L'Iran afronta la inèdita successió de Khamenei mentre la guerra continua

BarcelonaLa mort aquest dissabte del líder suprem de l'Iran, Ali Khamenei, en el bombardeig dels Estats Units i Israel a la seva residència del centre de Teheran ha desencadenat un procés de successió inèdit a la República Islàmica, mentre la guerra continua. Washington i Tel-Aviv han tornat a bombardejar la capital iraniana, mentre que l'Iran ha llançat atacs a Israel, l'Aràbia Saudita, els Emirats Àrabs Units, Bahrain i Qatar.

L'exèrcit israelià ha anunciat una nova onada de bombardejos contra una trentena d'objectius a diversos punts de l'Iran, que inclouen sistemes de defensa aèria, llançamíssils, objectius del règim iranià i centres de comandament militar. El ministre de Defensa israelià, Israel Katz, ha emès un comunicat en què afirma que l'exèrcit està "duent a terme atacs intensius contra llocs que pertanyen al règim iranià". Diversos mitjans han reportat diverses explosions a Teheran, especialment a zones on hi ha seus oficials. El portaveu de l'exèrcit, Nadav Shoshani, ha assegurat que la majoria dels sistemes de defensa aèria a l'oest i el centre de l'Iran han quedat desmantellats. I ha avisat que els atacs es mantindran "el temps que calgui" fins a destruir tots els objectius.

Com a resposta, la Guàrdia Revolucionària manté els atacs contra Israel i països del golf pèrsic on els EUA tenen presència. Segons l'agència estatal Tasnim, les forces iranianes han llançat bombardejos contra 27 bases militars nord-americanes i objectius militars a Israel. Amb tot, els atacs no s'han limitat a instal·lacions militars. A Bahrain, per exemple, un míssil ha impactat contra un hotel d'Al-Manama, la capital. També s'han reportat danys en un edifici residencial a Abu Dhabi per l'impacte de les restes d'un dron interceptat. El ministeri de Defensa dels Emirats Àrabs Units ha informat que s'han registrat tres morts i 58 ferits lleus en els atacs iranians contra el país.

Els ministres d'Exteriors dels estats àrabs del golf pèrsic faran una reunió telemàtica aquest diumenge per debatre de quina manera responen als atacs de represàlia de l'Iran, segons informa l'agència Reuters.

Dubtes sobre la continuïtat del règim

Donald Trump ha avisat que si l'Iran manté la resposta militar contra objectius nord-americans, els EUA utilitzaran "una força que no s'ha vist mai". En aquest context, el risc d'una guerra regional creix i no queda clar si el règim iranià podrà sobreviure. Shoshani ha afirmat que Israel no té previst desplegar forces terrestres a l'Iran, tot i que tant Benjamin Netanyahu com Trump han instat els iranians a aprofitar l'oportunitat per enderrocar els seus líders.

L’Iran, que no ha admès la mort del seu líder suprem fins aquesta matinada, ha anunciat 40 dies de dol per Khamenei, que va morir amb alts responsables de seguretat del règim, la seva filla, el seu gendre i el seu net en el pitjor cop contra el lideratge del règim iranià des que es va establir el 1979. Enmig de mostres de dol al país, el president Masoud Pezeshkian ho ha considerat "una declaració de guerra contra tots els musulmans", ha invocat el dret de l'Iran a defensar-se i ha promès venjar Khamenei.

Mentrestant, l’agència oficial IRNA ha informat que un consell de tres membres –format pel president Pezeshkian, el cap del poder judicial Gholamhossein Mohseni Ejei i un dels juristes del Consell dels Guardians, Alirea Arafi– assumirà temporalment el govern del país fins a l'elecció d'un nou líder suprem. Khamenei va assumir el lideratge de l’Iran el 1989, després de la mort de l’aiatol·là Ruhollah Khomeini, que havia encapçalat la revolució islàmica una dècada abans. Si Khomeini és considerat la força ideològica darrere la revolució que va posar fi a la monarquia iraniana, Khamenei va acabar configurant l’aparell militar i paramilitar del país, reforçant tant el control intern com la seva influència regional.

Un horitzó incert

Ara s'obre un horitzó d'incerteses. No queda clar si l'objectiu de la intervenció conjunta dels Estats Units i Israel és enderrocar el règim o es limita a substituir Khamenei per una altra figura que cedeixi a les seves exigències, com va passar amb Nicolás Maduro a Veneçuela. Segons informacions dels mitjans iranians, el juny passat, després de la guerra de 12 dies d'Israel amb suport dels Estats Units, Khamenei va començar a preparar la successió i va nomenar un comitè de tres membres encarregat de recomanar un successor en cas de mort o assassinat. Es desconeix qui era el candidat preferit del líder suprem.

Entre els noms que van circular hi havia el del seu fill, Mojtaba Khamenei, que no té un rang religiós prou elevat, i el de Sadegh Larijani, cap del poder judicial i germà d’Ali Larijani, secretari del Consell de Seguretat Nacional, l’autoritat de més rang després de Khamenei. També es va esmentar el nom de Hassan Rouhani, l’expresident que ostenta el rang religiós més alt.

Constitucionalment, l’elecció del successor correspon a l’Assemblea d’Experts, un òrgan elegit de 88 membres, molts dels quals es consideren capacitats per al càrrec, però que no es pot reunir en les condicions actuals, per por que Israel i els Estats Units els bombardegin. A mesura que emergeixen els detalls de l'atac contra Khamenei, queda clar que Tel Avivi i Washington tenien informació precisa sobre on era el líder, cosa que demostra la seva capacitat d'infiltració fins al nucli dur del règim. Segons informa el New York Times, la mort del líder suprem i d’altres alts càrrecs iranians es va produir després d’un intercanvi d’intel·ligència entre els Estats Units i Israel i, sobretot, gràcies a una informació clau de la CIA, que va saber que dissabte al matí hi hauria una reunió d’alt nivell en un complex a Teheran i que Khamenei hi assistiria.

La designació d’un successor —especialment després d’un mandat tan llarg— s’espera que es converteixi en un camp de batalla polític entre conservadors i radicals, així com amb els Guardians de la Revolució, que voldran garantir un líder que s'ajusti als seus interessos. El resultat de l’elecció determinarà l’orientació del règim i el futur de la guerra.