Els veïns de Teheran celebren la mort del líder suprem
L'operació dels Estats Units i Israel es produeix en un context de fragilitat econòmica i tensió social
BeirutMalgrat que cap font oficial del règim dels aiatol·làs havia confirmat a darrera hora d'aquest dissabte la mort del líder suprem, que des d’Israel i el mateix Donald Trump donaven com a certa, molts veïns de Teheran van celebrar a crits el suposat assassinat d’Ali Khamenei. “Khamenei, una de les persones més malvades de la història, és mort”, va dir Trump a les xarxes socials.
“Khamenei ha mort”, “Khamenei ha mort”, cridaven nombroses persones des de les finestres de casa seva al nord de la capital iraniana, crits que, d’acord amb les informacions de l’agència Efe, es van barrejar amb xiulets, aplaudiments i sons de clàxons i trompetes. També s'han sentit crits de “Yavid shah” (Visca el xa), en una referència a la monarquia derrocada en la Revolució Islàmica de 1979.
En les primeres hores del dissabte, després del cop conjunt dels Estats Units i Israel, el règim va assegurar que Khamenei va ser traslladat a un lloc segur i que no va resultar ferit. Però el fet que no se’l va veure en públic en tot el dia, ni que es difongués cap imatge seva, i que més tard el primer ministre d’Israel afirmés en un discurs televisat al país que hi havia "molts indicis" que havia mort com a resultat de l’atac, va fer córrer la notícia com la pólvora entre els carrers de Teheran. Els crits de joia, que van ressonar durant uns 20 minuts, provaven el descontentament de part de la població amb el sistema polític instaurat per l’aiatol·là Ruhol·lah Khomeini, el 1979.
D'altra banda, les Forces de Defensa d’Israel van difondre una llista d’alts càrrecs del règim que van ser assassinats també en les primeres hores dels atacs, al mateix temps que hauria mort el líder suprem.
Entre les víctimes hi ha Ali Shamkhani, secretari del Consell de Seguretat Iranià; Mohammad Pakpour, comandant de l’IRGC; Mohammad Shirazi, cap de l’Oficina Militar; Aziz Nasirzadeh, ministre de Defensa; Hossein Jabal Amelian, President de l’SPND (tecnologia militar); Reza Mozaffari-Nia, expresident de l’SPND i Saleh Asadi, un dels oficials d’intel·ligència de més alt rang.
Si, a més de la mort d’Ali Khamenei la llista de baixes es confirma, la gran pregunta que es planteja arran del doble atac és si la república islàmica nascuda el 1979 sobreviurà no només a l’enorme pressió externa sinó a una situació interna explosiva.
Les protestes del desembre
L’ofensiva militar de Washington i Jerusalem es produeix en un context de fragilitat econòmica i tensió social acumulada al país. Des del 2022, arran de la mort de la jove Mahsa Amini a mans de la policia de la moral, es va desencadenar una protesta i una repressió massives. El desembre passat van esclatar noves protestes contra la inflació galopant que van començar els comerciants de Teheran.
Els símptomes de descontentament es van aprofundir amb una mobilització protagonitzada pel jovent contra el règim. El resultat va ser un bany de sang per la indiscriminada repressió del règim: segons alguns informes d’organitzacions de drets humans locals i observatoris internacionals, es podria haver arribat almenys als 30.000 morts. El Govern iranià, però, només en va reconèixer 3.117. Els arrestats van ser 53.000.
Els analistes que, des de la zona, a través de la cadena Al Jazeera, analitzaven la situació que es pot desfermar a continuació, obrien un ventall de possibilitats que van, des d’una possible guerra civil si es produís un buit de poder en la cúpula de l’estat, fins a la possibilitat de morir matant.
Però també que la propagació de la guerra als estats veïns aliats dels Estats Units creï un caos regional suficient com per contribuir a la seva supervivència. No pas per casualitat, la resposta iraniana ahir va ser immediata, amb atacs amb drons i míssils balístics contra Israel i contra bases militars nord-americanes a Bahrain, Qatar, Kuwait i els Emirats Àrabs Units.
D’altra banda, en el moment d’anunciar l’inici de les operacions, el president Donald Trump també va llançar un desafiament a la població civil perquè aprofités el moment que li brinda el cop militar per prendre les regnes del seu propi destí. Una crida que també va fer Benjamin Netanyahu.
De moment, quan no fa ni vint-i-quatre hores que el foc crema per arreu a la regió, és molt d’hora per saber de quin cantó s’inclinarà la balança. Però també els mateixos analistes d’Al Jazeera recordaven que la invasió d’Iraq del 2003 per part dels Estats Units va ser un absolut desastre que encara s’està pagant