Pieter Wezeman: "L'Iran està sol militarment"

BarcelonaPieter D. Wezeman (Holanda, 1969) és investigador sobre exportacions d’armes i despesa militar a l’Institut Internacional de Recerca per la Pau d’Estocolm (SIPRI), una de les referències internacionals en matèria d’armament al món.

Quines capacitats militars té l'Iran després dels esdeveniments recents? 

— És extremadament difícil fer-ne una avaluació. D’una banda, hi ha el que pensàvem que l'Iran podia fer abans de la setmana passada i, de l'altra, el que hem descobert que no és capaç de fer. Suposàvem que tenia un arsenal significatiu de míssils balístics i drons capaços de contraatacar Israel. I sí, l'Iran en té molts, però molt pocs han aconseguit travessar les defenses aèries israelianes. A més, Israel ha aconseguit destruir molts míssils sobre el terreny a l'Iran. Pensàvem que seria difícil per a Israel sostenir una operació militar prolongada sobre territori iranià, però fa més d’una setmana i mitja que manté incursions, i sembla que ha destruït o evadit el sistema de defensa aèria iranià. No sabem si Israel ha patit pèrdues en aquestes campanyes, però no hi ha proves de pèrdues substancials d’avions.

I Israel? Es pot permetre un conflicte a llarg termini? 

— Israel ha estat capaç de mantenir la guerra a Gaza, la guerra contra Hezbollah, operacions contra els houthis i també operacions a Síria. Tenint en compte tot això, per a Israel hauria de ser difícil mantenir els atacs a llarg termini. D'altra banda, tampoc no hem d'oblidar que Israel està rebent un subministrament constant i continu d'equipament militar i ajuda dels EUA, cosa que els hauria d'ajudar a fer-ho durant un període de temps més llarg. Però esclar que és fonamental per a Israel haver arrossegat els EUA al conflicte i que li estiguin donant suport. 

Quin podria ser l’abast d’un atac amb míssils iranians?

— L’abast dels míssils iranians és d’uns 2.000 quilòmetres, prou per arribar a Israel i, potencialment, a parts de la perifèria d’Europa. També poden colpejar qualsevol punt de l’Orient Mitjà: el Golf, l’Iraq, Jordània… Per tant, en teoria, l’Iran té la capacitat de fer molt mal. El problema és l’eficàcia real. En els atacs recents, pocs míssils han superat les defenses israelianes, que són molt avançades i han estat provades amb èxit al llarg del temps. Això posa en dubte què pot aconseguir realment l’Iran, encara que potser m’hauré d’empassar aquestes paraules si milloren els seus sistemes [riu]. També hi ha el debat sobre la navegació al Golf. L’Iran podria intentar bloquejar l’estret d’Ormuz amb míssils balístics, míssils de creuer, drons o fins i tot petites embarcacions, com ja ha fet en el passat. Seria efectiu? No ho sabem. Però només caldrien uns quants impactes reals per interrompre la navegació en una de les artèries comercials més vitals del planeta.

I què passa amb l’arma nuclear? 

— L’Iran diu que té urani enriquit al 60%, i tècnicament podria portar-lo relativament ràpid fins al 90%, que és el nivell necessari per a una arma nuclear. Segons l’Agència Internacional de l’Energia Atòmica, la quantitat declarada seria suficient per construir uns deu dispositius nuclears, en teoria. Ara bé, hi ha moltes incògnites: on és aquest material? L’han conservat tot? Encara tenen capacitat d’enriquiment operativa? Disposen de les instal·lacions i els components necessaris? Tenen la capacitat real de fabricar armes nuclears funcionals i, sobretot, d’operativitzar-les? És a dir, podrien col·locar-les sobre un míssil o un avió i utilitzar-les com a eina de dissuasió? Històricament, països amb menys recursos que l’Iran actual –com Corea del Nord fa 20 anys, Sud-àfrica fa 45 o Israel fa més de mig segle– han aconseguit construir arsenals nuclears. Per tant, encara que no sapiguem exactament en quin punt es troba l’Iran avui, és plausible pensar que podria seguir una trajectòria similar. El que ningú pot saber és quant de temps li podria costar.

Una aproximació?

— Ningú ho sap. Depèn del que hagi pogut amagar i conservar després de l’atac. Si té estocs secrets, instal·lacions ocultes o si s'ha de reconstruir tot. Si ha de començar de zero, podríem estar parlant d'anys, però si té elements secrets podria ser molt més ràpid. No m'atreviria a fer cap predicció.

¿Els atacs israelians recents contra objectius governamentals a l'Iran busquen un canvi de règim?

— Només cal escoltar Netanyahu: ha dit clarament què vol aconseguir i que això és una opció que està sobre la taula. Hi ha riscos enormes: si l'Iran respon de manera recíproca, pot escalar ràpidament. És excepcional que un país ataqui figures militars d'alt nivell com ha fet Israel. Ara bé, l'Iran té 85 milions d'habitants i una part significativa està disposada a anar a la guerra. La qüestió és fins a quin punt la població vol defensar el règim actual. És difícil saber la base real de suport al règim, com es va veure a l'Iraq del 2003, quan el sistema es va enfonsar ràpidament.

¿Es pot comparar la situació de l'Iran amb la de l'Iraq del 2003?

— Hi ha comparacions possibles, però també grans diferències. El règim de Saddam Hussein estava menys arrelat i acceptat dins de l'Iraq que el sistema iranià. El risc que un canvi de règim a l'Iran acabi en el caos, com a l’Iraq, Síria o Líbia, és molt alt. L’Iran és un país complex, gran, amb recursos naturals i una història de resistència popular. Tot això fa pensar que no seria fàcil imposar un nou ordre.

Els EUA han intervingut directament per ajudar Israel. Algú ajudarà l'Iran?

— Bona pregunta. El que és interessant de l’Iran és que ha estat sotmès a un embargament d’armes de l’ONU durant uns deu anys, i això ha fet que la seva capacitat militar es basi en el que pot produir internament i en les connexions polítiques amb els seus aliats, és a dir, ha fet que enfortís la seva indústria militar. L’única excepció destacable ha estat la relació amb Rússia, on l’Iran ha exportat drons. Tècnicament Rússia podria estar disposada a subministrar armament a l’Iran, però necessita les armes per la guerra a Ucraïna. Per tant, no sembla que hi hagi ara mateix cap actor amb voluntat clara de donar suport militar a l’Iran, ni venent-li armament ni oferint-li ajuda. L’Iran està realment sol en aquest aspecte.

I les milícies aliades de l’Iran?

— És molt difícil saber les seves capacitats. Israel ha mostrat una força extrema contra Hamàs, i això ha revelat els límits d’aquest grup. En el cas de Hezbollah, Israel ha dut a terme operacions d’intel·ligència i sabotatge molt sofisticades. Aquests èxits suggereixen debilitats a l’altra banda. Així i tot, cal recordar que Hamàs va sorprendre Israel amb l’atac inicial, i aquestes milícies podrien estar preparant altres accions inesperades. No s’ha de subestimar la seva capacitat de sorpresa.