L'Iran celebra "la fi de la guerra dels dotze dies" i Netanyahu celebra una "victòria històrica" contra Teheran

Fins demà

Ens acomiadem per avui del minut a minut sobre la guerra al Pròxim Orient i us deixem amb la crònica de la nostra corresponsal a Washington, Antònia Crespí, que recull els esdeveniments més importants de la jornada.

Gràcies per seguir-nos.

Els atacs dels EUA sobre les instal·lacions de l'Iran només van endarrerir uns mesos el seu programa nuclear

Informes preliminars classificats dels Estats Units indiquen que els atacs sobre les instal·lacions nuclears de l'Iran només van endarrerir uns mesos el desenvolupament del seu programa, segons informen el New York Times i la CNN. Els atacs només haurien bloquejat les entrades a dues de les instal·lacions, però no es van esfondrar els edificis subterranis, segons asseguren funcionaris nord-americans.

Abans de l'atac, les agències d'intel·ligència nord-americanes havien dit que si l'Iran intentés precipitar-se a fabricar una bomba, trigaria uns tres mesos. Ara, després dels bombardejos nord-americans i dies d'atacs de la Força Aèria Israeliana, l'informe de l'Agència d'Intel·ligència de Defensa només afegeix sis mesos a aquestes estimacions.

En qualsevol cas, una bomba fabricada per l'Iran de manera precipitada aconseguiria poc més que un dispositiu relativament petit i rudimentari. Un cap nuclear miniaturitzat seria molt més difícil de produir, i no queda clar quants danys s'han produït en aquesta investigació més avançada.

Les troballes suggereixen que l'afirmació del president Trump que les instal·lacions nuclears de l'Iran havien estat "completament" destruïdes va ser exagerada, si no falsa. De fet, el secretari de Defensa, Pete Hegseth, ja rebaixava les estimacions dels danys a "greus" en una roda de premsa diumenge al matí.

Netanyahu celebra la "victòria històrica" a l'Iran

El primer ministre israelià, Benjamin Netanyahu, ha fet un discurs televisat davant de la nació aquest dimarts al vespre en què ha descrit l'alto el foc entre l'Iran i Israel com una "victòria històrica". El dirigent israelià ha assegurat que la "victòria serà recordada durant generacions". "Hem eliminat dues amenaces existencials immediates: una amenaça nuclear i una amenaça de míssils balístics. Si no haguéssim actuat, aviat estaríem davant del perill de l'aniquilació".

Netanyahu ha celebrat que el seu exèrcit hagi eliminat la cúpula de comandament de l'Iran, inclosos tres caps de l'estat major, científics nuclears i altres alts funcionaris. I que la seva força aèria hagi destruït les instal·lacions nuclears a Isfahan, Natanz i Arak. També ha lloat el paper del president dels Estats Units, Donald Trump, en la campanya. "El nostre amic, el president Trump, ens ha donat suport d'una manera sense precedents: sota la seva direcció, l'exèrcit nord-americà va destruir el lloc d'enriquiment de les profunditats terrestres de Fordow", ha afirmat Netanyahu.

L'Iran celebra "la fi de la guerra dels dotze dies"

El president iranià, Masoud Pezeshkian, ha celebrat aquest dimarts la "victòria" de l'Iran i "la fi de la guerra dels dotze dies". "Avui, després de la vostra valenta resistència, oh gran poble amb una història gloriosa, estem presenciant un alto el foc i la fi d'una guerra de dotze dies imposada al poble iranià per les aventures bèl·liques del règim sionista", ha dit el dirigent islàmic en un missatge als seus compatriotes.

"Durant aquest període, el món ha vist el poder d'un gran Iran que ha rebut el suport del seu poble. Mentre que l'enemic terrorista havia emprès aquesta guerra d'agressió, han estat la voluntat i el poder del poble iranià el que n'han segellat la fi", ha afegit Pezeshkian, que ha afirmat que la "imatge d'invencibilitat" d'Israel s'ha esfondrat. "Tota la glòria d'aquesta victòria històrica pertany a la gran i civilitzadora nació de l'Iran", ha conclòs el president.

