Trump diu que si els EUA no haguessin atacat l'Iran, el país persa hauria pres el control de l'Orient Mitjà
Segueix amb l'ARA tota l'última hora del conflicte al golf Pèrsic
El preu del gas i el petroli continua escalant pels atacs a la infraestructura energètica de l'Iran
El preu del gas natural i del petroli continua escalant aquest dimecres, en aquest cas empès a l'alça per l'atac a les instal·lacions de gas natural de Pars Sud, al sud de l’Iran i les amenaces de Teheran d'intensificar l'ofensiva aèria contra instal·lacions d'altres països del golf Pèrsic. Així, el preu del gas natural liquat al mercat TTF d'Amsterdam augmenta un notable 7,64% en comparació amb el dia abans, fins als 55,5 euros per megawatt hora (MWh).
A més, el barril de Brent, el cru de referència a Europa, s'encareix un 5,9% respecte al dimarts, fins als 109,49 dòlars. Pel que fa al petroli West Texas Intermediate (WTI, el de referència als Estats Units), la pujada és del 2,74% fins als 98,15 dòlars per barril.
Comença els Consells d'Exteriors i d'Energia de la UE, centrats en la guerra de l'Iran
Arrenquen les dues trobades ministerials de la Unió Europea, la d'Exteriors i la d'Energia, d'aquest dilluns a Brussel·les. Les reunions se centraran sobretot a discutir sobre quina posició manté el bloc europeu respecte a la guerra de l'Iran i si envien més reforços a l'estret d'Ormuz, i sobre els preus de l'energia. Una de les opcions que va posar la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, és la d'incrementar les subvencions per costejar les factures de la llum, rebaixar les taxes a l'energia o, entre d'altres, limitar el preu del gas, tal com es va decidir a l'inici de la guerra d'Ucraïna.
Bolaños veu "millor" el nou posicionament de Von der Leyen i defensa que el d'Espanya és "clar i coherent"
El ministre de Justícia, Félix Bolaños, ha afirmat que veu "millor" el posicionament expressat per la presidenta de la Comissió Europea, Ursula Von der Leyen, aquest dimecres que el de principis de setmana. En roda de premsa, Bolaños ha remarcat que Espanya coincideix amb el plantejament d'António Costa, president del Consell Europeu, i ha defensat que el govern espanyol té una posició "clara i coherent", que és la mateixa amb els conflictes a l'Iran, Palestina o Ucraïna.
El govern espanyol cessa la seva ambaixadora a Israel pels xocs amb Netanyahu
El govern espanyol ha cessat a la seva ambaixadora a Tel Aviv, Ana Sálomon, després dels xocs constants amb Benjamin Netanyahu. De fet, fonts del ministeri d'Exteriors expliquen que Sálomon estava cridada a consultes "sine die". Ara, al capdavant de l'ambaixada espanyola a Israel hi haurà l'encarregada de negocis, de la mateixa manera que en el cas de l'ambaixada d'Israel a Madrid, expliquen des del ministeri. Sálomon va arribar a l'ambaixada el 2021 però des de l'esclat del conflicte a la Franja de Gaza, les tensions amb el govern israelià no han deixat d'incrementar.
Bolaños acaba la ronda telefònica de contactes amb els partits sense haver parlat amb Vox: "No respon"
L'endemà d'haver anunciat una ronda de contactes amb els grups parlamentaris per plantejar mesures socials i econòmiques per la guerra de l'Iran, Félix Bolaños ha explicat que ja ha parlat amb tots els partits del Congrés a excepció de Vox. "Ni respon ni s'espera que respongui", ha dit el ministre de Justícia sobre l'extrema dreta. La ronda ha estat telefònica —ahir a la tarda va parlar amb la portaveu popular, Ester Muñoz, i aquest matí amb la de Junts, Míriam Nogueras— i Bolaños els ha demanat que al llarg d'aquesta setmana els facin arribar les seves propostes.
El ministre ha remarcat, davant les peticions de rebaixes fiscals de la dreta, que el pla serà "més ambiciós" i no es limitarà a aquest àmbit, si bé ha evitat avançar què inclourà. "El nostre objectiu és rebre les propostes per analitzar-les", ha dit en una roda de premsa aquest dimecres.
