Els Estats Units i l'Iran continuen negociant malgrat l'últim intercanvi d'atacs
Cap dels dos vol assumir el cost de trencar les negociacions i tornar a la guerra oberta
BeirutMentre els Estats Units i l'Iran intercanvien atacs i amenaces, els mediadors qatarians mantenen obertes les converses a Teheran. Amb prou feines 48 hores després que Donald Trump declarés "mort" el memoràndum d'entesa i ordenés nous atacs aeris contra infraestructures iranianes, el canal diplomàtic continua obert. En una publicació a Truth Social el president dels Estats Units ha plasmat la inestabilitat de la treva: "La República Islàmica de l'Iran ens ha demanat que continuem les converses. Hi hem accedit, però els Estats Units els hem dit clarament que l'alto el foc s'ha ACABAT!".
L'escalada militar més greu des que es va assolir l'acord el 15 de juny no ha enterrat les negociacions, sinó que ha intensificat els esforços per evitar una guerra regional. Segons fonts diplomàtiques citades per Reuters, una delegació qatariana ha viatjat aquest divendres a Teheran per intentar alleujar les tensions i assegurar les condicions per reprendre les converses tècniques entre els dos països, amb l'objectiu d'evitar el col·lapse definitiu de l'alto el foc. Però sobre el terreny, el llenguatge continua sent la dissuasió.
El secretari del Consell Suprem de Seguretat Nacional de l'Iran, Mohammad Bagher Zolghadr, ha advertit aquest divendres que qualsevol atac a les infraestructures iranianes "rebrà una resposta equivalent" i ha afirmat que "Israel no se'n deslliurarà". Les declaracions arriben després dels atacs nord-americans contra ponts ferroviaris i altres objectius estratègics al sud del país, mentre Teheran continua denunciant aquestes operacions com una violació del dret internacional.
Alhora, l'amenaça al golf Pèrsic continua marcant el to de la crisi. L'agència britànica UK Maritime Trade Operations manté el nivell d'alerta més alt per a la navegació, mentre que les asseguradores marítimes intensifiquen les advertències sobre el risc de nous incidents. De fet, la llibertat de navegació a l'estret d'Ormuz va ser una de les pedres angulars del memoràndum d'entesa signat entre Washington i Teheran. La voluntat de l'Iran de continuar controlant l'estret explica en gran part la decisió de Trump de recórrer de nou a la força.
Així, l'intercanvi de foc no ha anat acompanyat d'una ruptura diplomàtica. Un alt funcionari nord-americà citat per Axios afirma que l'administració Trump "continua compromesa a trobar una solució" i confirma que els equips tècnics estan mantenint contactes indirectes amb l'Iran. De fet, funcionaris nord-americans han assenyalat que durant les últimes hores no hi ha hagut nous atacs, una calma que diversos mediadors atribueixen als esforços diplomàtics liderats per Qatar, amb el suport del Pakistan, Turquia, Egipte i l'Aràbia Saudita.
Dues estratègies paral·leles
En el front militar, totes dues parts busquen demostrar que conserven la capacitat de respondre. Washington vol deixar clar que no tolerarà amenaces a la navegació internacional ni atacs als seus interessos. L'Iran, per la seva banda, intenta evitar que la pressió militar l'obligui a negociar des d'una posició de debilitat. En el front diplomàtic, però, cap de les dues parts sembla disposada a assumir el cost de trencar permanentment un procés que encara consideren salvable.
Les converses també es veuen influïdes per les tensions internes a l'Iran. Segons Axios, els atacs al trànsit marítim a l'estret d'Ormuz podrien haver estat instigats per faccions del règim oposades al memoràndum d'entesa i decidides a fer-lo descarrilar. Tot i que aquesta interpretació no ha estat confirmada oficialment, reflecteix les divisions que envolten el procés de negociació.
Però les negociacions tampoc no depenen únicament de Washington i Teheran. Qualsevol acord també haurà de ser coherent amb els interessos de les monarquies del Golf. Després d'anys de construir la seva estratègia de seguretat davant l'Iran, l'Aràbia Saudita i els seus aliats observen amb cautela un possible acostament entre els dos països.
De moment, els bombardejos no han tancat la porta a la diplomàcia. Els mediadors intenten mantenir viu el diàleg mentre augmenta la pressió militar. La qüestió és quant de temps les negociacions i l'escalada militar poden continuar avançant en paral·lel.