona coneguda estava plorant. Em va dir: "El president ha mort". Era l'intendent.
Però fins al 2011 es va dubtar sobre les causes de la mort...
No érem ningú al costat de Gabriel García Márquez o Fidel Castro. Desgraciadament, la meva versió, bé, la nostra, coincidia amb la de la Junta Militar. I aquest fet ens feia sospitosos d'estar dient una mentida. Va ser molt important el que va passar el 2011, quan la justícia xilena va arribar a la conclusió que Allende s'havia suïcidat d'un tret amb un fusell AK-47 que li havia regalat Fidel Castro durant una visita a Xile el 1971. N'hi ha que encara ho continuen negant i, insisteixo, la veritat és patrimoni de l'esquerra, i si des de l'esquerra no es diu la veritat, qui la dirà?
Què opina de les recents disculpes de la justícia i partits de dretes?
S'ha de felicitar tots els que se'n penedeixen, però les disculpes arriben tard. Que la Cort Suprema encara no ho hagi fet, a més, em sembla horrible. Alguns de dretes ho estan fent, però hi ha un sector menyspreable de la societat xilena pinochetista que s'ha cregut unes versions molt escabroses.
Encara estan dividits els xilens?
Després de les disculpes de la dreta, la societat ja està menys dividida que fa uns mesos. S'ha fet un pas endavant en el sentit d'una possible reconciliació, però per girar full és necessari conèixer la veritat.
¿Això serà més fàcil si Bachelet torna a guanyar la presidència?
Sí, però hauria d'afrontar força problemes de drets humans, desigualtats econòmiques, sanitat i educació. Ella va tirar endavant un programa molt ambiciós i ara és l'hora que el consolidi.