De Guindos (BCE) constata ja un impacte de la guerra que afectarà el creixement econòmic
El vicepresident del Banc Central Europeu (BCE), Luis de Guindos, ha constatat aquest dimecres que la guerra a l'Orient Mitjà ja està suposant un schock en l'oferta que es traduirà en un impacte negatiu sobre el creixement de l'economia europea. De fet, el número dos del BCE ha anticipat que revisaran les previsions macroeconòmiques de l'ens tant pel que fa al PIB, però també la inflació, que es revisaria a l'alça per la pressió sobre els preus energètics.
Durant una trobada financera organitzada per Deloitte, De Guindos ha matisat que "l'impacte real" de la guerra es podrà determinar en funció del temps que es prolongui el conflicte a la zona. El vicepresident del BCE ha destacat també que Espanya es troba en un bona posició a l'hora d'afrontar aquest impacte econòmic pel dinamisme actual de la seva economia, cosa que comparteix el sector bancari espanyol. En la mateixa trobada, el conseller delegat de Caixabank, Gonzalo Gortázar, ha dit que s'ha de ser "prudent" i que si bé l'impacte pot ser "significatiu" si la guerra s'allarga en el temps, "l'economia espanyola està en un moment bo [...] i el sector financer en bona forma", ha dit.
Macron convoca una reunió del G7 per a aquest dimecres per analitzar l'impacte econòmic de la guerra
El president de França, Emmanuel Macron, ha convocat una reunió dels líders del G7 aquest dimecres per videoconferència per analitzar les conseqüències econòmiques de la guerra a l'Orient Mitjà, amb una atenció especial a la situació energètica i a les mesures per mitigar-ne l'impacte, segons han informat fonts de l'Elisi.
Els EUA demanen a Israel que no bombardegi la infraestructura energètica iraniana
Els Estats Units han demanat a Israel que aturi els atacs contra la infraestructura energètica de l'Iran, segons ha informat el digital nord-americà Axios. És la primera vegada que els Estats Units haurien frenat el seu aliat des que van iniciar la seva ofensiva conjunta contra el país persa.
Segons Axios, l'administració Trump hauria contactat amb alts càrrecs polítics israelians i amb el cap de l'estat major de les forces israelianes, Eyal Zamir, i hauria justificat no bombardejar la infrestructura energètica del país persa amb l'objectiu de cooperar amb el sector petrolier de l'Iran després de la guerra -de la mateixa manera que els Estats Units ho han fet a Veneçuela-, per por de causar moltes víctimes civils, i pel temor que això pugui desencadenar atacs massius de represàlia per part de l'Iran contra la infraestructura energètica dels països del Golf.
La Casa Blanca desmenteix haver escortat un petrolier per l'estret d'Ormuz
La portaveu de la Casa Blanca, Karoline Leavitt, ha desmentit aquest dimarts en una roda de premsa que l'exèrcit nord-americà hagi escortat un petrolier per creuar l'estret d'Ormuz, però ha assegurat que aquesta opció continua sobre la taula. Hores abans, el secretari d'Energia, Chris Wright, havia anunciat a la xarxa social X que els Estats Units havien escortat amb èxit un petrolier per l'estret. Després que el post es viralitzés a les xarxes i plantegés nombrosos interrogants, Wright simplement l'ha eliminat.
Israel aprova un pressupost especial de guerra per finançar l'ofensiva contra l'Iran
El primer ministre israelià, Benjamin Netanyahu, i el seu ministre de Finances, l'ultradretà Bezalel Smotrich, han aprovat aquest dimarts una transferència addicional immediata de desenes de milers de milions de sèquels al pressupost de Defensa per finançar la guerra contra l'Iran i el Líban.
"Ens havíem d'embarcar en aquesta campanya [militar] i estem treballant encara més dur amb els nostres heroics soldats i pilots. No obstant això, hi ha un gran però: costa diners, molts diners", ha dit Netanyahu en un videomissatge publicat als seus canals. El primer ministre israelià ha destacat que el cost de l'ofensiva contra l'Iran obliga el seu govern a aprovar un pressupost especial de guerra per donar suport a les forces armades i les operacions militars.