Israel aixeca totes les restriccions de seguretat

Israel ha aixecat aquest dimarts totes les restriccions de seguretat aplicades des de l'inici de l'ofensiva a l'Iran, com el tancament d'escoles i espais de treball. Segons ha informat el Comando del Front Intern, s'ha decretat fins dijous la tornada a l'activitat completa del país després de l'avaluació de la situació del ministre de Defensa, Israel Katz, atès l'alto el foc acceptat pels dos països.

Iberia cancel·la el seu vol a Doha d'aquest dimecres

La companyia aèria espanyola Iberia, del grup IAG, ha cancel·lat el vol previst per a aquest dimecres amb destinació a Doha, segons ha confirmat un portaveu de l’aerolínia a l’agència Reuters. La decisió s’ha pres després que milers de viatgers s’hagin vist afectats per llargues cues i retards a l’aeroport de la capital de Qatar arran del tancament temporal de l’espai aeri que va tenir lloc dilluns. Aquestes restriccions han provocat un embús de vols i una forta saturació a les instal·lacions aeroportuàries. Tot i que no s'han donat més detalls sobre la reprogramació del servei ni sobre si es reprendrà en els pròxims dies, Iberia ha dit que la cancel·lació respon a les complicacions operatives derivades de la situació excepcional de guerra.

Israel adverteix que la campanya contra l'Iran no s'ha acabat

Tot i l'alto el foc vigent amb l'Iran, el cap de l'Estat Major de l'exèrcit israelià (IDF), el tinent general Eyal Zamir, ha advertit aquest dimarts que el conflicte amb Teheran entra ara en una "nova fase", i que la campanya militar no s'ha tancat. "Malgrat l'assoliment fenomenal [de l'operació recent], hem de mantenir els peus a terra. Ens esperen molts reptes. Hem de mantenir-nos concentrats; no hi ha temps per reposar ni per confiar-nos", ha afirmat Zamir durant una avaluació de la situació, segons declaracions difoses per les mateixes Forces de Defensa d’Israel (IDF). El cap militar ha assegurat que les accions israelianes han aconseguit "retardar en anys" el programa nuclear de l’Iran, així com el seu programa de míssils, però ha remarcat que encara queda camí per recórrer. "Hem conclòs un capítol important, però la campanya contra l’Iran no ha acabat", ha dit. Segons Zamir, les operacions que vindran s’edificaran sobre els èxits recents.

Amb la mirada posada a l’escenari més immediat, Zamir ha afegit que l’atenció d’Israel torna ara a Gaza, amb dos objectius clars: "recuperar els ostatges i enderrocar el règim de Hamàs". Les paraules del cap de l’Estat Major arriben en un moment de màxima tensió regional, amb una treva aparent amb l’Iran després de dotze dies d’escalada militar que han inclòs atacs aeris i intercanvi de míssils entre ambdós països. Tot i la contenció actual, les declaracions de Zamir apunten a una estratègia a llarg termini per part d’Israel que no es limitarà als atacs puntuals, sinó que vol transformar de manera estructural les capacitats militars i polítiques dels seus adversaris a la regió.

L'Iran està preparat per reprendre el programa nuclear i l'enriquiment d'urani

L'Iran reprendrà el programa nuclear i l'enriquiment d'urani amb objectius civils. Així ho ha afirmat l'Agència per a l'Energia Atòmica iraniana aquest dimarts durant l'alto el foc de dotze hores entre Israel i l'Iran. Enmig de les declaracions contradictòries sobre l'eficàcia de l'atac estatunidenc i el nivell de destrucció de les instal·lacions, mitjans iranians informen que "el programa nuclear de l'Iran es reprendrà sense interrupció" i que estan "a punt per reiniciar l'enriquiment".

Per la seva banda, el director general de l'Agència Internacional d'Energia Atòmica (AIEA), Rafael Grossi, ha expressat aquest dimarts la seva satisfacció per l'alto el foc aconseguit i ha demanat reprendre la cooperació amb l'organisme iranià.

