Els jueus contrasionistes que no volen viure a Israel

El nacionalisme jueu, o sionisme, està en peu de guerra als Estats Units. No és una notícia d’avui, perquè fa temps que s’observen fortes tensions entre algunes comunitats jueves i una part creixent de la societat americana. Les guerres han agreujat un conflicte entre jueus sionistes, antisionistes tradicionals i postsionistes. I en l’escena hi acaben d’entrar els contrasionistes. Sembla una amanida o la famosa pel·lícula de Monty Python La vida de Brian.

L’exemple més destacat de contrasionista (counter-Zionist en anglès, i tsioni negdi en hebreu) és el rabí Shaul Magid, de 67 anys, professor de judaisme modern a Harvard. La seva doctrina sembla encapsulada en el títol de l’últim llibre que ha publicat, The necessity of exile [La necessitat de l'exili]. A diferència del sionisme, Magid creu que l’exili ha estat i continua sent positiu per als jueus, i que només a la diàspora, i no a Israel, existeix l’ambient que fa possible l'ètica genuïna del judaisme.

Magid defineix el contrasionisme com un corrent alternatiu que rebutja el model sionista basat en un estat central (Israel), i el vol substituir per la diàspora, amb un marc ètic característic forjat durant mil·lennis de l’exili. Lògicament, en l’escenari que defensen els contrasionistes, Israel no té un paper central per als jueus, i fins i tot és possible que no hi tingui cap paper.

La Universitat Harvard acaba de nomenar-lo professor de judaisme modern per als pròxims cinc anys a la cèlebre Escola o Facultat de Teologia. La designació ha aixecat una polseguera considerable en la comunitat jueva dels Estats Units i Israel, que en la seva immensa majoria és sionista i no entén el judaisme contemporani sense la centralitat d’Israel.

Cal no oblidar que la Universitat Harvard es troba en mig d’una confrontació directa amb el president Donald Trump pel que fa a la definició d’antisemitisme, una qüestió molt delicada per a Israel i per a la comunitat jueva dels Estats Units i d’arreu del món.

En aquest context, Harvard ha designat una comissió que investigui la presència de l’antisemitisme a la prestigiosa universitat després que institucions i personalitats jueves hagin dit que les autoritats acadèmiques d’aquesta i d’altres universitats dels Estats Units no estan defensant la comunitat jueva com ho haurien de fer, especialment arran de l’atac de Hamàs del 7 d’octubre del 2023.

Una bona part dels sionistes creuen que les universitats americanes estan justificant l’antisemitisme i les accions de la comunitat woke, un moviment que rebutja la definició d’antisemitisme impulsada per Israel que s’està propagant pel món i que limita les crítiques contra l’estat sionista i les seves polítiques envers els palestins, amb desenes de milers de morts a la Franja de Gaza, que el moviment considera “genocidi”.

Magid va créixer a Nova York en un ambient secular i després va emigrar a Israel i va estudiar amb rabins ultraortodoxos en diferents ieixivàs de Jerusalem, fins que va ser ordenat rabí el 1984. En un moment donat va experimentar una crisi amb els ultraortodoxos i va tornar als Estats Units, on va començar una trepidant carrera acadèmica publicant vuit llibres i centenars d’articles.

Per als contrasionistes com Magid, el judaisme només assoleix la seva plenitud a la diàspora. Israel, en canvi, és una fàbrica cultural i política caracteritzada per esborrar el que no li interessa, i encarna la supremacia jueva i el control militar injust dels palestins. Per a Magid, el sionisme seria un moviment negatiu i fracassat que cal substituir ràpidament per l’espai a la diàspora.