Putin parla amb el president iranià i defensa una "ràpida desescalada del conflicte"
El president de Rússia, Vladímir Putin, ha parlat aquest dimarts per telèfon amb el seu homòleg iranià, Masud Pezeshkian, després d'haver conversat dilluns amb Donald Trump sobre la guerra a l'Orient Mitjà, segons han informat fonts del Kremlin. Es tracta de la segona conversa telefònica entre Putin i Pezeshkian en els últims cinc dies.
"El president rus ha reafirmat la seva ferma postura a favor d'una ràpida desescalada del conflicte i la seva resolució per la via política", ha dit el Kremlin en un comunicat. Durant la darrera setmana, Moscou ha reiterat en diverses ocasions la necessitat de cessar les hostilitats a l'Orient Mitjà. Per la seva banda, Pezeshkian ha agraït a Rússia "el seu suport i en particular l'ajuda humanitària brindada a l'Iran".
El govern espanyol replica Von der Leyen: "S'ha de defensar l'ordre internacional, l'alternativa és el desorde"
El govern espanyol també es desmarca de les paraules d'aquest dilluns de la presidenta de la Comissió Europea, Úrsula Von der Leyen, sobre l'ordre internacional. El ministre d'Exteriors, José Manuel Albares, ha indicat que Espanya "s'identifica" amb la posició d'António Costa, que ha sortit a defensar el dret internacional de manera aferrissada i n'ha reivindicat el club europeu com un dels principals garants. "L'alternativa a l'ordre internacional, és el desordre [...] O el dret, o la força; o la pau i les relacions pacífiques, o l’ús de la guerra; o el progrés, o una involució històrica", ha reflexionat Albares en roda de premsa aquest dimarts. El ministre d'Exteriors espanyol ha dit que no s'ha elevat cap queixa per les paraules de la presidenta de la Comissió, però ha insistit que si es continua apostant pel desordre, "ens aboquem al caos". "El dret ens protegeix a tots", ha insistit.
Albares diu que ja s'han repatriat uns 6.000 ciutadans espanyols des de l'Orient Mitjà
El ministre d'Exteriors, José Manuel Albares, ha xifrat en 5.600 els espanyols repatriats a l'Orient Mitjà des que va començar el conflicte. El ministre ha explicat que s'han dut a terme nou operacions d'evacuació que han permès repatriar aquells espanyols que ho han volgut i, en particular, tots els ciutadans espanyols a l'Iran. "Continuen obertes totes les vies de repatriació", ha indicat Albares. De fet, el ministre ha dit que s'espera que aquest dimarts arribin 5 vols més procedents de la zona i la xifra de repatriats incrementarà fins als 6.000 espanyols.
El govern espanyol aprova 9 milions en ajuda humanitària per al Líban i l'Orient Mitjà
El consell de ministres d'aquest dimarts ha aprovat un paquet d'ajuda humanitària per al Líban i la regió de l'Orient Mitjà per valor de 9 milions d'euros, tal com ha explicat el ministre d'Exteriors, José Manuel Albares, en roda de premsa. D'aquesta partida, 2,4 milions d'euros s'executaran de forma immediata, segons ha dit Albares, i es destinaran a la població desplaçada a la zona a través de béns de primera necessitat, des d'aliments fins a mantes. Albares ha apel·lat a "totes les parts a complir amb l'alto el foc".
Costa discrepa de Von der Leyen i reivindica l'ordre mundial basat en normes
Després que la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, assegurés aquest dilluns que la Unió Europea ja no podia "confiar només en l'ordre internacional basat en normes per defensar els seus interessos", el president del Consell Europeu, António Costa, ha sortit a fer una defensa aferrissada del dret internacional i el multilateralisme.
"Hem de perseguir una política exterior multidimensional, implicant-nos activament en la comunitat internacional per defensar els principis consagrats a la Carta de les Nacions Unides i al dret internacional. Ens convé assegurar que el món continuï sent basat en normes i cooperatiu. Ens convé evitar una fragmentació mundial encara major", ha dit el socialista portugués.
