Júlia Nueno Guitart: "Decidir si algú mor o viu en funció d'informació estadística és molt perillós"

BarcelonaQui determina què és veritat? En l'era de les notícies falses, dels algoritmes manipulats i de la postveritat, un grup d'arquitectes, periodistes, enginyers i advocats treballen plegats posant la tecnologia al servei dels fets. En diuen arquitectura forense i es dediquen a reconstruir esdeveniments en disputa, des de manifestacions fins a atacs militars d'arreu del món. Des del 2023 se centren en Gaza, i els seus informes consten com a proves en l’acusació de Sud-àfrica contra Israel al Tribunal Internacional de Justícia. Parlem amb Júlia Nueno, investigadora de Forensic Architecture, amb seu a Londres, i editora de Genocidios. Una lectura forense (Galaxia Gutenberg).

Què ens pot dir l'arquitectura forense sobre un territori?

— L'arquitectura forense és una metodologia d'investigació que combina anàlisis espacials i tècniques que provenen de l'arquitectura amb el desenvolupament de software per investigar la violència d'estats i corporacions. Com s'investiga? Reconstruïm els fets que estan en disputa, a través de totes les empremtes que queden a l'espai després que aquesta violència hagi tingut lloc. Si l'arquitectura té la funció de dissenyar un espai segons les funcions que vols que compleixi, aquí és al revés: ja tenim la funció, el que ha passat, i el que fem és reconstruir l'espai al voltant d'on ha succeït. Treballem a través de models. Fem com una maqueta arquitectònica digital, i hi col·loquem totes les imatges que tenim reproduint l'òptica des d'on s'han pres, situant-les en el temps i en l'espai. Així construïm una cronologia d'esdeveniments i elaborem una metodologia de verificació.

La vostra anàlisi està inclosa en l'acusació de Sud-àfrica contra Israel al TIJ. Quins indicis heu trobat que Israel està perpetrant un genocidi a Gaza?

— Des d’octubre del 2023, hem documentat incidents de l’exèrcit d’Israel a Gaza que es repeteixen en diferents zones i moments, la qual cosa ens ha permès constatar una voluntat de destruir les condicions de vida de la població. En què consisteix? Veiem que hi ha uns patrons organitzats per desmantellar el sistema mèdic. Els hospitals s'ataquen de manera similar: primer el seu voltant, i després directament, s'envaeixen i es queden fora de servei. Ho hem vist repetidament: primer al nord de Gaza, més tard a Khan Yunis i finalment a Rafah. D'altra banda, hem vist com s'han atacat sistemàticament espais i persones essencials per la distribució d'ajuda humanitària. Per exemple, les primeres setmanes, el punt essencial de distribució eren les fleques, que van ser atacades. Quan la gent es va moure cap als refugis, aquests van ser el blanc dels atacs, i després la famosa massacre de la farina. Cada cadena logística posada en marxa per distribuir ajuda humanitària s'ataca. Per tant, no podem dir que siguin incidents aïllats, ni tan sols autodefensa, que és el que al·legaria Israel. La coordinació de tots aquests incidents demostra que hi ha una voluntat de destruir les condicions de vida a Gaza, i això està recollit dins del segon article de la Convenció de Genocidi de Ginebra.

La destrucció de terres agrícoles és del 95% l'estiu del 2025. Què ens diu, això?

— Si llegim la destrucció de les terres agrícoles conjuntament amb la destrucció de la distribució d'ajuda humanitària, veiem que es trenca la capacitat d’autoabastiment de la població palestina. Tot plegat és una pugna per la sobirania: qui controla la distribució d'aliments controla el territori.

I també apunta a una destrucció futura?

— Totalment. Ho veiem en la destrucció de la terra agrícola, però també en el desplaçament de la població cap a les zones més àrides, com la zona humanitària d’Al-Mawassi, on la vida és menys sostenible. Israel exerceix un control del poble palestí a través del temps: del passat, amb la destrucció de jaciments arqueològics i monuments històrics; del present arrasant el territori; i del futur, destruint les terres agrícoles i contaminant els recursos hídrics.

Al llibre expliques com Israel s'ajuda de tecnologia IA per determinar objectius a Gaza. Com funciona?

— En la llei humanitària internacional hi ha dos principis essencials per definir què s'accepta dins d'una estratègia militar. Un és el de distinció, s'ha de distingir entre combatents i civils en un conflicte, i l'altre és de proporcionalitat, en què es diu que per a un objectiu militar que tingui gran valor, estan acceptats una sèrie de danys col·laterals. Israel integra aquests principis —al servei d'una certa economia de la violència— als programes d'intel·ligència artificial i accelera el procés de matança. És a dir, utilitza els principis de la llei humanitària per augmentar al màxim el nombre de morts.

Com ho constateu?

— Hem reconstruït la campanya de bombardejos a Gaza l'octubre del 2023 a partir de milers de vídeos i imatges de xarxes socials, creuades amb imatges via satèl·lit. Aquesta anàlisi recull mil incidents entre el 7 i el 29 d’octubre i mostra que els bombardejos es concentren en zones amb més presència civil: zones residencials de nit, zones comercials de dia, i al sud de Gaza, el lloc on es va enviar la població després de l’ordre d’evacuació.

El monitoratge de les dades de seguiment és generalitzat. Què voleu dir quan parleu d’una “societat d’objectius”?

— La societat d'objectius funciona en diferents nivells: tots som, per exemple, un objectiu de màrqueting. En funció dels grups estadístics als quals pertanyem, es decideix quina publicitat rebem. Si exportes aquesta lògica a un territori ocupat, decideixes sobre la mort o la vida d'algú a través de la seva informació estadística. Això és molt perillós. El sistema que utilitza Israel assigna una puntuació de "terrorisme" entre 1 i 100 a qualsevol membre de la població, segons la probabilitat que pertanyi a una organització. No existeix el zero: tota la població és criminalitzable.

Ara que veiem patrons similars en els bombardejos a l'Iran, diries que Gaza ha estat el "camp de proves" d'aquesta tecnologia?

— Un alt càrrec militar d'Israel va declarar l'octubre del 2023 que, per primera vegada, els sistemes d'IA de l'exèrcit generaven nous objectius a una velocitat superior a la que els podien bombardejar. Deia que si en les guerres del 2014 i 2021 només creaven 50 objectius en un any, llavors en podien produir 100 en un sol dia. La IA ha transformat les tàctiques d'extermini en massa industrials del passat en tàctiques d'extermini massiu individuat en el present. Quan el bombardeig d'una persona o lloc provoca la mort de desenes d'altres, la selecció individual es converteix en la justificació de l'assassinat en massa. Hem de deixar d’acceptar la terminologia que donen els exèrcits i les BigTech sobre aquestes armes letals: no són sistemes de precisió, són sistemes d’extermini massiu que tenen com principi operatiu la selecció de l’individu.