Donald Trump diu que ha estat "un honor" posar fi a la guerra

Donald Trump continua a l'Air Force One amb destinació la Haia, per assistir a la cimera de l'OTAN. Després de compartir un missatge privat en què el president de l'Aliança Atlàntica, Mark Rutte, adulava el magnat republicà, Trump ha tornat a enorgullir-se de la feina feta al Pròxim Orient. En una nova publicació de Truth Social, ha assegurat que "tant Israel com l'Iran volien aturar la guerra. Ha estat un honor destruir totes les instal·lacions nuclears i, després, posar fi a la guerra".

Nova matança a Gaza mentre la comunitat internacional critica el sistema d’ajuda avalat pels EUA

Almenys 46 persones han mort aquest dimarts a Gaza a mans de les forces israelianes mentre esperaven per recollir ajuda humanitària, segons han informat les autoritats de la Franja, governada per Hamàs. D'acord amb el portaveu de la defensa civil de Gaza, Mahmud Bassal, 21 civils han perdut la vida i uns 150 van resultar ferits per trets israelians a la vora d’un punt de distribució d’aliments al centre del territori. 25 més van morir en un incident separat al sud de la Franja. “Cada dia ens enfrontem al mateix escenari: màrtirs, ferits, en xifres insuportables”, ha lamentat el tècnic sanitari Ziad Farhat des de l’hospital Nasser, al sud de Gaza, en declaracions a l’agència France Presse. “Els hospitals no poden assumir el nombre de víctimes que arriben”.

La nova tragèdia té lloc enmig de dures crítiques per part d’organitzacions de drets humans i agències de les Nacions Unides al sistema de distribució d’aliments impulsat pels Estats Units, que ha desembocat reiteradament en matances massives. Aquest últim episodi de l'interminable genocidi palestí s’afegeix a setmanes de polèmica sobre el risc que suposa per a la població civil recollir ajuda sota el nou sistema logístic, amb múltiples denúncies de tirotejos massius pròxims als punts de repartiment. El passat 17 de juny, una altra matança va deixar 50 palestins morts a Khan Younis mentre intentaven aconseguir provisions.

Comença a reobrir-se l'espai aeri de la zona

L'aviació civil comença a recuperar el pols al Pròxim Orient, ja que tant Israel com l’Iran semblen mantenir l’alto el foc anunciat per Donald Trump. L’Iraq ha reobert completament el seu espai aeri per primera vegada des que van començar les hostilitats militars entre els dos rivals regionals fa 12 dies. L’aerolínia Emirates també ha reprès les operacions amb normalitat.

L’escalada del conflicte havia provocat el caos en els viatges, ja que molts vols cap a Europa sobrevolen la regió del Pròxim Orient. El tancament de l’espai aeri en molts països de la zona va deixar moltes persones —incloent-hi iranians i iraquians— atrapades dins del país o a l’estranger. Els passos fronterers terrestres entre Turquia i l’Iraq van registrar un volum de trànsit inusualment alt. Turquia comparteix frontera terrestre amb diversos països, entre els quals l’Iran, l’Iraq i Síria.

Per la seva banda, l'Iran no ha oficialitzat l'obertura del seu pas aeri i el portaveu del govern ha dit que no s'ha pres cap decisió en aquest sentit.

L'Iran diu que ha començat a reconstruir edificis residencials

L'Iran afirma que ha començat el procés per reconstruir les zones residencials i les infraestructures públiques malmeses durant els atacs israelians els darrers 12 dies. "Hem presenciat atacs contra zones residencials, així com contra centres científics, instituts de recerca, centres sanitaris i civils... per tant, tenim una tasca important", ha dit la portaveu del govern, Fatemeh Mohajerani, a la televisió estatal.