L'Iran descarta per ara asseure's a negociar amb els EUA
El ministre d'Afers Exteriors iranià, Abbas Araqchi, ha assegurat aquesta matinada que és poc probable que l'Iran reprengui les negociacions amb els EUA, i ha descrit les converses anteriors com una "experiència amarga". "Després de tres rondes de negociació, l'equip americà va afirmar que havíem fet un gran progrés. Tot i així, van decidir atacar-nos. Per tant, no crec que parlar amb els nord-americans estigui a la nostra agenda", ha assegurat en una entrevista amb la cadena nord-americana PBS.
L'Iran respon a Trump: "Nosaltres decidirem quan s'acaba la guerra"
Després que Trump digués al seu discurs dilluns al vespre que "la guerra està pràcticament enllestida", l'Iran ha respost a les seves paraules avisant que no seran els Estats Units, sinó la República Islàmica, qui decidirà quan s'acaba aquesta guerra. "Som nosaltres els que decidirem quan s'acaba la guerra", ha dit el portaveu de la Guàrdia Revolucionària Islàmica aquesta matinada, que ha qualificat els comentaris de Trump de "disbarats", segons els mitjans estatals. A més el Cos de ha dit que no permetria que el petroli sortís de la regió si els atacs dels EUA i Israel continuen. Uns comentaris que feien referència a una altra advertència de Trump: "Si l'Iran fa alguna cosa que aturi el flux de petroli dins l'estret d'Ormuz, els Estats Units d'Amèrica el colpejaran VINT VEGADES MÉS FORT que fins ara", va dir el mandatari nord-americà.
Trump amenaça l'Iran amb represàlies si frena el trànsit de petroli a Ormuz: "Colpejarem vint vegades més fort "
En un Truth Social ja a la nit, Trump amenaça l'Iran amb represàlies si intenta frenar les exportacions regionals de petroli a l'estre d'Ormuz. "Si l'Iran fa qualsevol cosa que aturi el flux de petroli dins de l'estret d'Ormuz, serà colpejat pels Estats Units d'Amèrica vint vegades més fort del que ha estat fins ara", ha escrit. I ha afegit "Però espero i prego que això no passi! Això és un regal dels Estats Units d'Amèrica per a la Xina i per a totes aquelles nacions que utilitzen intensament l'Estret d'Ormuz".
Trump s'espolsa responsabilitats del bombardeig de l'escola a l'Iran dient que altres països tenen míssils Tomahawk
Donald Trump ha declarat a la roda de premsa que molts altres països tenen míssils de creuer Tomahawk. "L'Iran també en té", ha afirmat, després que s'hagi fet públic un altre vídeo aquest dilluns on es veu com un míssil de creuer Tomahawk cau sobre una base naval iraniana situada just a tocar de l'escola primària de Minab, a l'Iran, on el passat 28 de febrer van morir 180 persones, la majoria nenes, a causa de l'impacte d'un projectil.
L'exèrcit estatunidenc és l'única força involucrada a la guerra contra l'Iran que utilitza aquest tipus de míssils, segons el New Yort Times i el Washington Post, que han verificat l'autenticitat del vídeo a través d'experts. En canvi, Trump ho ha desmentit a la roda de premsa i s'ha limitat a dir que estan "investigant" l'incident.
Trump diu que si els EUA no haguessin atacat l'Iran, el país persa s'hauria fet amb el control de l'Orient Mitjà
Trump ha dit aquest dilluns en una roda de premsa que si els Estats Units no haguessin atacat l'Iran, el país persa hauria atacat. "Si no ho haguéssim fet, [l'Iran] hauria pres el control de l'Orient Mitjà i hauria destruït Israel", ha assegurat. "No hi ha més amenaça", ha afegit, com si la guerra ja estigués enllestida. I ha afegit: "Estem aconseguint grans avenços cap a la consecució del nostre objectiu militar". També ha insistit que la guerra acabarà aviat, "possiblement aquesta setmana".