Israel comença a bombardejar Beirut després d'una ordre d'evacuació sense precedents

Beirut"Beirut s'assemblarà aviat a Khan Yunis". Amb aquestes paraules, el ministre de Finances d'Israel, l'ultra Bezalel Smotrich, ha llançat aquest dijous una advertència que ha precipitat el caos a la capital libanesa. Hores després, l'exèrcit israelià ha emès una ordre d'evacuació sense precedents per als suburbis més poblats del sud de Beirut, instant els civils a abandonar casa seva per salvar les seves vides. Mentre els últims preparatius militars s'acceleraven i els avions de combat sobrevolaven la regió, la ciutat es preparava per al que molts temien: un bombardeig massiu que ha començat a última hora del dia.

L'exèrcit israelià ha anunciat que ha començat a atacar la "infraestructura" del grup xiïta libanès Hezbollah a la zona de Dahiye, els barris del sud de Beirut. La instrucció d'evacuació d'Israel afecta barris densament habitats com Ghobeiry, Haret Hreik, Hadath, Burj al-Barajneh i Chiyah, històricament considerats bastions de Hezbollah.

Els carrers s'han transformat aquest dijous en rutes d'evacuació improvisades i milers de famílies s'han amuntegat en cotxes, autobusos o caminant cap al nord, carregant només l'imprescindible. Veïns que compartien fleques i cafès fa tot just dies han fugit del que havia estat el seu barri sense saber si hi podran tornar.

Les escenes han estat d'angoixa, amb grans embussos a les carreteres principals que connecten Beirut amb el nord, estacions de servei abandonades, refugis improvisats en estacionaments i escoles plenes de famílies desplaçades. Segons xifres oficials i d'organismes internacionals, més de 80.000 persones han estat desplaçades internament al Líban des que va esclatar aquesta fase del conflicte dilluns a la matinada, amb molts dormint al carrer o en albergs saturats.

Els bombardejos israelians, que es van intensificar després de la resposta de Hezbollah a atacs contra l'Iran, han colpejat tant el sud del país com les àrees urbanes de Beirut. Edificis residencials han estat destruïts, i el paisatge urbà del Dahiyeh, el districte sud de la capital, mostra senyals de fum i ruïnes. El Ministeri de Salut libanès ha dit aquest dijous que 123 persones han mort i 683 han resultat ferides des de l'inici de l'escalada regional aquesta setmana, i que és probable que aquestes xifres continuïn augmentant a mesura que es reben més víctimes.

Al sud del Líban, la pressió militar és palpable. Més enllà dels atacs aeris, forces israelianes han penetrat en territori libanès en algunes àrees properes a la frontera, mentre Hezbollah continua afirmant que ha atacat tropes enemigues amb coets i sistemes antitancs.

Alerta de les organitzacions humanitàries

La dimensió humanitària de la crisi ha generat alertes entre les organitzacions internacionals. El Consell de Drets Humans de l'ONU i grups com Human Rights Watch han expressat la seva preocupació per les ordres d'evacuació massiva i han advertit que obligar civils a desplaçar-se sense garantir rutes segures ni condicions de retorn planteja riscos greus per a la població.

El govern libanès, sota la direcció de Nawaf Salam, intenta recuperar el control del seu territori enmig del caos. Ha prohibit l'activitat de la Guàrdia Revolucionària Islàmica de l'Iran i ha reinstaurat l'obligació de visat per a ciutadans iranians, mesures amb què busca limitar la influència de forces externes en un moment crític.

Mentrestant, la pressió també es nota des de fora: l'exèrcit israelià ha donat als representants iranians al Líban només 24 hores per abandonar el país abans de ser considerats objectius militars. L'advertència pesa sobre la política i la seguretat interna, tot recordant als libanesos que l'escalada regional no coneix fronteres i que cada decisió, dins o fora de Beirut, pot canviar el curs de les seves vides.

A escala regional, l'escalada al Líban s'inscriu en un conflicte més ampli que enfronta Israel i els Estats Units amb l'Iran i els seus aliats. Durant la jornada, s'han registrat atacs de represàlia iranians contra bases i objectius vinculats als Estats Units a diversos països del Golf, juntament amb intents d'atac dirigits a interessos israelians a la regió. La tensió s'estén a l'espai marítim estratègic de l'estret d'Ormuz, on recents incidents han afectat rutes comercials i han elevat els preus del petroli.

Analistes adverteixen que cada moviment militar podria obrir nous fronts a l'Orient Mitjà, i la sensació dominant és de màxima incertesa: els països del Golf, Israel i l'Iran estan directament implicats en un joc d'acció i reacció que podria redefinir els límits d'aquesta guerra regional. Beirut, amb les seves evacuacions massives i la seva població atrapada, es converteix així en un reflex del que passa més enllà de les seves fronteres: una regió a punt d'un conflicte obert, amb conseqüències imprevisibles per a tota la zona.