El ‘drone’, una arma clau a les guerres del Pròxim Orient
Els avions d’atac per control remot participen en els bombardejos a Síria i l’Iraq
BarcelonaEls drones, avions no tripulats dirigits per control remot, estan participant a fons en els bombardejos liderats pels Estats Units a Síria i l’Iraq. Segons les dades recollides per ChrisWoods, periodista especialitzat en el seguiment d’aquesta arma, hi ha hagut atacs amb drones 24 dels 52 dies que ha durat la campanya de l’Iraq, i cada dia des que es va ampliar a la veïna Síria, en l’ofensiva de Washington i els seus aliats contra el jihadisme. En tots dos casos, aquests aparells es fan servir en combinació amb els caces convencionals (F-15, F-16, Mirage, Rafael i Tornado) i els míssils de llarg abast llançats des de mar i des de terra.
A més, els avions no tripulats també estan presents en els altres punts calents del Pròxim Orient: Israel els va fer servir en l’ofensiva d’aquest estiu a Gaza. Algunes informacions difoses a la premsa israeliana la setmana passada apuntaven que la milícia libanesa Hezbol·lah també hauria fet servir drones a Síria, cosa que seria el primer exemple de l’ús d’aquests aparells per un actor no estatal.
Després de deu dies de bombardejos a Síria, a les zones rebels s’han viscut les mobilitzacions més importants dels últims mesos. Inicialment criticaven que els atacs no es dirigissin també contra el règim de Baixar al-Assad, sinó només contra els jihadistes. Però després de la primera setmana els rebels han denunciat l’existència de víctimes civils i que s’hagi atacat altres grups jihadistes, com el Front al-Nusra, cosa que s’interpreta com un suport militar al règim. “Al-Assad bombardejava civils i ara la coalició ens bombardeja”, es llegia en el cartell que portava una nena en una manifestació de la setmana passada a Kafar Daryan, a la província d’Idlib, al nord de Síria. La Casa Blanca, però, diu que no té coneixement de víctimes civils.
El precedent del Pakistan
Els grups nord-americans que durant anys han denunciat l’ús dels drones en la guerra secreta de la CIA al Pakistan i el Iemen també s’han posat en alerta. “Hi ha un gran perill que els atacs nord-americans a Síria s’assemblin als del Pakistan i el Iemen, en el sentit que ningú ha de retre comptes sobre les víctimes. Tenim notícies de morts civils i el govern nord-americà respon «No, són els dolents». Però hi ha d’haver alguna mena de control”, escrivia fa uns dies Robert Naiman, director de Just Foreign Policy.
Les alarmes es van disparar la setmana passada, quan Washington va haver de reconèixer que els recents procediments aprovats per limitar les morts civils per l’ús de drones no s’aplicaran a Síria i l’Iraq. La nova regulació, anunciada l’any passat per Obama en un discurs que havia de marcar un gir en la seva política, es limita -segons ha dit la Casa Blanca- als països on no hi ha el que en l’argot militar s’anomena “hostilitats actives”.
És aviat per saber l’impacte que l’operació aliada tindrà en la guerra de Síria, però algunes veus ja denuncien que pot acabar reforçant els extremistes i fins i tot unir faccions que fins ara s’havien enfrontat. Ho explica Lina Khatib, directora del Carnegie Middle East Center a Beirut: “El problema és que l’EI és una organització molt arrelada. Al-Nusra és el seu principal rival. A més hi ha desenes, o centenars, de petits grups que s’han aliat amb l’un o amb l’altre. I aquests grups, ara que tant l’EI com Al-Nusra són objectius de la coalició, s’estan sumant a les organitzacions paraigua. Així, ens trobem que l’afiliació a l’EI i Al-Nusra, de fet, està creixent com a resultat dels atacs de la coalició”.
L’activista libanès Bassem Chit, mort aquesta setmana d’un atac de cor, ho corroborava en l’últim comentari al seu Facebook: “L’EI és el resultat de la pobresa de la geopolítica i de les rivalitats colonials i regionals barrejades amb una història de despotisme i opressió. I amb les mateixes estructures, eines i estratègies que expliquen que l’EI ocupi avui un espai protagonista no el destruiran”.
L’Estat Islàmic mata un altre cooperant britànic
Un vídeo difós ahir a les xarxes socials mostra la suposada decapitació del cooperant Alan Henning a mans de combatents de l’Estat Islàmic (EI). Henning, un taxista de Salford, estava distribuint ajuda humanitària a Síria quan va ser segrestat al desembre per la milícia jihadista. L’EI havia amenaçat d’assassinar-lo en el vídeo que mostrava la decapitació d’un altre cooperant, l’escocès David Haines, el mes passat. El vídeo, recollit pel centre de seguiment a la xarxa de grups extremistes SITE, no ha pogut ser verificat. En la seqüència, de poc més d’un minut, el cooperant diu que paga “el preu de la decisió del Parlament britànic d’atacar l’EI”.