Quasi mil morts a l'Iran en els primers onze dies de la guerra amb Israel

Els atacs israelians contra l'Iran han causat almenys 974 morts i 3.458 ferits en els primers onze dies del conflicte, sense comptar possibles víctimes que hi hagi hagut en els bombardejos de la passada nit de dilluns. L’ofensiva militar s’ha estès a 26 províncies i ha afectat tant infraestructures militars com civils. Entre els objectius atacats hi ha hospitals, escoles, zones residencials, fàbriques, subestacions elèctriques, centres administratius i tres plantes d’enriquiment d’urani, entre les quals el complex de Fordow. A Teheran, un dels llocs més colpejats, on s'han destruït 120 edificis, la presó d’Evin va ser bombardejada directament. L’atac va provocar danys estructurals en diverses àrees del centre penitenciari, com ara la infermeria, la sala de visites i les cel·les, i va generar gran preocupació entre les famílies dels presos i organitzacions de drets humans.

Segons l'estatunidenca Human Rights Activist News Agency, els civils morts sumen 387 i els ferits 1.564. Entre les víctimes hi ha nens, treballadors sanitaris, esportistes, funcionaris i membres de serveis d’emergència. També s’han comptabilitzat 268 militars morts i 256 ferits. Hi ha, a més, 319 víctimes de les quals encara no s’ha pogut determinar la condició civil o militar. Els bombardejos han afectat de manera directa el funcionament dels serveis essencials: s’han registrat talls de llum, problemes en les comunicacions i fallades greus en el sistema bancari i sanitari, especialment a Teheran, Karaj i altres grans ciutats del país.

En paral·lel, el govern iranià ha intensificat la repressió interna. En onze dies s’han produït 705 detencions per motius polítics o de seguretat. Entre aquestes, s’hi inclouen ciutadans acusats de propaganda contra el règim, col·laboració amb mitjans israelians i suport a grups opositors. A més, s’han registrat escorcolls sense ordre judicial en domicilis de famílies bahá'í i l’arrest de diversos membres d’aquesta minoria religiosa. Tres persones han estat executades per presumpte espionatge a favor d’Israel, i més de 60 han estat detingudes per suposades activitats vinculades amb el contraban de drons, sabotatge o terrorisme.

Els talls d’internet són un altre dels grans efectes de la crisi. Ja fa cinc dies que el país viu una desconnexió generalitzada, amb greus conseqüències per a la vida quotidiana. La manca d’accés a la xarxa afecta bancs, serveis d’emergència, comunicacions familiars i l’activitat de milers de petites empreses. També limita la capacitat de denunciar violacions de drets humans i impedeix una resposta humanitària eficaç.

La comunitat internacional ha començat a reaccionar. L’ONU ha denunciat que els atacs contra zones residencials podrien violar el dret internacional humanitari. A Teheran, tres treballadors de la Creu Roja han mort en bombardejos. L’organisme alerta que Israel pot estar incomplint el principi de distinció entre objectius civils i militars. Mentrestant, el silenci oficial de les autoritats iranianes i la transmissió de marxes militars per la televisió pública alimenten el clima d’incertesa i por. La situació continua sent extremadament greu, malgrat el fràgil alto el foc en vigor.

Una treva fràgil, un guanyador clar i un futur incert: què amaga l’alto el foc entre Israel i l’Iran

Després de dotze dies de guerra entre Israel i l'Iran com a culminació d'una enemistat que s'allarga des de fa dècades, una guerra marcada per bombardejos massius, míssils hipersònics i declaracions amenaçadores, el fràgil alto el foc entre Israel i l’Iran, impulsat per la diplomàcia exprés –i les bombes– de Donald Trump, obre més interrogants que no pas certeses. La seva durabilitat, els interessos que hi ha al darrere i el possible horitzó —una negociació sobre el programa nuclear iranià o, simplement, una pausa tàctica perquè els dos bàndols es rearmin— són qüestions que cal analitzar a cavall entre l’especulació i la geoestratègia.

