Precisió del Consolat General de Turquia

En relació a la notícia titulada "Una frontera minada amenaça els kurds de Síria", el Cònsol General de Turquia a Barcelona, Emir Salim Yüksel, ha fet arribar a l'ARA la carta que reproduïm a continuació.

---

Benvolgut director del diari ARA,

La notícia titulada "Una frontera minada amenaça els kurds de Síria. Els civils que fugen de l'ofensiva de l'Estat Islàmic a Kobani es topen amb les mines antipersona turques", escrita per Lluís Miquel Hurtado i publicada al seu diari el 5 d'octubre de 2014, fent ús d'una obra de Josep Lluís Pellicer titulada "Una mostra de la barbàrie turca" (Guerra de Crimea, 1853-1856), presenta una imatge greument enganyosa sobre el meu país.

Com vostè deu saber, l'obra emprada en el seu diari no té cap relació amb el contingut o l'essència de les notícies i ni pertany al mateix període de temps. A més a més, la inclusió d'aquest tipus d'imatges d'una obra que descriu una "mostra fictícia de la brutalitat turca", així com altres elements de l'article, dóna la forta impressió de que l'article no busca donar informació factual als lectors sinó que més aviat té la intenció de denigrar Turquia i la gent turca als ulls de l'opinió pública.

És un fet ben conegut que a la Guerra de Crimea (octubre 1853–febrer 1856), on l'aliança de l'Imperi Otomà, Exèrcits britànic i francès va lluitar contra l'Imperi Rus, va generar, com a qualsevol altra guerra, víctimes per totes dues parts.

De fet, com era la pràctica a molts països del món, a Turquia també es van emprar mines antipersona en el passat. El propòsit dels emplaçaments, que van tenir lloc entre 1955 i 1988, era reforçar la seguretat de les fronteres i bases militars turques en la lluita contra l'organizació terrorista separatista PKK i també com a mesura de seguretat adicional durant l'època de la guerra freda.

Amb el final de la guerra freda i els canvis en les percepcions de seguretat, l'ús de mines antipersona es va aturar i Turquia va emetre una moratòria de tres anys en totes les transferències de mines antipersona el 17 de gener de 1996. El 26 de gener de 1998, les forces armades de Turquia van emetre l'ordre de prohibir de manera efectiva l'ús d'aquestes mines per tal de redactar un projecte per a l'inici de les activitats de neteja de mines.

Posteriorment, el 2003 Turquia es va unir a la Convenció d'Otawa sobre la "Prohibició de l'Ús, Emmagatzematge, Producció i Transferència de Mines Antipersona així com la seva destrucció" i va assumir les seves obligacions emanades de la Convenció com a Estat Part des de l'1 de març de 2004.

Turquia està totalment compromesa a mantenir les seves obligacions emanades de la Convenció d'Otawa, i és per això que es va promulgar una llei especial per a la retirada de mines al llarg de la frontera síria de 911 kilòmetres de longitud, d'acord amb la qual es va finalitzar un procés de licitació per a contractar un equip multinacional d'empreses per a iniciar els treballs de neteja. No obstant, i malauradament, l'inici dels treballs va haver de ser cancel·lat en l'última etapa a causa de la situació a l'altre costat de la frontera amb Síria i de la dificultat de garantir la seguretat del personal de neteja de mines al llarg de la frontera per culpa de les bales perdudes de municions de gran calibre.

Pel que fa a les víctimes causades per les mines antipersona, hauria estat preferible que s'hagués esmentat també que la majoria de les persones mortes o ferides per explosions de mines han estat víctimes de mines i altres aparells explosius col·locats indiscriminadament per l'organització terrorista PKK. Naturalment, Turquia no pot ésser considerada com la responsable per les mines i explosius col·locats pels terroristes contra les forces de seguretat turques.

A més a més, com que se suposa que aquest article està centrat en les dificultats que enfronten els sirians per escapar del conflicte del seu país, hauria d'esmentar també que després de l'inici dels conflictes al país, el règim sirià ha col·locat mines antipersona al llarg de les seves fronteres amb Turquia i el Líban. Aquest és un fet ben documentat per les organitzacions internacionals.

Actualment, hi ha més de 1.6 milions de sirians a Turquia. La nostra política de "portes obertes" per als sirians continua malgrat les xifres creixents. Turquia compleix estrictament amb el principi de no devolució a la frontera i d'acord amb els procediments internacionals ofereix als sirians una "protecció temporal" sense cap discriminació d'origen religiós o ètnic.

Als sirians que són admesos a 22 centres temporals de protecció a les nostres fronteres amb Síria se'ls proporciona menjar, productes no alimentaris i serveis educatius així com assistència psicològica, formació professional i activitats socials.

A més a més d'això, prop d'1.4 milions de sirians que viuen fora d'aquests centres també es beneficien de serveis mèdics gratuïts. Els hospitals estatals de les 81 provincies de Turquia tenen instruccions per tractar aquests sirians siguin on siguin gratuïtament. S'han fet gestions per assegurar que els nens en edat escolar no es quedin enrere en els seus estudis, fins i tot els que són fora dels campaments.

A més a més, des del 19 de setembre de 2014, aproximadament 200.000 sirians kurds de Ayn-Al-Arab (Kobani), fugint del front de l'EI, han trobat recentment refugi a Turquia. Per posar-ho en perspectiva, aquesta xifra representa més del nombre de sirians que Europa ha admès durant tots els tres anys i mig del conflicte sirià.

La suma total invertida pel Govern turc des del començament de la crisi siriana supera bé els 4 mil milions de dòlars. No obstant això, la contribució que hem rebut per part de la comunitat internacional fins ara ha estat molt per sota de totes les expectatives.

Crec que un article hauria d'oferir als seus lectors una àmplia perspectiva dels esdeveniments. Per tant, la limitació d'aquest article únicament a exposar la situació difícil de la gent que ha fugit d'un sol poble de Síria amb una sola versió dels fets, sense esmentar els sirians que van haver de fugir de les seves àrees o d'aquells que no van poder o són incapaços de fer-ho, fa que sigui decebedor i també injust per a la resta de sirians que comparteixen el mateix destí.

De la mateixa manera, el desenvolupament dels esdeveniments a Síria a través de l'òptica de les mines antipersona a Turquia és també un enfocament enganyós i malevolent en relació a la catàstrofe humanitària a què s'enfronten tots els sirians.