Degoteig de soldats israelians morts a Gaza (per foc amic i enemic)

SegoviaEl nombre de soldats israelians morts a la franja de Gaza augmenta diàriament i afecta les consciències de la població del país, sobretot de les famílies dels mateixos militars que són dins la Franja des de fa gairebé set setmanes. Els mitjans israelians informen només superficialment de la dramàtica situació dels palestins, però contínuament donen raó detallada de la vida dels soldats caiguts en combat, amb testimonis dels familiars i amics i imatges commovedores dels enterraments.

En l'ofensiva terrestre que va començar el 27 d'octubre hi han mort 116 soldats, molts dels quals pertanyents a les unitats d'elit. Aquesta setmana, només en una operació dels milicians de Hamàs, hi van morir deu soldats, inclosos sis oficials, de la Brigada Golani, la unitat de combat més destacada. Va ser en una explosió i immediatament algunes famílies dels soldats destinats a la Franja van alçar la veu per demanar a les autoritats per què l'aviació no continuava bombardejant Gaza amb la mateixa intensitat que abans de la treva. Segons les famílies, sense el suport de l'aviació els soldats corren més perill.

No és clar per què l'aviació no està tan activa com abans. Els caps militars expliquen que les operacions en curs requereixen una intervenció terrestre que no és compatible amb bombardejos tan massius. A més, els atacs aeris posen en perill la vida dels soldats d'infanteria. De fet, segons dades de l'exèrcit, el 20% dels soldats morts han estat víctimes de foc amic.

En tot cas, a la localitat de Shujaiya, a l'est de la Ciutat de Gaza i a tocar de la frontera israeliana, hi ha hagut una forta intervenció aèria i la zona ha quedat del tot arrasada. Tot i això, els milicians palestins hi continuen plantant cara a l'exèrcit i les tropes israelianes topen amb moltes dificultats per avançar.

Alguns mitjans expliquen la disminució dels bombardejos aeris per una suposada pressió de la Casa Blanca. Aquesta explicació xoca amb la determinació del govern de Benjamin Netanyahu, que només fa cas a Washington quan les seves indicacions coincideixen amb els plans israelians. És evident que Israel depèn de les bombes i l'armament nord-americà, però arriba puntualment pel pont aeri amb Tel-Aviv establert pel Pentàgon.

Washington pressiona Netanyahu

La premsa estatunidenca ha informat que el president Joe Biden ha demanat a Netanyahu que la guerra s'acabi abans de Cap d'Any, però els israelians ja hi han respost que necessiten més temps. El mateix Netanyahu ha repetit que la guerra continuarà fins que hi hagi una victòria clara, un horitzó ambigu que no compromet ningú a res.

Passa el mateix amb la declaració d'aquesta setmana del president Biden respecte als bombardejos "indiscriminats" contra la Franja. Biden va dir que aquesta mena de destrucció no donava una bona imatge d'Israel en l'escena internacional, però s'està duent a terme amb bombes nord-americanes i el president no ha mogut ni un dit per aturar-ho.

Aquesta actitud revela el seu doble joc a un any de les eleccions, en què Trump vol recuperar la Casa Blanca. Per una banda, Biden no vol perdre els vots dels demòcrates més pacifistes i per una altra tampoc vol perdre el suport de la influent comunitat jueva dels Estats Units: per això va vetar una resolució demanant la fi de la guerra al Consell de Seguretat de l'ONU.