Els houthis del Iemen entren en guerra atacant Israel amb la clau per boicotejar (més) l'economia mundial

BarcelonaQuan Teheran va ser atacada per drons i projectils nord-americans i israelians el 28 de febrer, els aliats de l'Iran van respondre amb celeritat. Hezbollah, el grup armat xiïta del Líban, no es va esperar. En el moment en què es va confirmar la mort d'Ali Khamenei, va llançar una pluja de més de 90 coets i drons al nord d'Israel i contra la base de monitoratge del mont Hermon, a Israel. Les milícies iraquianes van atacar l'ambaixada nord-americana a Bagdad i van forçar una evacuació del personal diplomàtic. Fins i tot les milícies sirianes –afeblides des de la caiguda de Bashar al-Assad– van llançar projectils cap a la zona fronterera amb Turquia. Però, fins avui, un aliat clau de l'anomenat eix de la resistència s'havia abstingut d'entrar formalment en el conflicte: els houthis del Iemen.

Tot i haver expressat el seu suport a l'Iran, els houthis havien dilatat la seva participació i afirmaven que la seva intervenció a la guerra seria qüestió de temps. Divendres a la nit el portaveu de la branca militar dels houthis, Yahya Saree, va donar a entendre que l'hora havia arribat: "Confirmem que estem a punt de dur a terme una intervenció militar directa". I es va comprometre a entrar en guerra si es produïa cap nova aliança amb els Estats Units i Israel contra l'Iran o si es feia servir el mar Roig per "dur a terme operacions hostils" contra Teheran o contra qualsevol país musulmà.

Aquesta matinada el grup ha premut el gallet. Ha confirmat que ha llançat una onada de míssils balístics cap al sud d’Israel, en el que formalment s'ha entès com una entrada en guerra. Els projectils –ha assegurat el portaveu en una declaració televisada– es dirigien contra “objectius militars sensibles” i s'han llançat en coordinació amb l’Iran i Hezbollah al Líban. L'operació, ha dit Saree, “ha assolit amb èxit els seus objectius”. Però els houthis alerten que els atacs són només la primera fase d’una intervenció militar directa i que continuaran "fins que s'aturi l'agressió en tots els fronts de resistència". Hores més tard, el grup iemenita complia amb les seves paraules i tornava a atacar "emplaçaments militars i vitals per a l’enemic sionista".

Per la seva banda, Israel, que ha detectat a la matinada un míssil llançat cap al seu territori des del Iemen, assegura que els seus sistemes de defensa aèria han interceptat el projectil. Hores després, han admès haver-ne interceptat un segon. No s'ha informat de víctimes.

El grup emmarca els atacs com un acte de solidaritat amb Teheran i els seus aliats, assetjats per l'ofensiva conjunta dels EUA i Israel. I arriba l'endemà que l'Iran prometés "una represàlia històrica" pels atacs israelians sobre instal·lacions energètiques i nuclears fonamentals per a la República Islàmica.

Un altre estret clau per al comerç mundial

Feia temps que s'especulava amb l'entrada dels houthis al conflicte, i diversos analistes apuntaven que això es podria produir si l'ofensiva s'allargava. "Els vincles [dels houthis] amb l'Iran no són tan profunds com els de Hezbollah, al Líban. Però si Teheran demanés ajuda, no podrien dir que no a un aliat que ha armat i entrenat les seves forces en els darrers anys", afirma Lyse Doucet, corresponsal internacional en cap de la BBC.

Així, mentre sembla que els esforços diplomàtics no donen fruits, aquests aliats de l'Iran poden fer entrar en joc una nova arma geopolítica, que faria caure encara més la balança cap al costat iranià i posaria sota més pressió l'administració nord-americana. Els houthis tenen la capacitat d'interrompre el trànsit a través de l'estret de Bab el-Màndeb, que separa la punta sud-occidental d'Aràbia, al Iemen, de la costa africana i que uneix el mar Roig amb les rutes comercials mundials.

L'estret de Bab el-Màndeb (Porta de les llàgrimes, en àrab) és la porta d'accés a la ruta més curta entre Europa i l'Àsia, fet que el converteix en un dels corredors marítims més importants del món, i permet a les embarcacions accedir al canal de Suez. En el punt més estret, fa només 29 quilòmetres.

En condicions de pau, hi transitava el 12% del comerç mundial, el 9% del petroli i prop del 20% del gas natural. Però amb l'inici de la guerra a Gaza el 2023, els houthis van iniciar una campanya de drons i míssils contra vaixells al mar Roig, amb l'objectiu d'obligar Israel a aturar l'ofensiva a Gaza i deixar entrar ajuda a l'enclavament. La conseqüència directa va ser que es va interrompre temporalment el trànsit per aquest corredor fonamental i es va obligar les companyies navilieres a desviar la ruta per l'extrem sud de l'Àfrica.

Malgrat els esforços dels Estats Units per aturar els atacs dels houthis i l'alto el foc signat el 2025, moltes navilieres han preferit mantenir les rutes comercials pel cap de Bona Esperança. Abans de la guerra a l'Iran, el trànsit per l'estret ja s’havia reduït tres cinquenes parts. Ara bé, amb l'estret d'Ormuz ja bloquejat, un segon tancament a Bab el-Màndeb podria disparar encara més els preus del gas i del petroli, que ja es troben en màxims històrics.

Però obrir aquest front també implica riscos greus per als mateixos houthis. Bab el-Màndeb és la ruta principal per a les exportacions de petroli de l'Aràbia Saudita, que és el gran mecenes dels seus rivals al sud del Iemen. Boicotejar el pas del cru saudita podria tenir un cost molt alt per als houthis, ja que es podrien veure obligats a lluitar en dos fronts alhora.