La treva ha nascut sense garanties. No hi ha cap mecanisme internacional de supervisió imparcial, cap sistema acordat per determinar qui la incompleix i amb quines conseqüències. Només Donald Trump sembla en possessió de la capacitat de dictar qui ha fet què. En aquest context, la fragilitat de l'alto el foc és estructural. I, de fet, ja ha estat posada a prova: hores després d’entrar en vigor, es van disparar dos míssils des de territori iranià —aparentment, sense objectius militars concrets—, i Israel va respondre amb un atac selectiu que Trump ha criticat obertament. Alguns analistes consideren que aquests llançaments podrien ser el resultat de la desorganització interna de la cúpula militar iraniana, un fet que s'afegiria a la “degradació” —en llenguatge militar— d'una part rellevant de les seves capacitats defensives i de comandament.

Tot i que l’alto el foc pretén reduir la tensió, l’únic actor que n’ha tret un rèdit immediat és Donald Trump en el seu camí cap a la cimera de l'OTAN a la Haia, que comença aquest vespre. El seu missatge de “pau a través de la força” li permet presentar-se davant del seu electorat com un líder decidit que ha desmantellat —o, si més no, afeblit considerablement— la capacitat nuclear de l’Iran, tot evitant una guerra oberta i llarga. Almenys momentàniament, ha posat fi a la crisi, assegura, amb la potència de les seves bombes i l’eficàcia del seu lideratge. El missatge de “missió complerta” que emana de la Casa Blanca juga amb la retòrica militar, però defuig definir què vol dir exactament: ha estat completament destruït el programa nuclear iranià? Trump diu que sí. S’ha substituït el lideratge iranià? Trump deia primer una cosa i després la contrària. Primer que podia haver-hi un canvi de règim i després que un canvi de règim només provocaria caos. O simplement s’ha fet prou mal per obligar Teheran a negociar?

Per a Israel, la situació és més ambivalent. D’una banda, l’operació conjunta amb els Estats Units ha debilitat clarament les capacitats iranianes: s’han destruït plantes d'enriquiment d'urani, s’han atacat sistemes de míssils i s’ha trencat la cadena de comandament de la Guàrdia Revolucionària. Però alhora, l’exèrcit israelià ha consumit grans quantitats de projectils del seu escut de defensa, especialment dels sistemes com l’Iron Dome, el David’s Sling i l’Arrow 2 i 3. La treva pot ser, simplement, un temps mort necessari per reposar-los.

Pel que fa a l’Iran, hi ha un balanç clarament negatiu. El seu programa d’enriquiment d’urani ha estat colpejat durament —amb bombes GBU-57 que haurien penetrat les estructures subterrànies de la planta de Fordow—, i la pèrdua de comandaments experimentats dificulta la presa de decisions estratègiques. Encara no se sap quin dany real han patit els 400 kg d’urani enriquit fins al 60% (pròxim al grau militar), ni si les processadores han estat totalment destruïdes o simplement malmeses seriosament. Sigui com sigui, el règim de Teheran és més feble ara que abans, si bé la població, tot i la repressió dels aiatol·làs, pot haver fet pinya al voltant del lideratge del país.

La gran incògnita és si aquest alto el foc obre la porta a una desescalada sostinguda o si, ans al contrari, es tracta només d’una pausa tàctica. En el millor dels casos, podria desembocar en una nova negociació sobre el programa nuclear iranià, amb la mediació dels Estats Units i el suport de l’Agència Internacional de l’Energia Atòmica. Però per ara no hi ha indicis clars d’aquest camí: no hi ha cap procés diplomàtic obert, ni un acord sobre supervisió, ni tan sols una voluntat expressa de restaurar la confiança mútua.

L’altra opció —més plausible segons molts analistes— és que aquesta treva serveixi perquè totes les parts es rearmin. Israel, com s'ha apuntat, necessita reposar els seus míssils interceptors, i l’Iran, malgrat el cop rebut, podria estar buscant maneres de reconfigurar la seva estructura militar i dispersar les seves capacitats. I Trump, per la seva banda, pot continuar exhibint la seva força mentre manté a ratlla una guerra que, per al seu electorat, mai no hauria d’haver començat. En definitiva, la treva és més un punt i seguit que un punt final. Una treva de paper en mans d’actors armats fins a les dents, amb agendes que difícilment convergeixen. I mentrestant, la diplomàcia espera —amb el bolígraf a la mà— que algú, per fi, vulgui negociar.

