Petre Roman: “La revolució romanesa va ser un moment tràgic però miraculós”

BarcelonaPetre Roman (Bucarest, 1946) explica que el seu va ser un salt de les barricades al despatx de primer ministre romanès. Era el desembre del 1989 quan, després de derrocar al carrer el règim de Nicolae Ceausescu, es va convertir en el primer cap de govern no nomenat pel Partit Comunista. Fill d’un brigadista internacional que va lluitar a la Guerra Civil Espanyola, va ser en aquest context que el seu pare va conèixer la que seria la seva mare, una càntabra de la qual ha heretat la llengua espanyola. Dijous va ser a Barcelona per participar en un acte de la Universitat CEU San Pablo.

¿Com va viure la revolució romanesa de l’any 1989?

Va ser un moment tràgic però també miraculós. Em vaig llançar a les barricades, amb les quals vam tallar l’avinguda més important de Bucarest, fins que el ministre de Defensa va rebre l’ordre d’utilitzar la força. L’exèrcit ens va disparar i, dels 81 joves que érem allà, en van morir 39. Els romanesos ho van sentir a les ràdios estrangeres i van sortir al carrer. Allò va ser el final del règim. El ministre de Defensa es va suïcidar i l’exèrcit es va posar al costat del poble.

I vostè va ser nomenat primer ministre...

Va ser una sorpresa total. S’havia de governar, fer funcionar el país en el dia a dia. Ion Iliescu, que ja actuava de president interí, i una altra persona em van dir: “Et toca a tu ser primer ministre. Ets professor, la gent et coneix i tens la legitimitat de les barricades”.

Quines assignatures pendents té la transició romanesa?

Vam començar el retorn a la democràcia amb un retard molt important. De tota l’òrbita soviètica, econòmicament Romania era el pitjor país. I això encara no s’ha superat en matèries com ara la competitivitat o la producció industrial d’alt nivell.

¿I l’entrada a la UE és l’estímul que calia?

Ara som el país dels Vint-i-vuit que té l’índex més alt de suport a la UE. Però tenim un problema greu: la incapacitat dels nostres governs de gestionar totes les ajudes europees.

¿Com està Romania 25 anys després de la caiguda del règim soviètic?

Acabem de viure unes eleccions presidencials que són la prova que la democràcia romanesa és madura i està plenament desenvolupada. S’ha produït un canvi democràtic que és resultat de la voluntat dels joves, cosa que em satisfà molt.

¿Creu que el president rus està guanyant la batalla a Europa?

No. L’annexió de Crimea era el pla B de Putin, el pla A era annexionar-se tot Ucraïna. Rússia ara no té ni amics ni aliats al món. Això no havia passat ni en els pitjors moments de l’URSS. Qui té ara? La Xina? El Brasil? Putin fa molta aventura però poca política i la presència militar russa a l’est d’Ucraïna és molt perillosa.

Se sent amenaçada, Romania?

Molt. Per a nosaltres aquest és un tema molt important, com també per a Polònia. Tenim un país veí i germà, Moldàvia, on hi ha Transnístria, un territori ocupat pels russos.

Espanya viu una segona transició?

Hi ha una desil·lusió molt important. Quan vaig venir a Espanya l’any 90 com a primer ministre, em vaig trobar un país feliç, i ara, 25 anys després, em trobo amb un país amb molts problemes, sobretot polítics.

També hi ha la qüestió catalana...

Trobo a faltar un procés democràtic, debat. A Escòcia hi va haver un procés molt democràtic i al final, com que va ser un debat seriós, amb molta informació i anàlisi de totes bandes, els electors van rebutjar la independència.