De Hezbollah als houthis, la guerra a l'Iran exposa les fissures internes de l'eix de la resistència

BeirutLa guerra regional desencadenada després dels atacs contra l'Iran ha col·locat l'anomenat “eix de la resistència” davant la seva crisi més profunda en les seves dues dècades d'història. Mentre Israel intensifica els bombardejos sobre el Líban –inclosos els suburbis del sud de Beirut– i el conflicte amb l'Iran s'estén per la regió, la xarxa d'aliats de Teheran intenta mantenir una aparença d'unitat. Però a l'ombra es multipliquen les tensions, els càlculs polítics i les estratègies de supervivència.

En el centre d'aquesta arquitectura hi ha Hezbollah. Durant anys, el moviment libanès va ser l'actor més poderós de l'eix, la peça clau que connectava l'Iran amb el Mediterrani i coordinava, directa o indirectament, altres milícies aliades a l'Iraq, Síria o el Iemen. Avui, però, el grup està sota una pressió sense precedents.

Els bombardejos israelians s'han intensificat sobre els seus bastions tradicionals, des del sud del país fins als suburbis meridionals de Beirut o la vall de la Bekaa, al centre. Edificis destruïts, barris evacuats i milers de desplaçats mostren l'impacte d'una ofensiva que busca debilitar la seva capacitat militar. Al mateix temps, Hezbollah continua llançant coets i míssils contra posicions israelianes al nord, en un intent de mantenir la pressió sense provocar un enfrontament total.

Però la pressió no ve només des de l'exterior. El govern libanès ha pres una decisió històrica al prohibir qualsevol activitat militar de Hezbollah dins del país i afirmar que “la guerra i la pau” són decisions “exclusives” de l'Estat. L'exèrcit ha començat controls i detencions per possessió d'armes, en un gest que reflecteix el creixent malestar dels polítics libanesos davant la participació de Hezbollah en un conflicte que amenaça d'arrossegar el país al desastre.

Dins de Hezbollah també hi ha tensions visibles, encara que no sempre públiques. L'ala militar defensa mantenir una postura agressiva davant d'Israel per protegir la credibilitat del grup i la seva capacitat de dissuasió. Sectors més polítics i pragmàtics temen que una escalada total posi en perill la supervivència de l'organització dins del sistema libanès. A més, la base social del moviment comença a mostrar fatiga: les zones xiïtes han patit novament desplaçaments, destrucció i en una guerra oberta. Encara que el suport a la resistència continua sent fort, la població està cansada i alerta davant la possibilitat d'un conflicte més devastador.

Fragmentació

Aquestes tensions a Hezbollah reflecteixen un problema més ampli dins de l'eix de la resistència. Durant anys, l'estratègia de l'Iran es va basar en mantenir una xarxa d'aliats capaç d'obrir múltiples fronts si el país era atacat. Però la guerra actual mostra que aquesta xarxa funciona de manera fragmentada.

A l'Iraq, les milícies xiïtes agrupades en les Forces de Mobilització Popular mantenen una postura ambigua. Algunes faccions properes a l'Iran, com Kataib Hezbollah, han llançat atacs limitats amb drons o coets contra interessos nord-americans. Tanmateix, la majoria evita involucrar-se plenament en la guerra regional. Moltes d'aquestes milícies formen part de l'aparell de seguretat iraquià i depenen del pressupost de l'Estat. Obrir un front militar gran podria posar en risc la seva influència política i desestabilitzar el país.

A més, el camp de milícies iraquianes està marcat per rivalitats internes i agendes locals. A diferència de Hezbollah, que té una estructura centralitzada, les milícies iraquianes operen de manera més independent, la qual cosa limita la seva capacitat d'actuar com un bloc coherent dins de l'eix.

Més imprevisible és el cas d'Ansar Allah, els houthis que controlen àmplies zones del Iemen. En els últims anys, el grup ha desenvolupat capacitat per llançar míssils i drons a llarga distància, cosa que li permet projectar força més enllà de les seves fronteres. Els seus atacs contra rutes marítimes i objectius regionals l'han convertit en un dels actors més actius de l'eix. Però també calibren els límits de la seva participació en la guerra actual. Una escalada massa directa podria provocar una intervenció militar contra el territori que controlen.

En conjunt, aquests desenvolupaments mostren que l'eix de la resistència ja no funciona com una aliança centralitzada. Cada actor respon segons els seus interessos nacionals. La xarxa opera avui com un conjunt d'actors independents vinculats per llaços estratègics, però amb autonomia tàctica.

Israel aprofita les esquerdes

Per a l'Iran, aquesta descentralització té avantatges i riscos. Permet que la xarxa sobrevisqui fins i tot si alguns dels seus components són colpejats, però redueix la seva capacitat de coordinar una resposta unificada davant d'una crisi de primer ordre. En canvi, Israel sembla aprofitar aquestes vulnerabilitats. Els seus atacs busquen no només debilitar la capacitat militar de Hezbollah, sinó també erosionar l'entramat regional construït per l'Iran durant dècades.

En aquest context, el futur de l'eix depèn en gran manera del que passi al Líban. Hezbollah continua sent l'actor més poderós del grup i el principal pont entre l'Iran i el Mediterrani. Però avui s'enfronta a una pressió simultània que mai havia viscut: la guerra amb Israel, la pressió política interna i les tensions que recorren el mateix eix de la resistència.

La guerra contra l'Iran no ha destruït aquesta xarxa d'aliats, però ha deixat al descobert una cosa que durant anys quedava oculta: les seves profundes divisions. Cada dia de conflicte revela les fragilitats que podrien decidir si l'eix aconsegueix sostenir-se o es fragmenta davant la primera gran crisi.