El president de l'Iran promet respectar l'alto el foc si Israel ho fa

El president de l'Iran, Masoud Pezeshkian, ha afirmat que el país respectarà l'alto el foc anunciat pel president dels Estats Units, Donald Trump, sempre que Israel també compleixi les condicions, segons informa l'agència estatal IRNA (Islamic Republic News Agency). En una trucada telefònica amb el primer ministre de Malàisia, Anwar Ibrahim, Pezeshkian ha dit que si Israel "no viola l'alto el foc, l'Iran tampoc no el violarà". "El poble iranià ha demostrat un cop més que, malgrat alguns problemes i greuges, es mantindrà unit i ferm contra la invasió de l'enemic fins al final", ha reblat.

Trump es desmarca d’un canvi de règim a l’Iran mentre Israel bombardeja objectius iranians i s'informa d'explosions al nord del país

El president dels Estats Units, Donald Trump, ha declarat aquest dimarts que s’oposa a un canvi de règim a l’Iran, només dos dies després d’haver-ho insinuat públicament. A bord de l’Air Force One, en ruta cap als Països Baixos per assistir a la cimera de l’OTAN, Trump ha dit als periodistes que un canvi de règim provocaria “caos” a la regió. “No volem això”, ha afirmat. Aquestes paraules contrasten amb el que havia publicat fa només dos dies a la seva xarxa Truth Social: “Si el règim iranià actual no és capaç de fer l'Iran gran de nou, per què no hi hauria d’haver un canvi de règim??? MIGA!!!” Davant la polèmica, la Casa Blanca ha intentat suavitzar el missatge, i ha assegurat que “és una qüestió que han de decidir els mateixos iranians” i que “no és un objectiu de l’exèrcit nord-americà”.

Mentrestant, la tensió sobre el terreny no s’atura. Israel ha bombardejat diversos objectius a l’Iran aquest matí, malgrat les insistents demandes de Trump perquè el primer ministre Benjamin Netanyahu respectés l’alto el foc pactat i portés “ara” els pilots israelians de tornada a casa. Els atacs israelians han tingut lloc a la capital iraniana, Teheran, i a la ciutat de Babolsar, al nord del país. Segons informacions publicades per diversos mitjans locals, en els bombardejos haurien mort el cap de la intel·ligència policial de l’Iran i un comandant de les forces paramilitars.

Diverses agències iranianes com Fars, Mehr i ISNA han informat d’explosions a les ciutats de Babol i Babolsar, a la província de Mazandaran. També s’han activat sistemes de defensa antiaèria a la zona. La televisió estatal iraniana ha reconegut les explosions i ha citat un portaveu del governador provincial que ha assenyalat que els detalls de l’incident encara es desconeixen. L’exèrcit israelià (IDF) ha confirmat que un dels seus atacs ha tingut com a objectiu una matriu de radars prop de Teheran. No queda clar si aquestes accions estan directament relacionades amb les explosions registrades a Mazandaran, però les autoritats iranianes consideren que l’alto el foc ha estat violat. Per la seva banda, Israel afirma que només ha respost a llançaments de míssils iranians ocorreguts després de l’inici de la treva.

Netanyahu confirma el manteniment de l'alto el foc després de parlar amb Trump

L’oficina del primer ministre israelià, Benjamin Netanyahu, ha confirmat aquest migdia que Israel ha atacat una matriu de radars a prop de Teheran com a resposta a les suposades "violacions de l’alto el foc" per part de l’Iran. Segons el comunicat oficial, l’Iran hauria llançat un míssil contra Israel a les 07.06 hora local (05.06 BST), i dos més a les 10.25, tot i que l’alto el foc ja havia entrat en vigor. L’oficina de Netanyahu assegura que, després d’aquests incidents, Israel es va abstenir de dur a terme més atacs, especialment després que el primer ministre israelià mantingués una conversa telefònica amb el president dels Estats Units, Donald Trump.

