Palestina tenyeix de negre el passeig de Gràcia amb una protesta multitudinària

BarcelonaLa solidaritat amb Palestina ha desbordat aquest dissabte al migdia el centre de Barcelona en la manifestació més multitudinària de les organitzades fins ara a la capital catalana contra el genocidi de Gaza. Una marea negra –l'organització va demanar vestir-se d'aquest color en senyal de dol– coronada per multitud de banderes palestines que la Guàrdia Urbana ha estimat en 70.000 persones, i els organitzadors han elevat a 300.000. Més enllà de l'habitual ball de xifres, l'èxit de la manifestació, a la qual s'han adherit més de 600 entitats, és una rotunda demostració de suport a l'exigència a les institucions de boicotejar i aïllar Israel.

Ja abans de l'hora convinguda, les 12 del migdia, els Jardinets de Gràcia eren un autèntic formiguer humà. Toni Luke –”escriu-ho amb una K, eh!”, insistia–, s'hi atansava amb dues banderes casolanes fetes amb pals d'escombra. Una era la palestina i l'altra, una israeliana amb una esvàstica marcada en vermell. Als seus 71 anys, aquest antic jornaler diu que ha estat “a totes les batalles”, però poques tan importants com l'actual. “És molt gros el que passa a Gaza. Un autèntic genocidi. Jo he vingut a gairebé totes les manifestacions”, ha afirmat.

Molts altres, en canvi, s'hi han apuntat més recentment, com l'Alexandre, un artista de circ de 28 anys. “M'he començat a mobilitzar fa un parell de mesos. Crec que abans m'havia construït una cuirassa i evitava veure les notícies de Gaza”, comentava amb el cap cobert amb una kufia, el tradicional mocador palestí convertit en un símbol de la causa. També ho és la síndria, present en vanos, samarretes i faldilles, ja que reuneix els mateixos colors que la bandera palestina.

Baixant per un passeig de Gràcia ple de gom a gom es podien distingir entre la gentada algunes cares conegudes del món de la cultura, com les dels actors Eduard Farelo i Yolanda Sey, o de la pianista Clara Peya. “Estic superemocionada, però hem trigat dos anys de genocidi per treure tanta gent. Com és possible que només passi ara, quan hi ha hagut un grup de persones blanques de la Flotilla arrestades”, ha reblat Peya, vestida d'un rigorós negre, mentre la gentada cridava “Boicot Israel!”, i “Que no, que Israel no és un país, és una ocupació!”

"El que la gent no tolera és veure nens passant gana"

Certament, hi havia cartells que feien referència a la Flotilla, com el que sostenia l'Aylin, una argentina exiliada a Catalunya fa prop de cinc dècades. “La Flotilla no se toca”, s'hi podia llegir. Però l'Anna, una professora que caminava sostenint un cistell al cap ple de rams d'olivera, no creu que la flotilla hagi estat realment l'esperó de les masses: “Pot haver ajudat a donar visibilització, però el que la gent no tolera veure són nens passant gana. Aquesta ha estat la clau”.

La mobilització ha coincidit amb la notícia que l'exèrcit d'Israel aturarà la conquesta de Ciutat de Gaza mentre es negocien els detalls de l'acord de pau proposat per Trump. Una escletxa d'esperança es projectava tímidament entre el dol pels més de 67.000 palestins morts a Gaza. I és que tant el verd com el negre són colors de la bandera palestina. Tanmateix, entre els manifestants, predominava la desconfiança envers els darrers moviments diplomàtics promoguts des de Washington. “No soc optimista. Estic molt decebuda amb la política. Els interessos, econòmics i estratègics, estan per damunt de la gent”, reflexionava l'Anna.

La manifestació ha transcorregut amb normalitat, i només hi ha hagut moments de tensió quan un activista ha començat a pintar amb un esprai la paraula boicot als vidres de la botiga Bershka, a prop de Gran Via. “Un home l'ha agafat pel coll, i llavors, quan la gent ha intentat separar-los ha tret una pistola. Tothom s'ha espantat molt. Suposem que era un policia, però anava de paisà”, explicava una jove testimoni dels fets. Els Mossos d’Esquadra han confirmat a l’ARA que era un agent de paisà, però asseguren que no va treure l’arma en cap moment. L'agent hauria entrat a la botiga i, de seguida, els responsables de l'esdeveniment han abaixat la persiana. Uns quants metres més avall, els manifestants han forçat que una altra marca acusada de vincles amb Israel, Stradivarius, n'abaixés també la persiana. Curiosament, la botiga és als baixos de l'edifici que allotja el consolat de Qatar, principal mediador al conflicte. I és que, en un món globalitzat, Palestina és el fil que ho connecta tot.

Passades les 14 h, la capçalera de la manifestació ha arribat al seu destí, l'Arc de Triomf. Era el moment dels parlaments. “Avui s'ha demostrat que Catalunya es antisionista! S'ha d'aïllar l'Estat genocida d'Israel!”, ha proclamat Alys Samson Estapé, portaveu de la coalició Prou Complicitat amb Israel, mentre una pancarta gegant amb la paraula Palestina es desplegava a l'Arc de Triomf entre forts aplaudiments. L'Ismail, un membre de la plataforma BDS pel boicot a Israel vingut de Girona s'ho mirava satisfet, però advertia: “Els palestins fa molts anys que lluiten. Avui ha vingut molta gent, però s'ha de seguir”.