“Lluita contra l’enemic àrab”: Israel esborra l'estat palestí
El nou registre de propietat aprovat recentment aprofundirà l'ocupació de Cisjordània
JerusalemAl petit poblat beduí de Khallet al-Sidrah, a l’Àrea C de Cisjordània, la família Hassan ha viscut generacions entre camps d’oliveres i pastures. Fa unes setmanes, es van despertar amb un immens soroll: uns colons havien destruït el seu corral i els escridassaven, amenaçant-los. “Vam haver de marxar. No podíem quedar-nos. Hem vist com calaven foc a altres tendes dels veïns”, explica a l'ARA el pare de família. Només uns dies més tard, es van topar amb la mateixa amenaça i sospiten que era el mateix grup de colons qui els perseguia.
Unes quinze famílies més, només aquesta setmana, s’han vist obligades a traslladar-se a camps veïns i a desmantellar les seves cases al nord de la vall del Jordà, segons Mahdi Daraghmeh, cap del consell del poble d’Al-Malih, una comunitat palestina propera a Ramal·lah. Set famílies més de la comunitat veïna de Maita van ser forçades a marxar després d’atacs similars, segons l’agència palestina de notícies Wafa. És un patró habitual a Cisjordània: la combinació de pressió dels assentaments i violència recurrent de colons.
Ara el govern de Netanyahu ha ordenat la reobertura del registre de terres a Cisjordània, que no es feia des del 1967, l'any que Israel va ocupar aquest territori palestí. Això permetrà que grans extensions de terres palestines, sense títols de propietat, siguin registrades com a propietat de l’Estat d’Israel. El nou registre es durà a terme a l’anomenada Àrea C de Cisjordània, la zona que, segons els Acords d’Oslo del 1993, continua sota domini administratiu i militar exclusiu d’Israel, i que abasta el 60% del total de l’enclavament. Moltes de les terres dels palestins estan sense registrar a causa de processos antics i complicats, que requereixen documents que s'han perdut o han estat destruïts, especialment durant moments com la Guerra dels Sis Dies del 1967. Per això, expropiar-los resulta encara més fàcil.
Molts grups israelians de drets humans i analistes polítics han condemnat la mesura, considerant-la un pas més cap a la neteja ètnica del territori, amb efectes pràctics difícils de revertir. “El govern israelià ha formalitzat el que ja feia sobre el terreny: impedir que els palestins construeixin, demolir cases i infraestructures, controlar les carreteres i l’aigua a l’Àrea C. És zero estabilitat, zero procés de pau, zero llibertat: Israel s’imposarà com un estat d’apartheid des del riu fins al mar, mentre que els palestins continuaran restringits a certs guetos sense desenvolupament”, explica Issa Amro, activista i advocat d’Hebron i membre del grup Youth Against Settlements (YAS). “Ara els palestins hauran de demostrar la seva propietat sobre la terra amb documents que Israel probablement rebutjarà, i perdran així la majoria de la seva terra a l’Àrea C”, afegeix.
Annexió 'de facto'
Segons Michal Braier, arquitecta i cap d’investigació de l’organització de drets humans israeliana Bimkom, el govern israelià està avançant en mesures que molts juristes consideren annexió de facto, transferint poders de l’autoritat militar a l’Estat d’Israel. Braier i els seus companys d’altres ONG, com Yesh Din, l’ACRI i HaMoked, ja van intentar presentar una petició al Tribunal Suprem israelià contra la mesura el passat gener, però va ser rebutjada perquè va considerar-se prematura.
Les autoritats israelianes han donat pocs detalls sobre el nou procés, però tot indica que implicarà transferir la propietat legal a l’Estat d’Israel i ordenar desallotjaments, com ja passa a Jerusalem Est des del 2018, on només l’1% de la terra registrada pertany legalment a palestins. Tot i que teòricament els palestins podran presentar reclamacions de terra, en la pràctica molt probablement se’ls impedirà tenir èxit, alerta Braier: “Segons com funciona la legislació al territori ocupat, aquest és bàsicament un sistema d’apartheid on alguns tenen drets i altres no. És difícil pensar que algun palestí podrà assegurar els seus drets”.
Aquest moviment no ha sorgit en un buit, sinó en el context d’assetjaments constants per part de colons israelians amb el vistiplau de l’estat. “Des de fa anys es donen dos fenòmens: un és fer els ulls grossos davant la violència, no intervenir-hi, cosa que és molt evident; l’altre és que, en molts casos, els soldats sobre el terreny realment donen suport i ajuden els colons. A escala institucional, els han facilitat assignacions de terres, pressupost, construcció d’infraestructures i armes”, descriu l’experta.
La violència per part dels colons s’ha disparat des del 7 d’octubre del 2023. L’ONG israeliana B’Tselem estima que els atacs de colons han desplaçat forçosament 44 comunitats a Cisjordània en els últims anys i han provocat nombroses morts. Segons Nacions Unides, almenys 1.054 palestins han mort a Cisjordània per soldats i colons entre el 7 d’octubre del 2023 i el 5 de febrer del 2026.
Els colons descriuen la seva violència com una “lluita contra l’enemic àrab”. Alguns publiquen a Telegram llistes d’incidents que reivindiquen: vehicles cremats, cases incendiades, palestins ferits i arbres tallats en desenes de pobles.