Durant la trucada, Trump hauria expressat un "immens agraïment per Israel", afirmant que el país "ha assolit tots els seus objectius de la guerra". El president nord-americà també ha manifestat la seva "confiança en l’estabilitat de l’alto el foc", segons recull el comunicat. Per la seva banda, Teheran nega rotundament haver llançat nous atacs després de l’inici de la treva.

Amazon suspèn els seus serveis a Israel

Amazon ha informat aquest dimarts als consumidors d’Israel que suspèn les noves comandes, ja que l’espai aeri del país ha estat en gran part tancat des de l’inici del conflicte amb l’Iran el 13 de juny. “A causa de restriccions locals fora del nostre control, no podem acceptar noves comandes ni oferir serveis de lliurament a la vostra zona en aquest moment”, diu Amazon al seu lloc web. “Reprendrem els serveis tan aviat com les condicions ho permetin.”

Des de l’inici del conflicte amb l’Iran, l’aeroport Ben Gurion de Tel-Aviv ha estat pràcticament tancat tant per a vols comercials d’arribada i sortida com per a vols de càrrega. En els darrers dies, s’ha permès a les aerolínies israelianes operar vols diaris restringits de repatriació per portar israelians de tornada al país i ajudar els qui han quedat atrapats a marxar. Després del fràgil acord d’alto el foc que ha entrat en vigor aquest matí, Israel es prepara per reprendre completament els serveis a l’aeroport Ben Gurion i restablir progressivament els vols, pendent de l’aprovació per part de l’estament de defensa.

Qatar espera reprendre les converses de pau a Gaza entre Israel i Hamàs els pròxims dies

El primer ministre de Qatar ha afirmat en conferència de premsa que espera que en els pròxims dies es puguin celebrar converses indirectes entre Israel i Hamàs com a part d’un nou intent per assolir un acord d’alto el foc i l'alliberament dels ostatges. “Pel que fa a les converses sobre Gaza, les discussions continuen tant amb la part israeliana com amb Hamàs, en un esforç per arribar a un acord basat en l’esborrany nord-americà”, ha declarat el primer ministre, Mohammed bin Abdulrahman bin Jassim Al-Thani, sense oferir detalls sobre en què consisteix la proposta.

“En el passat havíem aconseguit molts avenços, però l’escalada israeliana contra l’Iran va interrompre el procés. Tot i això continuem treballant, i estem intentant trobar una oportunitat en un o dos dies per iniciar converses indirectes entre les parts per arribar a un acord”, ha afegit. De moment, l’oficina del primer ministre d’Israel no ha fet cap comentari.

La guerra a Gaza es va desencadenar arran de l’atac massiu de Hamàs del 7 d’octubre del 2023, en què els terroristes van matar prop de 1.200 persones i en van segrestar 251. Actualment, n'hi ha 50 de retingudes, incloses 49 de les 251 segrestades per Hamàs i altres grups aliats el 7 d’octubre. Entre aquestes hi ha els cossos de com a mínim 28 israelians que, segons les Forces de Defensa d’Israel (FDI), han estat confirmats com a morts. Es creu que 20 ostatges encara són vius i les autoritats israelianes tenen una gran preocupació per l’estat de salut de dues persones més. A més, Hamàs també reté el cos d’un soldat israelià mort a Gaza l’any 2014.

Per la seva banda, el ministeri de Salut de Gaza, controlat per Hamàs, ha informat reiteradament que més de 53.000 persones han mort o es consideren desaparegudes des de l’inici del conflicte, tot i que aquesta xifra no es pot verificar i no distingeix entre civils i combatents. Israel, per la seva banda, assegura que ha abatut uns 20.000 combatents fins al gener, així com 1.600 terroristes durant l’atac del 7 d’octubre.