Quart dia de guerra a l'Orient Mitjà: atacs creuats a tota la regió mentre Israel desplega més tropes al Líban

BeirutEl conflicte que va començar fa quatre dies entre l'Iran, els Estats Units i Israel ha adquirit una dimensió regional, amb múltiples fronts oberts, des del sud del Líban fins al golf Pèrsic, i amb impactes en la política, els mercats i la vida de milers de civils. Aquest dimarts a primera hora les Forces de Defensa d'Israel han desplegat brigades addicionals al sud del Líban i unitats al llarg de la frontera, que segons el ministre de Defensa, Israel Katz, tenen com a únic objectiu “prevenir atacs contra civils i seus estratègiques”. Katz ha subratllat que no és una “operació terrestre” clàssica, tot i que els analistes l'han interpretada com una ampliació del conflicte fora dels escenaris iranians. La mobilització ha generat preocupació per possibles escalades, mentre que l'ONU adverteix que ja hi ha desenes de milers de desplaçats dins del Líban.

Hezbollah ha reivindicat el llançament de coets i drons contra posicions militars al nord d'Israel, inclosa la base aèria de Ramat David, en resposta als atacs contra l'Iran. Les sirenes antiaèries han sonat en ciutats com Haifa i localitats de Galilea, mentre l'aviació israeliana bombardejava més de setanta objectius al sud de Beirut. En concret, ha atacat la caserna general de Jamaa Islamiya a la ciutat de Sidó, cosa que ha provocat la destrucció de l'edifici i almenys dos morts i diversos ferits. Els equips de rescat i fonts locals han reportat víctimes civils i nous desplaçaments cap a l'interior del país. El sud del Líban, especialment la franja propera al riu Litani, s'ha tornat a convertir en zona de tensió, amb moviments de blindats i artilleria que, segons les forces de pau de l'ONU, trenquen l'equilibri de contenció mantingut des del 2024.

Mentre els míssils travessaven fronteres, les xifres a l'Iran continuaven augmentant. La premsa oficial, que ha citat la Mitja Lluna Roja, ha elevat a 787 els morts des de l'inici dels atacs conjunts, i ha detallat que els bombardejos han impactat en almenys 153 localitats. A Hamadan cinc persones han mort i unes 25 han resultat ferides, i a Kerman tretze membres de la Guàrdia Revolucionària han perdut la vida. Des de Teheran els Guardians han emès una advertència: "Les portes de l'infern s'obriran per a aquells que continuïn amb aquestes operacions", cosa que implicava que la resposta iraniana s'intensificaria en múltiples fronts. A més, els portaveus oficials han assenyalat que l'Iran podria apuntar de manera més sistemàtica a actius nord-americans i aliats a tota la regió, cosa que faria créixer la incertesa sobre la durada i l'abast del conflicte.

L'Agència Internacional d'Energia Atòmica (AIEA) ha confirmat, mitjançant imatges de satèl·lit, danys en edificis d'accés de la planta d'enriquiment d'urani de Natanz, sense conseqüències radiològiques. Els Estats Units i Israel han justificat l'operació militar dient que l'objectiu és degradar el programa nuclear iranià, una afirmació que Teheran rebutja. En paral·lel, mitjans internacionals han destacat que l'escalada amenaça de complicar la supervisió de l'AIEA i les inspeccions futures en altres instal·lacions crítiques.

D'altra banda, la guerra s'ha estès al golf Pèrsic. A l'Aràbia Saudita l'Iran ha atacat l'ambaixada dels Estats Units, que s'ha incendiat. Riad ha condemnat l'atac i ha subratllat que es reserva el dret de respondre-hi. També s'han declarat incendis en zones petrolieres als Emirats Àrabs Units i al port comercial de Duqm, a Oman, on s'han reportat danys atribuïts a drons o míssils.

