Els populistes de dretes, a les portes de Berlín

HamburgBerlín té fama de ser la ciutat menys alemanya del país. És una metròpoli enorme, desgastada, inacabada, de molts contrastos i caòtica en molts aspectes: té un nou aeroport que havia de ser inaugurat el 2012 però que a hores d’ara continua sense funcionar. Té una administració desbordada: una oficina de salut i afers regionals que no dóna l’abast en l’atenció als refugiats; escoles amb lavabos deplorables, i una planificació d’obres terrorífica. Però és la capital, continua sent atractiva per a molta gent -cada any hi arriben 40.000 nous ciutadans- i sens dubte és el cartell que representa Alemanya. El que passa a Berlín té ressò en tot el país i per això són especialment importants les eleccions regionals que s’hi celebren avui.

Els dos partits més tradicionals, els socialdemòcrates de l’SPD i la Unió Democratacristiana (CDU), han de comptar amb una notable pèrdua de vots que, segons els pronòstics, acabaran amb la coalició que ha regit el Senat berlinès des de l’any 2011. Per a la formació del nou govern de la ciutat estat s’apunta com a més probable l’aliança entre l’SPD, els Verds i l’Esquerra. Les enquestes donen als socialdemòcrates, liderats per l’alcalde Michael Müller, un 22% dels vots; la CDU i els Verds n’obtindran cadascun un 18%, l’Esquerra i els populistes de dretes d’Alternativa per a Alemanya (AfD) en sumaran cadascun un 14%, i, finalment, els liberals de l’FDP entraran pels pèls (5%) a la Cambra de Diputats berlinesa.

Sí, sembla que també l’AfD obtindrà representació parlamentària regional a Berlín. Dues setmanes després de ser la segona força més votada al land de Mecklenburg-Pomerània Occidental per primer cop, davant de la CDU, que a escala federal presideix la cancellera, Angela Merkel, els populistes de dretes poden arribar a ser oposició a la capital alemanya. De fet, com que avui a més d’eleccions per a la Cambra de Diputats de Berlín n’hi ha per a l’assemblea de consellers de districte, l’AfD pot arribar a cogovernar en algun barri de la ciutat encara que no agradi a la resta de partits, que durant la campanya electoral han coincidit a distanciar-se d’aquesta formació nacionalista alemanya, alguns representants de la qual pronuncien discursos xenòfobs.

Michael Müller sap que l’actual senador d’Interior del govern de Berlín i candidat de la CDU en aquestes eleccions regionals, Frank Henkel, no és, de fet, rival. La candidata verda, Ramona Pop, tampoc diria mai que vol ser cap del Senat berlinès. La campanya electoral no ha sigut, doncs, tensa, més enllà dels vius debats sobre integració i construcció d’habitatge.

Només el descontentament per l’anunciada irrupció de l’AfD -que significarà la desena entrada en un Parlament regional- ha fet aixecar la veu a Müller. L’alcalde berlinès ha entrat en el perillós joc de l’alarmisme per por de la important davallada de l’SPD.

Temor del nazisme

En el seu compte de Facebook va advertir que si Alternativa per a Alemanya obté entre el 10% i el 14% dels vots això serà interpretat “arreu del món com un senyal del retorn de la dreta i dels nazis a Alemanya”. La líder verda, Ramona Pop, nascuda a Romania i crescuda a Alemanya, també va ser contundent a la seva manera: “Suposadament l’AfD a mi m’hauria expulsat”.

Henkel, el candidat de la CDU, va descartar igualment qualsevol entesa amb els populistes de dretes, perquè, va assenyalar, “no tenen res a veure amb el nostre sentit cristià”. En plena crisi de refugiats, això sí, Merkel no es va estar aquesta setmana de criticar Müller per no haver assumit com a alcalde de Berlín “més responsabilitat” a l’hora de gestionar millor l’acollida dels nouvinguts. Avui els berlinesos decideixen a les urnes. Just quan queda un any per a les eleccions generals al país.