Hamàs dona una resposta "positiva" a la proposta de Trump d'alto el foc a Gaza
L'acord contempla aturar les hostilitats durant 60 dies, a canvi d'alliberar els últims ostatges, vius o morts
BeirutHamàs ha acceptat en principi la proposta d'alto el foc a Gaza anunciada pel president dels Estats Units, Donald Trump, que va amenaçar l'organització amb una situació "encara pitjor" sinó l'acceptava. Segons els primers detalls, l'organització que controla la franja de Gaza considera la proposta "positiva" i estaria disposada a acceptat aturar les hostilitats amb Israel durant 60 dies. A canvi, lliuraria els últims ostatges que encara reté, ja sigui vius o morts, en un procés que tindria diverses fases. "Hem lliurat als mediadors, Qatar i Egipte, la nostra resposta a la proposta d'alto el foc", ha dit un funcionari de Hamàs a Reuters. "La resposta de Hamàs és positiva i crec que hauria d'ajudar i facilitar la consecució d'un acord", ha afegit. Amb tot, Hamàs insisteix que cal continuar negociant abans d'arribar a un acord.
L'anunci que Hamàs veuria amb bons ulls la proposta de Trump arriba en un moment en què els atacs israelians sobre Gaza s'han intensificat a l'antesala de la reunió que mantindran la setmana vinent a Washington el primer ministre, Benjamin Netanyahu, i el president dels Estats Units, Donald Trump. Les últimes 24 hores, almenys 138 palestins han estat assassinats, segons dades hospitalàries recopilades pel ministeri de Salut de Gaza. Segons la mateixa font, almenys 62 persones han mort mentre intentaven accedir a ajuda humanitària. En total, la setmana prèvia al viatge de Netanyahu, s'estima que més de 300 palestins han perdut la vida, incloent-hi dones, criatures i personal sanitari.
Una de les pèrdues més greus ha estat la del director de l'hospital indonesi a la ciutat de Gaza, Marwan al-Sultan, que va morir juntament amb la seva família després d'un atac directe contra casa seva. La intensitat dels bombardejos ha provocat el col·lapse del sistema sanitari al nord de l'enclavament, on centres mèdics com el de Jabalia o l'hospital Al-Ahli s'han vist obligats a limitar les operacions o evacuar sota foc israelià.
La nova escalada militar coincideix amb la publicació d'un informe demolidor per part de l'Alt Comissariat de l'ONU per als Drets Humans, que documenta almenys 613 palestins morts entre el 27 de maig i el 27 de juny en punts de distribució d'ajuda o a prop de combois humanitaris. La majoria van morir a causa d'estampides provocades per trets, atacs aeris o caos a les cues de repartiment. Segons testimonis i personal mèdic, moltes de les morts es van produir després de trets d'advertència per part de les forces israelianes, que van acabar provocant el pànic entre la multitud. En altres casos, hi va haver foc directe. Les imatges de cossos estirats al costat de sacs de farina o d'ampolles d'aigua han generat una forta condemna internacional.
El govern israelià ha negat categòricament que hagi rebut ordres de disparar contra civils que busquen menjar o assistència, i ha qualificat les denúncies com a part d'una "campanya de desinformació". Netanyahu va afirmar que les Forces de Defensa d'Israel actuen amb "màxima contenció" i que qualsevol incident s'està investigant. Amb tot, des del terreny, els testimonis contradiuen aquesta versió. El nombre de morts a les files d'ajuda humanitària s'acumula cada dia, mentre el mecanisme actual, gestionat per la Fundació Humanitària de Gaza amb el suport dels Estats Units i Israel, continua operant sense supervisió independent i en condicions extremadament volàtils.
A l'espera d'un alto el foc
A la devastació sobre el terreny s'hi suma el pols diplomàtic. Una delegació israeliana encapçalada pel ministre d'Afers Estratègics, Ron Dermer, negocia a Washington la proposta d'alto el foc temporal per 60 dies, impulsada per la Casa Blanca. El pla inclou un intercanvi d'ostatges israelians per presoners palestins, la retirada parcial de l'exèrcit israelià del nord de Gaza i una ampliació de l'accés humanitari. Representants d'Egipte i Qatar també participen en les converses amb Hamàs. El president Trump va declarar que Israel ha acceptat els termes generals de l'acord i que les pròximes hores seran clau per avançar cap a una "desescalada real". L'acceptació del pla per part de Hamàs no pot amagar, però, que al gabinet israelià les divisions són profundes. Ministres de l'ala ultranacionalista com Bezalel Smotrich i Itamar Ben-Gvir rebutgen qualsevol alto el foc sense una victòria militar total i han amenaçat d'abandonar la coalició si se suspèn l'ofensiva. Netanyahu, pressionat pel calendari polític i el front militar, sembla decidit a arribar a la trobada amb Trump amb una disposició de força consolidada, cosa que explicaria la intensitat dels atacs d'aquesta setmana.
Però aquesta cerca de rèdit polític està provocant una catàstrofe humanitària. Més del 80% del territori de Gaza està sota control militar o evacuació forçosa. Hospitals col·lapsats, barris reduïts a runa i centenars de milers de persones desplaçades s'acumulen en refugis improvisats sense aigua, electricitat ni aliments. L'ONU ha advertit que el sistema d'ajuda actual està "trencat" i que la continuïtat dels atacs en els punts d'assistència converteix cada intent de distribució en una trampa mortal.
En aquest context, la reunió entre Netanyahu i Trump serà decisiva. Si s'aconsegueix concretar l'acord de treva, es podria obrir la porta a un alto el foc més durador. Però encara persisteix el dubte de si el govern israelià està disposat a pagar el preu polític intern. Mentrestant, la població civil a Gaza continua atrapada entre foc creuat, les promeses diplomàtiques i una ajuda humanitària que, lluny d'alleujar, s'ha convertit en una font més de perill.