A Qatar, els atacs han intentat arribar a instal·lacions civils, inclòs l'aeroport de Doha, tot i que han estat interceptats. El portaveu del govern qatarià, Majed al-Ansari, ha assegurat que el país "disposa de prou sistemes d'intercepció" i ha subratllat que Qatar no manté contactes diplomàtics amb l'Iran, per la qual cosa descarta vies de negociació directa enmig de la guerra. La tensió ha deixat encallats més de 8.000 passatgers a Doha, allotjats temporalment pel govern en hotels de la ciutat, i mentrestant a l'estret d'Ormuz, per on transita prop del 20% del petroli mundial, es redueix el trànsit i s'eleva la incertesa en els mercats energètics globals. La inestabilitat s'ha traduït en pèrdues financeres. El CAC 40 de París ha caigut prop del 3% i el DAX de Frankfurt al voltant del 4%, especialment en sectors d'energia, transport i banca, afectats per la volatilitat dels preus del cru i el gas natural i el risc d'interrupcions al Golf.

Washington ha ordenat aquest dimarts la sortida de personal no essencial i els seus familiars de Qatar, els Emirats Àrabs Units, Kuwait, Jordània, l'Iraq i Bahrain, i ha anunciat que l'ambaixada de Kuwait es tancarà temporalment. El departament d'Estat nord-americà ja va demanar ahir dilluns als seus ciutadans que marxessin immediatament de catorze països de l'Orient Mitjà a causa dels "greus riscos", tot i que les opcions per marxar d'aquests països són molt limitades. Les autoritats nord-americanes també han advertit sobre la possible vulneració d'infraestructures crítiques, incloses bases militars i ports estratègics, i van intensificar els sistemes d'alerta i defensa regionals.

El conflicte també s'ha estès fins a l'Iraq, on un atac aeri ha colpejat un campament de milícies proiranianes a la regió de Jurf al-Nasr, i ha causat baixes entre els combatents locals.

Netanyahu diu que la guerra durarà "un temps"

A Washington i Tel-Aviv, els discursos oficials transmeten determinació i cautela. El primer ministre israelià, Benjamin Netanyahu, ha dit que la guerra dels EUA i Israel contra l’Iran podria durar “un temps”, però que no durarà anys. El president Donald Trump va projectar dilluns que la guerra duraria entre quatre i cinc setmanes, però va afegir que podria allargar-se més, i des de llavors ha intentat justificar una guerra àmplia i de durada indefinida contra l’Iran. A més, ha assegurat que alguns dels noms que Washington considerava possibles nous líders iranians haurien mort a l'ofensiva aèria dels EUA i Israel, i ha advertit que el pitjor escenari seria que els que ara assumeixin el poder resultin “tan dolents” com els seus predecessors.

El secretari d'Estat, Marco Rubio, ha defensat l'operació com una acció preventiva dels EUA: “Sabíem que hi hauria una acció israeliana i sabíem que això precipitaria una acció contra les forces nord-americanes, i que si no actuàvem de manera preventiva abans que llancessin aquests atacs, patiríem més baixes”. Rubio també ha dit que els “cop més durs” de l’exèrcit nord-americà encara havien d’arribar. Experts militars coincideixen que els pròxims dies definiran si el conflicte es manté focalitzat o s'expandeix a nous territoris i actors.

Al centre de Beirut, on els ressons llunyans del conflicte ja se senten massa propers, la vida quotidiana s'entrellaça amb la tensió regional. La plaça dels Màrtirs ofereix una imatge que resumeix l'impacte humà de dies de guerra. Famílies amb bosses improvisades i mantes doblegades; alguns nens jugant entre maletes obertes, altres dormint sobre cartons. “Pensàvem que aquesta vegada no ens tocaria”, diu Rami, arribat de Bir Hassan després dels bombardejos nocturns de dilluns. Veus tradicionalment fidels a Hezbollah expressen ara els seus dubtes en públic: "Que l'Iran lluiti la seva pròpia guerra; nosaltres ja vam tenir la nostra", continuava Rami. Altres defensen la resistència, encara que l'evidència del patiment civil i la fractura en barris i famílies és palpable. La plaça reflecteix la tensió i la vulnerabilitat d'una població atrapada entre agendes regionals que la superen i el temor constant a un nou conflicte.