Israel i Hamàs reprendran les negociacions dilluns, mentre l'exèrcit continua bombardejant Gaza

Enviada especial a Tel-AvivA les portes del segon aniversari de la guerra de Gaza, s'acceleren els moviments per a un alto el foc. Després que Hamàs anunciés divendres a la nit que està disposat a implementar el pla de Donald Trump i a lliurar tots els ostatges, l'exèrcit israelià ha comunicat aquest matí que pausa les operacions de conquesta de Ciutat de Gaza, com havia reclamat el president estatunidenc el dia anterior. La pausa, però, no es verifica sobre el terreny: hi ha hagut bombardejos durant tot el dia a Ciutat de Gaza, i fins i tot a la zona designada per l'exèrcit israelià per concentrar-hi els palestins, al sud de la Franja. Els equips de Protecció Civil reporten un atac contra un edifici al barri de Jafa de Ciutat de Gaza, que ha deixat disset morts (entre els quals set criatures d'entre dos i vuit anys), quaranta ferits i almenys quinze persones soterrades entre la runa. Als hospitals de la Franja s'han comptabilitzat cinquanta-quatre morts aquest dissabte des de la mitjanit fins a les 18 h hora local.

Tot i la continuació dels bombardejos, el president dels Estats Units, Donald Trump, ha sortit aquest dissabte a la tarda a agrair al seu aliat israelià que hagi fet cas a la seva crida d'aturar els atacs, i ha afegit pressió sobre Hamàs. "Hamàs ha d'actuar ràpidament, o si no, tot es perdrà", ha advertit el president a la seva xarxa Truth Social. I ha afegit: "No toleraré retards, que molts pensen que hi haurà, ni cap resultat en el qual Gaza torni a suposar una amenaça. Fem-ho, ràpid". En el mateix missatge, ha volgut "agrair que Israel hagi aturat temporalment els bombardejos per donar l'oportunitat de completar l'alliberament dels ostatges i l'acord de pau". Les negociacions (que literalment havien saltat pels aires el mes passat quan Israel va bombardejar l'edifici de Doha on la delegació de Hamàs estudiava el pla de Trump) es reprendran dilluns a Egipte. El pla de Trump estableix que l'organització palestina té 72 hores per alliberar tots els ostatges (quaranta-vuit continuen amb vida i vint es creu que estan morts).

Netanyahu havia anunciat al matí que "Israel es prepara per a la implementació immediata de la primera fase del pla de Trump per a l'alliberament de tots els ostatges". I aquest vespre ha fet una declaració televisada en què ha dit que espera poder anunciar el retorn de tots els ostatges en una sola fase, coincidint amb la celebració de la festa jueva del Sukkot, sense que les seves tropes s'hagin retirat de Gaza. "Com ha dit Trump, no tolerarem retards", ha repetit. I ha dit que en la segona fase "Hamàs serà desarmat i Gaza desmilitaritzada, sigui per la via fàcil o per la força". I ja ha presentat l'acceptació de Hamàs com una victòria pròpia: "En lloc d'estar nosaltres aïllats, ara ho està Hamàs, sota més pressió militar i diplomàtica, i s'han vist forçats a acceptar".

Però aquest mateix vespre, els dos ministres d'ultradreta del govern de Netanyahu s'han expressat per primer cop. El ministre de Finances, Bezalel Smotrich, ha considerat un "error greu" l'ordre d'aturar els bombardejos. I el de Seguretat Nacional, Itamar Ben-Gvir, ha anat més enllà i fins i tot ha amenaçat amb sortir del govern "si després de l'alliberament dels ostatges Hamàs continua existint". "No formarem part d'una derrota nacional que serà una desgràcia per als segles i que es convertirà en una bomba de rellotgeria per a la propera massacre", ha dit Ben-Gvir. Queda el dubte, doncs, de si Netanyahu es veurà forçat a convocar noves eleccions abans d'acabar el seu mandat a finals de l'any que ve. Mentrestant, a Tel Aviv, unes 200.000 persones s'han manifestat per reclamar l'alliberament dels ostatges sota el lema "O ara o mai".

Hamàs s'ha mostrat disposat a alliberar els ostatges, com estableix el pla de Trump, encara que un alt càrrec de l'organització va dir divendres que no era factible complir el termini de 72 hores fixat. El pla estipula que, un cop les dues parts ho acordin, “les forces israelianes es retiraran fins a la línia pactada per preparar l’alliberament dels ostatges. Durant aquest temps, totes les operacions militars, inclosos els bombardejos aeris i d’artilleria, quedaran suspeses, i les línies de combat es mantindran congelades fins que es compleixin les condicions per a la retirada completa i escalonada”.

Quatre punts crítics

Hi ha tres punts crítics que són els que han fet descarrilar tots els acords d'alto el foc fins ara. El primer és quines garanties pot obtenir Hamàs que el dia que alliberi l'últim ostatge Netanyahu no tornarà a reprendre els bombardejos indiscriminats. Els ostatges són l'única carta negociadora dels palestins i és difícil que hi renunciïn a canvi de paraules. Al cap i a la fi, els Acords d'Oslo dels anys 90, que tenien el suport dels Estats Units, les potències europees i els països àrabs, mai van donar lloc al promès estat palestí.

El segon punt és la retirada de les tropes israelianes de la Franja. Segons el pla de Trump, l’exèrcit israelià no estaria obligat a retirar-se completament de Gaza durant la primera i la segona fase, sinó només en un moment indeterminat en el futur, quan Gaza “estigui degudament protegida de qualsevol reactivació de l’amenaça terrorista”. A més, el pla també preveu que Israel mantingui tropes en el perímetre fronterer, que tampoc concreta. Cal recordar aquí la geografia: la Franja de Gaza no passa dels 8 quilòmetres d'ample.

El tercer punt és qui governarà Gaza després de Hamàs. Els islamistes fa mesos que diuen que accepten cedir l'administració a un organisme palestí independent “en coordinació nacional i amb suport àrab i islàmic”. Segons el pla de Trump, l’administració de Gaza durant el període de transició serà confiada a un “comitè palestí” supervisat per un organisme internacional, anomenat junta de pau, presidit pel mateix Trump i l’ex primer ministre britànic Tony Blair. És a dir, pel principal aliat internacional d'Israel avui i un representant del qui va ser-ho en el seu origen, el 1948. Després vindria una reforma de l'Autoritat Palestina, un organisme sense cap garantia democràtica i profundament corrupte, que n'assumiria el control.

L'últim punt calent és qui assumirà el control militar de Gaza. El pla de Trump diu que l'exèrcit israelià anirà transferint progressivament el territori de Gaza que ocupa (no les zones encara sota control de Hamàs) a una Força Internacional d’Estabilització, que no se sap per ara per quins països estaria formada.