Matar de gana Gaza, un càstig planificat
Si hi ha una cosa que posa els pèls de punta són les imatges permanents de criatures morint-se de fam a Gaza, per exprés desig del primer ministre d’Israel, Benjamin Netanyahu, i dels seus antecessors, amb el silenci còmplice de la majoria de la població israeliana, totalment desinformada, i la incomprensible posició d’Alemanya de no condemnar aquesta salvatjada, per la mala consciència de l’Holocaust. Una vergonya per al conjunt d’Europa, en què s’ha de reconèixer que el govern espanyol sí que ha donat la cara des del primer moment.
Fa sis anys, amb el títol de Matar de gana, vaig publicar un extens llibre en què explicava com la fam es podia planificar com a càstig polític, o bé per desídia política, per incompetència i desinterès dels governants sobre la població. Vaig explicar uns 50 casos dels darrers anys, una barbaritat, en què ja s’incloïa Gaza. El problema, per tant, no és nou, encara que sí més greu que fa sis anys. El 2018 les Nacions Unides ja van advertir que el que Israel estava fent a Gaza la condemnava a l’extinció.
Anem una mica més enrere. El 2002 la FAO va advertir que augmentava la fam a Gaza i que es trobava en una greu situació d’inseguretat alimentària. El 2004 Israel va començar a construir els murs de la vergonya a Cisjordània, abans que Hamàs guanyés les eleccions. El 2007 va començar el bloqueig terrestre, aeri i marítim d’Israel sobre Gaza, i l’any següent va començar a destruir les seves infraestructures bàsiques, incloent-hi les agrícoles, l’electricitat i l’aigua. El 2009 Gaza ja es va quedar sense aigua potable, i tot això abans que Netanyahu fos nomenat primer ministre. Després, tot va anar a pitjor. Hi havia una estratègia de feia temps per anar matant de mica en mica la població de Gaza, que es considerava “prescindible”, i es feia confiscant les poques terres productives, limitant la pesca i prohibint la compra d’aliments a l’exterior. Així, la seva alimentació va arribar a dependre en un 95% de la compra a Israel. El 2018 la FAO va estimar que el 54% de la població de Gaza estava subalimentada.
Aquesta permanent deshumanització, institucionalitzada, és el que ara s’ha convertit en la neteja ètnica, la deportació massiva i la destrucció de la població de Gaza sense contemplacions, i es fa de dues maneres, amb bombes i provocant gana. També presentant els palestins com a enemics religiosos, dient-los “Amalek”, l’enemic bíblic del poble jueu que havia de ser exterminat. Darrere del que veiem, hi ha també un intent de “purificació” d’un territori islàmic, amb la qual cosa es barreja la política amb la religió, una combinació explosiva alimentada per la influència de l’ultranacionalisme jueu al govern, que demonitza els palestins.
Segons un sondeig de la Universitat Estatal de Pensilvània i Geocartography, publicat per Haaretz al mes de març, un 82% dels ciutadans israelians donaven suport a l'expulsió dels palestins de Gaza. Amb aquest suport, el govern israelià no s’aturarà, continuarà destruint, desplaçant i els deixarà morir de fam, tret que sortim al carrer de manera massiva, aquí i a tot el món.